Les posicions del dia abans i de l’endemà
que crec que no només hi ha dues parts i que hi ha moltes altres realitats diverses. Sóc manxec d’origen i viatger: vaig arribar de l’Autònoma de Madrid a la de Barcelona com els primers humans, a la recerca de recursos. He creat la meva família aquí i acceptaria el que les urnes vulguin per a Catalunya. No crec que la tensió sigui tan eufòrica i exagerada en el dia a dia, encara que no podem negar l’interès social de la proposta, proporcional a l’estat de sorpresa davant d’un futur certament difícil. El meu punt de vista respecte a la tensió o a la idea de fer un referèndum per conèixer quina és l’opinió dels catalans i dels que vivim i treballem a Catalunya és positiva i matisada, en la mesura que forma part d’un Estat democràtic i d’un govern que legalment la pot proposar. Tot i que per mi, en l’actualitat, és prioritari solucionar la falta de feina de 600.000 aturats.
ANTONI ROS MARBÀ Director d’orquestra “Una Catalunya culturalitzada no és la que es dedica només a la seva tradició cultural”
Un procés d’independència podria afavorir la cultura, però dependrà de si hi ha recursos i de com es gestionen; de qui hi ha al capdavant. Cal esperar que en sortiria afavorida, però això és aleatori, perquè una Catalunya culturalitzada no és una Catalunya dedicada només a la seva tradició cultural o a la seva pròpia producció cultural. La cultura és expansiva.
DANIEL FERNÁNDEZ Director d’editorial Edhasa “Crec més en la interdependència”
Fa molt que crec més en un futur d’interdependència que en la independència, i em molesta profundament la rasa que s’està obrint en la societat catalana, que ens obliga a triar trinxera en un moment molt complicat. Encara vull situar-me en el pont, per sobre de la rasa, i espero que no m’obliguin a saltar-ne. Però el soroll i la fúria que dominen l’ambient impedeixen una reflexió serena sobre un tema crucial i em sorprèn que el Govern central no opti, en aquestes circumstàncies, per un referèndum negociat per saber de veritat què vol la majoria dels catalans. I d’altra banda, crec que els ciutadans necessitaríem un full de ruta més clar de cap a on i com ens volen portar els polítics...
JULIO FERNÁNDEZ Director de Filmax “Els empresaris estem molt inquiets”
Tot, la situació política, però sobretot l’econòmica, fa que els em- presaris estiguem molt inquiets, i parlo com a president de 450 empresaris gallecs a Catalunya. El cinema no s’escapa d’aquesta inquietud. No ho sé, són moments de replantejar-s’ho tot…
ROBERT SALADRIGAS Novel·lista “Em preocupa la mediocritat dels vells dirigents”
La situació política, o sigui, econòmica i social, és d’asfíxia perquè accentua les desigualtats en no distribuir equitativament el pes insuportable de la crisi. En aquest sentit la Generalitat no és innocent. Respecte a la necessitat de reclamar la independència, em sembla que ara com ara, malgrat el clamor, és només una legítima hipòtesi de futur. S’estan dient autèntiques barbaritats que augmenten la confusió. El que francament em preocupa és la mediocritat dels vells dirigents que reivindiquen el dret a administrar la nova la sobirania catalana.
ALBERT SERRA Director de cinema “No m’interessa la política, tot acaba sent el mateix”
Hi ha qui diu que vivim temps de tristesa espiritual, i que la cultura viu sense esperança, desmoralitzada. Jo no penso en aquests termes. Considero que, com més difícils són les circumstàncies, més possibles són les obres excepcionals. El creador, l’artista, s’encoratja en l’adversitat. Pel que fa a la política, no m’interessa. Tot acaba sent el mateix, m’és indiferent; m’interessa qui entengui que la cultura, la faci qui la faci i vingui d’on vingui, és sempre diversa. Em ve a la memòria aquella frase de Franco: “Facin com jo, i no es fiquin en política”. Doncs jo el mateix, perquè sóc el dictador de la meva feina.
CAMILO TARRAZÓN President del Gremi d’Empresaris de Cinema de Catalunya “La gent espera respostes reals a problemes reals”
La gent no són els polítics ni els banquers, i la situació és molt complicada per a tothom. Al món real vivim amb por, i els missatges que ens arriben, confusos i contradictoris, ens deixen més perplexos. Jo crec que la gent espera respostes reals als problemes reals.
JOAN-FRANCESC MARCO Director del Gran Teatre del Liceu “El Liceu rep un públic d’opcions ideològiques diferents”
El director general del Liceu no ha d’entrar en temes de caràcter polític, i per tant ha de ser molt curós a l’hora d’emetre opinions perquè aquestes no incomodin el nostre públic: el Liceu acull cada any al voltant de mig milió d’espectadors d’opcions ideològiques i polítiques plurals i diferents.
