Oportunitats i sentiments
ha una cultura pròpia i perquè s’estima allò d’aquí: doncs doneu-li suport. Ja que mirem cap a nosaltres com a poble, que hi hagi una aposta decidida per les formacions del país.
JORDI ROCH President de Juventuts Musicals d’Espanya “A Catalunya la cultura és de mestissatge i això no canviarà”
Aquest procés, que últimament s’ha precipitat, té de bonic la voluntat de fer-lo democràtic. Fins aquí i fins avui em sembla exemplar. D’altra banda, un savi va dir que la cultura és allò que queda quan ja s’ha oblidat tot el que saps. La cultura a Catalunya, que és de mestissatge –tan aviat celebrem l’Any Wagner com erigim un monument a Carmen Amaya– es continuarà caracteritzant per aquesta curiositat sobre totes les avantguardes. Això no canviarà. La cultura universal forma part de la nostra cultura. Aquest és un país obert a tot. I qui s’imagini que estarem tot el dia cantant Els segadors no coneix la realitat.
ISONA PASSOLA Productora de cinema “Un instant de llibertat per parlar d’igual a igual”
Al cinema s’està canviat el model sense haver-ne creat un de nou. Vivim en la indefinició total. Quant a les relacions de Catalunya amb Espanya, el federalisme només té sentit si l’altre el vol. O sigui, que és cosa de dos. I això no ha passat mai a Espanya. Mai no hi ha hagut voluntat política, per part d’Espanya, de parlar de federalisme. Com deia Pedrolo, Catalunya necessita almenys un minut d’independència, de ser lliure, per establir un altre mena de relacions amb Espanya. Amb un sol minut n’hi ha prou per començar a parlar d’igual a igual.
JUDITH COLELL Vicepresidenta Acadèmia de Cine (Espanya ) “Espanya ens maltracta, per això creix aquest sentiment”
La situació és catastròfica. Això no funciona. S’estan equivocant totalment amb aquesta obsessió per la retallada i l’estalvi. Així anem cap a l’abisme, i hem d’agafar el bou per les banyes. La situació es podria encarar d’una altra manera, com asseguren economistes molt importants. En uns moments en què les retallades arriben a sanitat i educació, com no ha d’estar afectada la cultura? Però això no és justificació de res. La cultura és un dret que està recollit a la declaració dels Drets Humans. La cultura no és només entreteniment: és l’aliment de l’ànima. Això cada vegada més s’assembla a la situació d’Europa fa unes quantes dècades. Fa por! Quant a Catalunya, crec que Espanya ens està maltractant. Per això creix el sentiment independentista, d’una manera brutal. fins i tot en persones que tenen el castellà com a llengua. Espanya ha estat injusta amb Catalunya durant molts anys, i no només des d’un punt de vista econòmic. Fins i tot el tracte, i el que vivim n’és la conseqüència.
RAMON VILALTA Arquitecte (RCR) “Sense incertesa i sense risc no hi ha llibertat”
Crec que som davant un procés polític incert i per tant molt emocionant i estimulant. Sense incertesa i sense risc no hi ha llibertat. Jo votaria a favor de la independència.
JAUME BALAGUERÓ Cineasta “Jo, què seria? Un director català? Espanyol?”
En una situació de crisi com l’actual, i més en un país on la gent s’està oblidant d’anar al cinema, les produccions hauran de pensar d’ara endavant en el mercat internacional. Jo mateix em veuré obligat a rodar pensant fora. Respecte a la independència, ens falta informació. No sabem què representaria a la pràctica. Jo, què seria? Un director català? Espanyol? Podré continuar rodant en castellà a Catalunya o serà una llengua estrangera? Podran les meves pel·lícules optar als Goya; o no optar-hi, com és el meu cas? Tindrà sentit fer cinema en espanyol a Catalunya? S’acumulen els dubtes…
PERE CAMPS Promotor i director del festival BarnaSants “A Madrid es funciona amb mentalitat colonial”
El nostre cartell s’ha nodrit sempre de cantants i músics de les àrees de parla catalana, i també hem portat cantautors dels altres pobles d’Espanya. Potser en una independència real podríem tenir més recursos, però tampoc no ens afectaria gaire el contrari perquè des de la seva creació fins avui mateix el festival ha funcionat com si Catalunya fos un país independent. El procés independentista en general suposaria que es reforçaria la cultura catalana, es veuria afectat el mercat espanyol i, en canvi, s’ampliarien els mercats de parla catalana. Dit això, la independència no significa que tinguem un millor Estat de benestar. Tot això s’ha precipitat perquè malgrat que Catalunya no és una colònia, a Madrid es funciona amb mentalitat colonial.
