Torna la polifonia sacra
Amics de les Misses Polifòniques organitzen un cicle a Barcelona amb obres de compositors com Monteverdi, Guerrero, Victoria, Palestrina i Bach
L’obra perenne de Claudio Monteverdi, Francisco Guerrero, Tomás Luis de Victoria, Giovanni Pierluigi da Palestrina i Johann Sebastian Bach –autors dels segles XVI i XVII– configuren un cicle de cinc misses polifòniques a Barcelona. La basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor i el monestir de Pedralbes són els dos escenaris gòtics escollits, perquè són molt adequats per a la litúrgia i per la seva acústica.
La primera, Messa a 4 voci da cappella de Monteverdi, se celebrarà el proper dia 21, diumenge, a les 12 del migdia a la basílica del Barri Gòtic. Els celebrants seran Armand Puig, JordiAgustí Piqué i Santiago Bueno. El passatge evangèlic de sant Marc d’aquesta dominica descriu un plantejament revolucionari que Jesús proposa als seus deixebles. Els diu: “Qui vulgui ser important entre vostraltres, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l’esclau de tots; com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida en rescat per tothom”.
La història, una més de la societat civil catalana, comença fa un any. Un matrimoni és a Viena, entra a un temple on se celebra una missa polifònica. Impressionant. Per què no ferho també a Barcelona com passa a ciutats europees cultes d’Italià, França, Alemanya i Anglaterra? Ho parla amb un grup d’amics melòmans amb converses lúdiques i de treball. I és constitueix Amics de les Misses Polifòniques. L’objectiu és celebrar aquestes eucaristies o misses amb la condició que es faci amb la màxima dignitat litúrgica i qualitat musical. Per això es crea el cor Barcelona Ars Nova, format per dotze professionals d’alt nivell dirigits per Mireia Barrera (directora del Cor Madrigal).
El grup promotor està format, entre d’altres, per Josep Pons (director musical del Gran Teatre del Liceu), Jaume Vallcorba, Sandra Ollo, Eusebio Díaz Morera, Marta Ventós, Anna Soler, Anna Saura, Esteve Terradas i Virginia Parramon. La motivació és cultural. Alguns, com a creients, ho viuen amb sentit de fe. Tots, creients i agnòstics, coincideixen en considerar que el
El cicle comença el proper dia 21 amb la ‘Messa a 4 voci da cappella’, de Monteverdi
lloc més adient d’una missa polifònica és el temple.
Polifonia, gregorià i cant popular religiós constitueixen la “música sacra”. Ho estableix la constitució conciliar Sacrosanctum Concilium, del Vaticà II, del qual ara és commemora el 50 aniversari de la seva inauguració. “La tradició musical de tota l’Església –diu aquest document– constitueix un tre- sor de preu inestimable, que excel·leix entre les altres expressions de l’art, sobretot perquè el cant sagrat, unit a les paraules, és part necessària o integral de la litúrgia solemne. (...) L’Església reconeix el cant gregorià com el propi de la litúrgia romana. (...) Els altres gèneres de música sagrada, i especialment la polifonia, no s’exclouen gens de la celebració del oficis divins, mentre responguin a l’esperit de l’acció litúrgica”.
L’última missa del cicle se celebrarà el dia 26 del proper maig. Es cantarà la Missa Brevis en Sol menor de Bach. Sobre la música del compositor alemany, Benet XVI recordava un dia un concert de música de Bach, a Munic, dirigit per Leonard Bernstein. “Al meu costat –comentava el Papa– hi havia el bisbe luterà de Munic i espontàniament li vaig dir: ‘Escoltant això s’entén. És veritable; sí, és veritable la fe tan forta i la bellesa que expressa irresistiblement la presència de la veritat de Déu’”.
Aquesta és l’experiència del creient Joseph Ratzinger. Cadascú té la seva experiència personal.