ANTONIO CHAVARRÍAS Director de cinema, productor “S’està destruint teixit industrial”
El que més preocupa és la incertesa. Tinc la sensació que es desmunta tot i que no s’està construint un escenari nou. Què passarà el 2014 o el 2015? La indefinició és total, i manifesta la falta de voluntat per solucionar els problemes. Quant a Catalunya, vivim una nova incertesa. Amb les eleccions, ningú no sap el que passarà ni com acabarà tot això. Em temo que els problemes d’avui ens faran retrocedir deu anys o més al sector de la producció cinematogràfica. S’està destruint teixit industrial i el que és pitjor: es perdrà la feina de molts anys, ara que fèiem pel·lícules de dimensió internacional, ben rebudes en els festivals i pel públic…
PEP ARMENGOL Director de càsting, fundador de l’Acadèmia Catalana de Cinema “Defensar el fet diferencial no va en contra de ningú”
Crec que crisi surt de crisàlide. És a dir, que de la crisi en sortiran coses noves. Cal mantenir la il·lusió. Per damunt d’aquest panorama, com les retallades o aquesta amenaça tan aspra dels tancs per la Diagonal. Com poden dir el que diuen? Els que vam anar a la manifestació de l’11-S en vam marxar amb la sensació inequívoca de bon rotllo. No anem contra ningú, només volem dir qui som. Hi ha esperança. Hem de deixar la casa llesta per als que vindran i defensar la nostra cultura, la nostra televisió, el nostre món. I a nivell espanyol diria que això no és un atac frontal, defensar el fet diferencial no va en contra de ningú.
CESC CASADESÚS Director del Mercat de les Flors “Si alguna cosa ens defineix és la pròpia cultura, no les fronteres”
Hauríem de tenir un projecte cultural de país més enllà del projecte polític; hem barrejat molt les dues coses. En tot cas, si alguna cosa ens defineix és la pròpia cultura, no les fronteres.
CARLUS PADRISSA Cofundador de La Fura dels Baus “La nostra diferència despertarà l’interès internacional”
El mateix procés d’independència és un procés cultural i artístic. És com una gran obra de creació on els actors són la gent que hi intervindrà. El més important és que no es vessi una gota de sang, que sigui democràtic, pacífic, com una idea de procés parateatral. I un cop assolida la independència, hi haurà una onada de publicitat a nivell mundial que farà que hi hagi una gran difusió i interès per la cultura catalana, pel procés mateix que s’haurà seguit. Com deia Gaudí, allò internacional rau en l’origen, en les arrels. El que despertarà més interès internacional serà la nostra diferència.
JOAN OLLER Director del Palau de la Música “En un Estat propi es podria destinar més a la cultura”
Crec que serà un procés molt complicat i és de suposar que, si es resolgués satisfactòriament el tema econòmic, podria haver-hi un Estat català amb possibilitat de dedicar més recursos públics i privats dels que ara es dediquen a la cultura.
MARÇAL SINTES Director del CCCB “Hi ha la temptació d’alguns d’imposar el pensament únic”
El procés obert a Catalunya serà transcendent per al futur de les relacions amb l’Estat, per a la societat catalana en conjunt i, òbviament, per a les institucions de tot ordre, també els museus i centres culturals. En espais de referència com el CCCB, aquest procés ha de suposar una oportunitat extraordinària per seguir exercint el nostre paper d’àgora per al debat de les idees i el contrast intel·ligent i raonat de posicions legítimes, per a l’aprofundiment de la democràcia i la política. Aquest procés està suposant, de fet, un retorn de sectors amplis de la ciutadania a la política. Un retorn que té, com a primera amenaça, la temptació d’alguns d’imposar el pensament únic, poc matisat, o de recórrer a l’exabrupte i la por. També contra aquestes amenaces el CCCB pot fer un servei molt útil a la societat catalana.
JAUME CABRÉ Novel·lista “Espero de cor que Espanya ho entengui”
Valoro molt positivament que el pas tan anhelat cap a un Estat propi s’estigui fent de manera civilitzada, democràtica, en el marc d’Europa com a referència i que tot hagi quallat a partir de la impressionant manifestació (pacífica, alegre, optimista, positiva i multitudinària) de l’Onze de Setembre passat, en què els catalans hem consolidat el dret a decidir el nostre futur i hem deixat clar que volem ser un nou estat europeu. Tot el que dic m’omple d’il·lusió perquè m’adono que el somni és a prop, que està arribant l’hora. La gent està expressant la seva voluntat i notes l’alegria en l’ambient. Els