Després de fracassar a Canes, ‘Holy motors’ arrasa a Sitges
El film de Léos Carax aconsegueix els premis al millor film i director
No és que Holy motors hagi guanyat a Sitges, no. És que ha arrasat!
El ball de màscares que és la pel·lícula del francès Léos Carax, com molt bé la defineix la nota del festival en la qual ahir es donava a conèixer el seu triomf, és un film en el qual, per exemple, un tal Sr. Merda es menja els cabells d’Eva Mendes de la mateixa manera que abans ha menjat flors; en el qual el personatge de Kylie Minogue canta una cançó abans de suïcidar-se; i en el qual, en fi, l’actor Denis Lavant, el seu gran protagonista, interpreta una dotzena de vides diferents o més de forma reiterativa i circular. Un film indubtablement inesperat i singular però, potser també, buit, màscara del no-res més absolut. Aquest film es va alçar ahir amb el premi a la millor pel·lícula i al millor director. Però això no és tot, ni de bon tros.
Holy Motors va convèncer també dos jurats més: el jurat de la crítica, encarregat de concedir el premi José Luis Guarner, en memòria del que va ser insigne crític de cinema de La Vanguar
dia. I el jurat Meliès d’Argent. Quina diferència amb Canes! Al festival francès, on el film de Carax va dividir el certamen entre acèrrims defensors i indiferents militants, Holy motors no va aconseguir colar-se en cap de les categories del palmarès. A Sitges, al contrari, el domina: el marca amb foc.
El cineasta Nacho Cerdá, parlant en nom de la resta del jurat de Sitges que ha premiat Holy motors, la definia com una pel·lícula “trencadora, que ens ha entrat molt més per la via emocional que per la intel·lectual”. El mateix jurat, format a més de per Cerdá per la directora Judith Colell i els nord-americans William Lusting i l’actriu Denise Croby, néta del cantant Bing Crosby, ha reconegut Chained, de Jennifer Lynch, la filla de David Lynch, amb dos premis més: el premi especial del jurat i el premi al millor actor per al seu protagonista, Vincent D’Onofrio.
Un doble guardó per a una pel·lícula sobre la relació de domini entre un as- sassí en sèrie i el fill d’una de les seves víctimes, segrestat per ell durant deu anys. Massa reconeixement, segons la l’opinió de l’autor d’aquest article, per a un film que, més enllà de tenir un plantejament escandalós, no aconsegueix en cap moment entrar a fons en el drama humà d’aquesta relació insana. Encara que D’Onofrio, com a assassí despietat, és efectiu, precís i tan gran com la mida física de la seva mateixa persona, que no és poca.
El jurat, que ha hagut de jutjar 36 títols de la secció competitiva en jornades maratonianes de cinc i sis pel·lícules, va reconèixer –en una tendència manifesta als premis dobles– l’actriu Alice Lowe amb dos guardons més: a la millor interpretació femenina per la divertida comèdia negra Sightseers, di-
JENNIFER LYNCH ‘Chained’, un film dirigit per la filla de David Lynch, es va endur un doble guardó ALICE LOWE L’actriu britànica va rebre el premi a la millor interpretació femenina i el premi al millor guió
rigida per Ben Wheatley, i també pel seu guió, que entre d’altres firma la mateixa Lowe. El film explica les aventures macabres per la campanya anglesa d’una simpàtica parella d’assassins en caravana. Una comèdia tan esperpèntica com ben portada, que no deixa de ser un cúmul de vinyetes negres i, sens dubte, ha estat un dels descobriments del certamen. I és que això és Sitges i aquí tot passa amb magnificència, com el triomf improbable de Holy motors, que divideix més que uneix.