ROGER MAS Cantautor “Catalunya en l’àmbit cultural no es veuria afectada: és madura”
Aquesta dinàmica ara m’omple d’il·lusió i de confiança. Els pri- mers dies, entorn de la Diada, la il·lusió era incontenible. Tot estava molt agitat, es va viure una gran erupció, però aparentment no ha passat res, i això m’omple de desconfiança. Tot això té un aspecte apassionant perquè és un gran misteri. Veig que l’Estat de les autonomies està agonitzant i l’Espanya castellana va cap on volia, és a dir, un Estat encara més centralista, i nosaltres anem cap al més normal i lògic en aquesta situació, que seria la independència. Pels que cantem en català com jo, no canviaria gens la nostra relació cap a Espanya, perquè ara ja hi havia molt poc interès. En general, crec que a escala cultural no passaria res dolent si es produeix aquesta independència, perquè Catalunya culturalment és madura.
ENRIC PALAU Codirector del Sónar “Continuaríem fent la mateixa aportació cultural
“Nosaltres mai no ens posicionem políticament; la nostra aportació cal mesurar-la en termes de política cultural. I en aquest sentit, tenim la certesa que el que hem estat fent amb el Sónar continuaríem fent-ho exactament igual en una situació diferent, com una eventual independència de Catalunya. Fa vint anys que organitzem el festival i hem viscut situacions polítiques molt diferents. A la pràctica, cal veure si la nostra feina variaria. Aquesta tasca d’aportació cultural s’ha materialitzat com a gra de sorra per al creixement econòmic i artístic del país on vivim. Tenim aquest potencial, hi insistim i busquem companys de viatge tant en l’esfera pública com en la privada, i això continuarà sent així si el panorama polític català vira cap a l’independentisme.
REFREE (RAÜL FERNÁNDEZ) Músic i productor “El referèndum em sembla necessari i democràtic”
Fa un any no hauria estat gens preocupat davant d’aquesta qüestió. Ara ho estic de debò, fins i tot em costa dormir. El que em preocupa és que fins fa poc no havia vist tanta gent del meu entorn que es planteja anar-se’n a viure fora d’Espanya perquè no troba feina. A més, les mesures polítiques que estan prenent tots plegats no serveixen de res sinó que perjudiquen fins i tot més. La crisi és molt present i jo no veig futur a curt termini. En aquest escenari, que hi hagi un referèndum com el que es vol plantejar a Catalunya em sembla necessari i democràtic. No hem d’oblidar que en temps de crisi la gent és molt manipulable, i amb aquest fervor i procés oberts s’estan emmascarant les situacions socials i polítiques que realment afecten i perjudiquen una majoria. Vull dir que hi ha persones que creuen en aquest procés independentista, sens dubte, però que també hi ha un munt de gent que, com que està fotuda per la crisi, s’agafa a altres il·lusions. I, també objectivament, hi ha un maltractament de Catalunya que els últims temps s’ha fet molt més evident.
ALBERT GUIJARRO Director Apolo i Primavera Sound “Si hi ha ruptura, val més que no sigui dolorosa”
En l’àmbit empresarial, segurament la relació amb les institu- cions anirà millor que ara, perquè l’administració com més a prop sigui, molt millor. I que controlin els impostos i els diners per una simple qüestió de proximitat. En termes més culturals i musicals, crec que sempre és preferible que, si hi ha ruptura, no sigui dolorosa, amb conseqüències que, en el meu cas, podrien portar, per exemple, boicots. Això passa en un moment delicat del teixit i del negoci musical, en què la pujada de l’IVA ha estat un
cop molt dur per a alguns sectors, sobretot per a les propostes més alternatives i arriscades. Jo, personalment, no tinc una posició ara mateix formada sobre aquest procés.
