64 personalitats de la cultura opinen sobre el debat identitari

Varietat d’actituds i propostes entre editors, artistes, historiadors, escriptors, cineastes i gestors culturals

Cap sector no és impermeable a la convulsió política actual que viu Catalunya: tampoc la cultura. El primer gran empresari que va manifestar la seva oposició a una eventual independència –José Manuel Lara, president del poderós Grup Planeta– era d’aquesta àrea. En les coordenades actuals , quin és el sentiment d’intel·lectuals, editors, escriptors, artistes, historiadors, filòsofs...? La Vanguardia ha consultat una àmplia representació de la cultura, buscant varietat d’opinions, i els ha instat a pronunciar-se sobre la conjuntura i sobre les seves preferències individuals. Més de seixanta opinen.

JOAN-PERE VILADECANS

Artista

“Sóc militant de la utopia”

Com a artista sóc un militant de la utopia, per això crec que, quan un país amb vocació de nació arriba a la plena sobirania, ho ha de fer alçant-se sobre la seva realitat més sòlida: la llengua, l’art i la cultura. I la memòria. Sense vacil·lar. Durant un temps ha fet la sensació que Catalunya no creia en si mateixa, que estava acomplexada, sense autoestima. Catalunya s’ha de projectar al món i ho ha de fer amb entusiasme i amb el millor que sempre ha tingut i té: la seva cultura, la seva creativitat. Amb la personalitat d’un país lliure que només depèn de si mateix.

BORJA DE RIQUER

Historiador

“Hem arribat a un atzucac”

Quan l’Estat de les autonomies esdevé obsolet, no es reforma i la Constitució s’interpreta de ma- nera restrictiva, es retalla l’Estatut i el govern espanyol no vol negociar un nou sistema de finançament per a Catalunya, és que hem arribat a un atzucac. L’immobilisme dels governs i dels partits espanyols ha provocat la reacció catalana. Quin demòcrata s’hi pot oposar si la majoria dels catalans ho vol així? Quan les constitucions no s’adapten a les noves circumstàncies, o bé es canvien radicalment o ens n’anem a un altre marc legal. Així és la història.

NURIA CABUTÍ Directora general de Random House Mondadori “Que el procés tingui en compte les empreses”

És molt prematur parlar de tot això. En la mesura que no afecti el negoci, i el marc fiscal i econòmic sigui l’adequat, no tenim previst cap tipus de canvi. Confio que el procés polític actual es vagi desenvolupant tenint en compte les necessitats de les empreses ubicades a Catalunya.

JORGE HERRALDE

Editor d’Anagrama “Més perplexitats que respostes

Aquesta equació amb massa incògnites em suscita més perplexitats que respostes. Intentant aparcar les turbulències emocionals, cosa gens fàcil, la independència no sembla una solució realista per als urgents problemes actuals (a banda, la independència dels estats europeus tendeix a ser perfectament descriptible, agafant l’expressió burleta de Josep Pla). Arxivant l’improvisat i matusser cafè per a tot

hom, potser valdria la pena intentar la solució federalista, tan rebutjada; però en aquests moments el teló de fons ha can- viat sensiblement, de manera que es podria considerar el mal menor davant de les temptacions extremes. Seria desitjable evitar el xoc de trens: per això, calen polítics amb sentit d’Estat, al govern i a l’oposició, aquí i allà, amb capacitat de persuasió per frenar la cridòria mediàtica, amb vocació de pacte, etcètera. Si manca finezza, mal negoci i pitjor final.

ANTONI LLENA

Artista “A quin artista li pot fer por la llibertat?”

A quin artista li pot fer por la llibertat? No dubto pas que si ara Pau Casals, Joan Miró o el doctor Josep Trueta poguessin votar, ho farien a favor de la independència. Jo estic francament il·lusionat. Crec que és un moment esperançador. Som davant d’una revolució impulsada per les classes mitjanes, un fenomen totalment nou: l’ase dels cops ha començat a dir prou. Guanyarà impuls la cultura amb la independència? No dubto gens a dir que sí. La nostra societat és altament creativa. Cal tenir-hi confiança plena.

ALBERT BRANCHADELL

Filòleg i historiador “La Constitució ja no pot satisfer el fet diferencial”

La història política recent ens mostra que la Constitució espanyola ja no pot satisfer el fet diferencial català, que no és (només) una llengua i una cultura, sinó la voluntat d’un autogovern tangible. La possibilitat que Catalunya s’independitzi d’Espanya no m’inquieta (pot ser beneficiosa per a les dues parts); el que em preocupa és que la secessió pugui servir per substituir un Estat nació per un altre i pugui perpetuar en el poder un na- cionalisme que encara veu la cultura com un instrument al servei de la construcció nacional.

RICARDO RODRIGO

President del Grup Editorial RBA “No ens plantejaríem mai marxar a una altra ciutat”

RBA és una editorial barcelonina i catalana, i decideixi el que decideixi el poble de Catalunya ho continuarà sent. Estem molt orgullosos de la nostra seu barcelonina, i no ens plantejaríem mai marxar a una altra ciutat.

IGNACIO MARTÍNEZ DE PISÓN

Novel·lista

“No tinc vocació de linx ibèric”

Aquesta Catalunya independent amb la qual somien alguns resulta molt poc atractiva: autocomplaent, suspicaç, tribal. És una Catalunya en la qual no m’agradaria viure. La meva condició d’espanyol no m’entusiasma, però és el que m’ha tocat, i en aquesta Catalunya, per la meva condició d’escriptor en castellà, hauria de triar entre ser un dels últims de les Filipines o espècie protegida, una cosa així com el linx ibèric. No tinc vocació ni d’una cosa ni de l’altra.

VENTURA PONS

Director de cinema “Per fi la gent s’ha posat les piles”

Estic molt esperançat. Per fi la gent s’ha posat les piles i demana més participació. Estic molt content que el Govern català ho hagi entès. El procés és impecable. Voldria que el meu país fos independent. Que algú m’expliqui les raons de la dependència. Econòmicament ens costa diners. És un escàndol el que passa. Aquesta gent que mana a Es-