Feina de rei
Una de les feines més exòtiques d’aquest planeta és la de rei. Encarnar tot un Estat, amb el que arriba a pesar! I durant tota la teva vida. I a sobre els teus súbdits poden tallar-te el cap o desterrar-te. No sembla gaire divertit, vatua l’olla. Hi penso mentre veig Audiencia abierta (La 1, dissabte, 13.30 hores), un programa estrenat per la televisió pública per explicar la feina del rei Joan Carles I d’Espanya i del seu fill i hereu, el príncep Felip.
Intueixo que Audiencia abierta és una reacció als programes del cor de totes les televisions, que han segrestat el Rei i la seva família en benefici de les quotes de pantalla. Contra televisió, més televisió. Els comentaristes del cor s’han engreixat a costa de l’entorn regi des del casament de Felip i Letícia, i més encara amb les imputacions processals contra Urdangarín i no vegis amb la cacera d’elefants del Rei... Audiencia abierta, des de la televisió pública, vol donar un enfocament menys comercial de les coses del Rei i del Príncep.
El perill d’Audiencia abierta era el d’incórrer en el ridícul per excés de pompa o adulació, com vaig escriure aquí fa unes setmanes (“tot esforç per caure bé, acaba malament”, “un programa de televisió és, per definició, una estridència, i les malalties de la Casa Reial necessiten cataplasmes més delicats”), però no: ha acudit a l’experiència valuosa i a la competència contrastada dels serveis informatius de TVE i ha adoptat un aire a l’estil de l’Informe semanal molt digne, que aconsegueix ser auster, però sense ser tediós; ser rigorós, però sense ser plumbi.
Veig que Audiencia abierta bascula entre la informació d’actualitat (en la seva primera part) i la pedagogia (la segona). Aquesta primera emissió ens informa dels festes per la festa de la Hispanitat, però sense permetre’s el permís de les especulacions. Així, respecte de les imatges del Rei amb Rajoy, on les altres cadenes han especulat sobre una presumpta amonestació del Rei a Rajoy, aquest programa diu: “No vam poder escoltar el que deien”. Irreprotxable, informativament irreprotxable. Però em pregunto si els teleespectadors agraïm aquesta informació rigorosa i estricta..., o preferim una mica d’amanit especulatiu, una punta de vinagre, de sal i de pebre. Pregunteu-vos-ho a vosaltres mateixos.
Quan el Rei saluda Wert, on les altres cadenes han dit que el monarca va reprovar el ministre per haver dit allò d’“espanyolitzar els nens catalans”, aquest programa diu que no, que no el va renyar per això ni per res. Deu ser veritat, perquè després s’informa que el Rei va dir a la premsa: “No em traureu ni una paraula” sobre la qüestió catalana, escaldat per l’enrenou arran de la carta al seu web (i en això intueixo un punt de penediment i autocrítica, bé!). Caldrà seguir aquest programa, doncs, per conèixer la interpretació que el Rei vol dels seus fets, que diria el seu avantpassat Jaume I: Audiencia abierta serà la Crònica dels feyts de Joan Carles I.
La part pedagògica del programa explica les funcions del Rei, sense amagar-ne les mancances pel que fa a “la regència, la incapacitat i la transparència”. Bé! No s’hi esmenta el paper del Rei com a cap de tots els exèrcits (almenys en aquesta primera entrega, suposo que per endolcir-la). El programa recupera algunes imatges de valor històric, com per exemple la primera entrada del Rei a les Corts democràtiques, on veiem com l’aplaudeixen Alberti, la Pasionària, Carrillo... i no pas Alfonso Guerra, hieràtic.
‘Audiencia abierta’ serà la ‘Crònica dels feyts’ del rei Joan Carles I, la seva versió dels fets