ORIOL BROGGI
Director teatral “S’ha provat i Espanya no ha funcionat”
Crec que és un temps complicat i complex i costa dir coses. Ha arri- bat un moment en què estic enfadat amb Espanya. No crec que la solució a la crisi sigui la independència o el nacionalisme, però estic enfadat amb la prepotència de la política espanyola cap a Catalunya. Sóc favorable a fer un camí cap a la independència, la idea de ser sobirans i l’autodeterminació. Després podrem veure quines polítiques caldrà fer per sortir de la crisi treballant des d’una institució més petita, propera i amable que Espanya. L’Estat espanyol, com deia Valle-Inclán, només pot funcionar amb molta intel·ligència. I ara n’hi falta: li falta escoltar, generositat, cultura, apreciar, pietat. Una manera atenta i bona d’escoltar el que tens davant. Espanya no funciona, s’ha provat i no ha funcionat, no passa res.
IMMA TURBAU Exdirectora de Casa Amèrica (Madrid) “A partir de certa edat, tots ens hem independitzat”
A partir de certa edat, tots ens hem independitzat. I quan ha estat això? Quan ens hem pogut pagar un pis, un lloguer. Per aquesta mateixa raó crec que ara és el pitjor moment. Visc el nou escenari obert per la Diada amb inquietud. D’una banda, em sembla que una mobilització d’aquestes dimensions no pot ser ignorada i sens dubte és el símptoma d’un malestar enorme. Però crec que aquest malestar el comparteixen els ciutadans de qualsevol país que estigui en crisi. Tots sabem que un enemic extern uneix molt, mentre proporciona un boc expiatori. I a Catalunya, a més, hi ha un autèntic sentiment nacionalista. Em semblaria més responsable per part de polítics i institucions que en aquest moment s’esforcessin en la recuperació, i no que utilitzin un sentiment popular per distreure de les coses més importants per Catalunya ara mateix. Crec que en aquesta conjuntura ha de prevaler la raó sobre el cor, o més ben dit, el seny sobre la rauxa.
GERARDO SANZ
Mànager d’Antònia Font i Manel “La música està per sobre de la política, sempre”
Personalment prefereixo no pronunciar-me. En l’aspecte musical que directament m’afecta amb els grups que tenim, el nostre mercat principal, per ordre d’importància, és Catalunya, les zones de parla catalana i, finalment, la resta del món, i en aquest marc, Espanya és un mercat referencial. Em sembla que la música sempre estarà per sobre de les contingències polítiques, en aquest cas d’un procés cap a la independència. No tinc dubtes: ho dic com a desig i també amb convenciment.
THE NEW RAEMON (RAMÓN RODRÍGUEZ)
Músic i cantant “Cal respectar la voluntat d’un país”
Personalment, jo treballo molt més a Espanya que a Catalunya, a diferència d’altres col·legues. Si es donés l’escenari que Catalunya fos un país independent, professionalment no em preocupa, perquè com que viatjo molt per Espanya i parlo amb els uns i els altres, crec que hi ha molta gent que entén el que passa a Catalunya. Per sobre d’altres coses, penso que cal respectar la voluntat d’un país, i em sembla bé que la gent vagi a votar per expressar la seva opinió. La gent ha de pensar d’una forma més oberta i, sobretot, fugir del catastrofisme. Però jo desconfio d’aquest país o del que sigui, perquè sé que el meu país mai no farà res per mi ni per la meva família. Ja ho ha demostrat.
