El Deep Blue va guanyar perquè va fallar?
Noves revelacions sobre la derrota de Garri Kaspàrov davant la computadora D’IBM el 1997
LA JUGADA La computadora es va veure incapaç de seguir i va fer un moviment a l’atzar per defecte
El 1996, el campió mundial d’escacs, Garri Kaspàrov, va jugar el primer gran desafiament homemàquina contra la computadora Deep Blue d’IBM. Va guanyar l’home. Però un any després, en una revenja que es va conèixer com “el duel d’escacs més espectacular de la història”, l’ordinador es va acabar imposant al cervell humà. Un llibre acaba de revelar que el resultat d’aquest segon enfrontament hauria pogut estar molt probablement condicionat per un error de l’ordinador, que va executar un moviment a l’atzar i va desconcertar el campió, fentli pensar –de manera involuntà-
EL DESCOBRIMENT Un moviment erroni de l’ordinador hauria pogut desconcertar el campió d’escacs
ria– que hi havia una gran intel·ligència darrere d’una jugada clau.
El descobriment, que pot qüestionar moltes coses de les quals s’ha escrit durant anys sobre la superioritat de la màquina davant l’home en determinats processos, es deu a un llibre que s’acaba de publicar als Estats Units i que explica l’episodi entre Kaspàrov i el Deep Blue com un exemple a la pàgina 288. El seu autor és Nate Silver, un especialista en estadística famós per algunes de les seves sorprenents prediccions.
El 2008, Silver va ser capaç de predir el resultat de les eleccions presidencials nord-americanes en 49 dels 50 estats. Només va fallar en un, on no va encertar una victòria de Barack Obama.
Silver ha escrit un interessant llibre amb el títol El senyal i el soroll: per què tantes prediccions fallen –però algunes no–. En aquesta obra, l’autor explica com es poden utilitzar les dades per millorar pronòstics meteorològics i ju- gades de pòquer o per què els sismòlegs no poden preveure els terratrèmols. En aquest obra tan fascinant, Silver hi proporciona una informació molt interessant sobre les partides entre Kaspàrov i Deep Blue.
Silver explica que es va entrevistar amb Murray Campbell, un dels desenvolupadors d’IBM per al Deep Blue i que, cap al final de la xerrada, va descobrir una cosa que no se sabia sobre aquelles famoses partides d’escacs. Segons Silver, el seu interlocutor li va explicar que “durant el joc es va produir un error que hauria pogut fer que Kaspàrov malinterpretés les capacitats del Deep Blue”.
Segons aquesta explicació, l’error va sorgir en el moviment 44 de la primera partida de la màquina contra Kaspàrov el 1997. Per un error de l’ordinador que els enginyers d’IBM ja havien detectat en unes proves i que erròniament creien que havien corregit, el Deep Blue es va trobar en un moment determinat incapaç de seleccionar un moviment adequat. Per això, va recórrer al que feia per defecte en aquests casos, que era decidir una jugada de manera completament aleatòria.
Segons el que explica Silver, aquell moviment 44 va desconcertar tant Kaspàrov que el gran mestre va considerar que hi havia una intel·ligència superior darrere de la màquina, cosa que el va conduir a cometre errors que van aca- bar amb la seva derrota davant l’ordinador. La pregunta és si, en cas que l’ordinador hagués funcionat correctament, hauria arribat a provocar l’estat d’ansietat en el campió mundial que el portés a caure derrotat.
Al seu dia, Kaspàrov va manifestar les seves sospites que darrere d’aquell moviment hi havia un gran mestre d’escacs, encara que no en va poder aportar mai proves. La revelació demostra que provocar el desconcert en l’adversari pot proporcionar un avantatge a qui, en realitat, es troba en posició de perdre. El Deep Blue va guanyar perquè va fallar ?