y amb diamants
al després del fracàs del primer intent el 1966
jar, el Radisson Blue Plaza, poc abans de la una del migdia.
La pèrdua va deixar molt afligit el líder dels ashanti, una de les tribus més antigues i influents de l’Àfrica occidental, segons va assegurar el seu secretari, Kofi Owusu Boateng, en declaracions a la premsa noruega. “Qualsevol que porta alguna cosa de gran valor personal s’adona de la gran pèrdua que suposa que l’hi robin”, va assenyalar, a més d’agregar que “per a aquells que coneixen la nostra tradició, està clar que aquestes joies de la corona tenen un gran valor”. Square. Va durar tan sols quatre sessions prèvies, en les quals, segons The New York Times, va ser un dels “flops més grans (fracassos) en la història del teatre”. En 46 anys no s’ha forjat cap altre intent de representació.
Llavors, l’adaptació del text va anar a càrrec d’Edward Albee, amb cançons de Bob Merrill. Ara, i sota la direcció de Sean Mathias, l’elegit per treballar amb la narració és Richard Greenberg, guanyador del Tonny i autor d’obres com Take me out o The violet hour.
Que els productors hagin posat els ulls en Emilia Clarke no resulta accidental. Greenberg creu que ella pot seguir la línia que va marcar Audrey en la interpretació del paper protagonista.
“L’objectiu de la nostra versió és tornar a l’escenari original de la novel·la, que és el Nova York de després de la Segona Guerra Mun-
Emilia Clarke, que ha despuntat a ‘Juego de Tronos’, ‘farà’ d’Audrey Hepburn a Broadway
dial, i continuar amb el to que té, amb molt d’estil i romanticisme, sí, però de caire més aspre i sincer”, va indicar el dramaturg en un comunicat.
Alan Schwartz, responsable de la fundació que vigila el llegat de Truman Capote, es va mostrar entusiasmat amb aquesta nova iniciativa. En un altre comunicat, Schwartz va assegurar que Greenberg “ha fet una adaptació excepcional en què cada cosa de la història i dels personatges llueix de forma magnífica”.
O com va dir Audrey Golightly, “els dies vermells són terribles i en aquells moments l’únic que em va bé és anar a Tiffany’s, res dolent no em pot passar allà”. Però Broadway és un altre món.
Si bé es desconeix tant el nombre com el valor exacte de les joies, el que sí que se sap és que pertanyien a la família reial des de feia generacions i solien ser utilitzades pel rei en actes públics i cerimònies.
Otumfuo Osei Tutu II era a Oslo per participar en una conferència organitzada per l’Associació Empresarial Àfrica-Noruega, el líder de la qual, Eivind Fjeldstad, va qualificar els fets de “terriblement tristos”.
La policia, que va ser informada immediatament del robatori, va difondre ahir les imatges de dos sospitosos, un home amb ulleres de sol i una gorra a qui es veu sortint de l’hotel amb el maletí sostret, i una dona.