FRANCESC ALBIOL
Actor “Hi ha una distància potent entre la política i el carrer”
La gent que comparteix els motius del moviment 25-S, que va envoltar el Congrés, és un 77%. Això il·lustra fins a quin punt hi ha una distància molt potent entre la classe política i el carrer. Els baròmetres també diuen que no hi ha un recel considerable dels no catalans cap a Catalunya, ni al revés. Tinc la sensació que estem pagant les coses mal fetes en una transició exemplar. Des del meu àmbit, aquí a Madrid tothom és molt raonable. La gent és intel·ligent per saber que les coses que es fan bé serveixen a tota la comunitat. Tot el que vagi a favor de l’entesa és bo. Si no es fa així, s’aconseguirà fer augmentar els recels, que ara són inexistents o no gaire elevats. Però si es tracta d’instrumentalitzar l’assumpte, es pot aconseguir revertir aquesta situació i donar un sentit balcànic a qualsevol proposta. Temo que s’utilitzarà per a interessos partidistes. Tinc la sensació que no hi ha marxa enrere.
JAIME SALOM
Dramaturg i escriptor “Les circumstàncies varien i les lleis s’han de variar”
Visc el procés que s’ha obert amb expectació i preocupació, com tots els catalans i tots els espanyols. No sóc profeta i no sé què passarà, però em temo que la situació està massa embolicada per arreglar-la fàcilment. M’agradaria que els uns i els altres fessin tot el possibles per trobar una solució, perquè tots són persones amb criteri. El disseny autonòmic va servir fins a cert punt, però no pot ser que aquesta solució serveixi durant segles. Les circumstàncies varien i les lleis s’han de variar, crec. Tampoc no estic segur de res perquè sempre he procurat estar al marge de la política en la meva carrera. La meva activitat és el teatre. Tinc clar que hi ha dues cultures claríssimes i diferenciades. Estic una mica al marge d’aquesta cultura catalana perquè sempre he escrit en castellà.
ROSA REGÀS Exdirectora de la Biblioteca Nacional “L’encaix de Catalunya és un problema no resolt”
Crec que la gent està molt sorpresa, sobretot, que aquest procés l’estigui liderant Artur Mas, que ha portat Catalunya a aquesta situació d’endeutament i retallades. Que ara sigui l’heroi de la independència és sorprenent. Estaria disposada a pensar en la independència, però no de la mà de Mas. És veritat que l’encaix de Catalunya a Espanya és un proble- ma mai resolt, i no sembla que el Govern central estigui disposat a fer-hi res. El més assenyat és el referèndum, perquè se sabrà exactament quin percentatge voldria la independència si la pregunta fos honesta. Jo vivia a Madrid quan Aguirre i Rajoy recollien firmes contra Catalunya. I m’apropava a les taules i preguntava “És aquí on es firma contra Catalunya?”. Em deien que sí; mai ningú em va dir que era contra l’Estatut. Però m’he mogut en altres llocs i creure que els espanyols estan contra els catalans és un error. Hi ha anticatalans, com també hi ha molts catalans que et diuen que per què vas a Madrid, com si fos el pitjor. Però la situació brutal de Catalunya és per culpa de Madrid? Home, no. Cal recordar que el pacte fiscal se li va oferir a Pujol i no el va acceptar. Ningú no parla de la quantitat de diners que costaria això i les dificultats amb què ens trobarem. Cal ser una mica més honestos: encara no he llegit a la premsa cap anàlisi seriosa del que seria un procés d’independència.
GLÒRIA PÉREZ-SALMERÓN
Directora de la Biblioteca Nacional “L’Estat federal seria la solució”
Visc la situació com una espectadora, però també de forma una mica epidèrmica, perquè com a catalana activa a Madrid i ficada en moltes històries, viatjant contínuament, ho contemplo una mica en la llunyania. No ho veig amb preocupació. Des de Madrid el que ha passat es pot interpretar com obrir una fractura, i des del costat català, com una solució per a un model que no ha funcionat. La situació econòmica tan dolenta proporciona una nova conjuntura, i és el que la societat veu. La falta de recursos anima els catalans a pensar que poden viure d’una manera millor. Cal veure-ho, no puc valorar quin efecte real tindria sobre l’economia catalana. El que propicia això és que la gent està tocant fons, les retallades han impactat durament en la societat civil. L’Estat federal seria la solució en el sentit més ampli de la paraula. Això no s’ha donat, ni s’està donant com a alternativa. Caldria apostar per fernos forts davant d’Europa i no ho estem fent com ho podríem fer. Europa sense nosaltres s’enfonsa. Si no som a Europa, el projecte europeu se’n va a l’aigua. No sé si s’arriba a aquesta situació pel fracàs de l’Estat autonòmic, que no ha acabat de funcionar. Cap de les dues parts no hi està bé, no hi ha vencedors ni vençuts, no hi ha una situació clara, per a ningú.
ANNA ALÀS
Mezzosoprano “En una Catalunya independent seguirem el camí liberal avalat per la crisi?”
La cultura és un bé inherent a la persona, però l’oferta i la possibilitat de gaudir seran més àmplies si es viu en l’Estat del benestar. Suposem que una Catalunya independent gaudirà a mig termini d’unes arques públiques més sanejades, però, es reprendran també polítiques socials o seguirem el camí liberal avalat per la crisi? La població es podrà permetre entrades per a espectacles i novel·les si ha d’afrontar un servei sanitari en copagament? La somiada llei de Mecenatge tindrà sentit si els bancs no obren l’aixeta al més que digne teixit empresarial català? La formació artística de la canalla continuarà sent un luxe en lloc d’una eina fonamental per al desenvolupament intel·lectual? Com si es tractés d’Un conte de Nadal, veig el camí cap a l’Estat propi com una segona oportunitat, però no com la panacea; ara que sabem tot el que hi ha en joc, espero que en petit comitè ho sapiguem fer millor.
DAVID SELVAS
Actor i director de teatre “La cultura ha de tenir el paper d’estendre ponts”
És una situació complicada. Sóc independentista, sempre ho he estat, però de vegades sembla que cada vegada ho sigui menys. S’ha de ser molt responsable per anar a un lloc que no coneixem. I en aquest context la cultura ha de tenir el paper d’estendre ponts, que totes les sensibilitats puguin conviure. De fet, he votat poques vegades partits independentistes perquè m’han semblat molt irresponsables, perquè les seves premisses parteixen de trencar aquells ponts. El fet és que sens dubte Catalunya té un problema d’identitat. A mi m’agradaria poder ser en una Espanya orgullosa de les seves diferents nacions, però no és així. N’hi ha prou amb escoltar declaracions com les del ministre Wert. Però en tot cas falta responsabilitat i coherència en el procés actual, un full de ruta, que sapiguem quines seran les conseqüències d’anar cap a un lloc o cap a un altre, si ens ho passarem un temps malament, quant temps i com de malament. I si ho volem o no. També em pregunto si es poden reconstruir ponts amb Espanya i que ens hi sentim tots còmodes. La cultura ha de ser el lloc de trobada. I, insisteixo, estic una mica espantat per la irresponsabilitat de certs populistes davant d’aquest moment que en el fons sempre havia volgut. Tanmateix, em trobo preguntant-me què està passant.
RAMON SIMÓ
Director del festival Grec “És més important el procés per si mateix que el resultat”
Tothom té dret a expressar democràticament la seva opinió, i si la del poble de Catalunya és que es vol independitzar hauria de ser així. Que cadascú voti el que vulgui, però que la gent pugui expressar el que pensa. El que té de bo del procés és que la gent s’ha tornat a implicar en la política, hi ha discussió, qüestionament. En aquest sentit és més important el procés que el resultat. D’altra banda, al món de la cultura catalana l’afectaria poc la independència atesa la poca col·laboració de l’Estat, un Estat que ha incomplert reiteradament el mandat constitucional de desenvolupar totes les llengües d’Espanya. A més, el gran pes del creixement de la cultura catalana no passa només per Espanya sinó per projectar-se al món. El mercat espanyol, com s’ha demostrat els últims anys, no és suficient. Informació de M. Chavarría , X. Ayén, T. Sesé, E. Linés, J. Barranco , S. Llopart, Ll. Moix, S. Vila Sanjuán, P. Vallín i I. Orovio