L’Ermitage busca sala a Barcelona
El museu rus i el port firmen una reserva sobre tres vells magatzems per crear una subseu
Barcelona podria ser la nova subseu del Museu de l’Ermitage de Sant Petersburg, un dels més grans del món, a l’estil del que han fet ciutats com Amsterdam, Londres, Las Vegas, la russa Kazan o la italiana Ferrara. El Departament de Cultura, l’Ajuntament i l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) negocien des de fa vuit mesos a diferents bandes per mirar de quadrar interessos, i en “poques setmanes” es podria arribar a un acord perquè el portaavions cultural rus amarrés al moll de Llevant, segons una font coneixedora de les negociacions consultada ahir per aquest diari, després d’avançar la notícia el diari El País.
De moment, una representació de l’Ermitage ja ha firmat amb l’APB un preacord o un document de prereserva sobre una zona del port pesquer vell de Barcelona on hi ha tres edificis antics, successius, que estan inclosos al catàleg de protecció patrimonial i el pla d’usos dels quals “fa factible instal·lar-hi una institució cultural”, segons va avançar ahir una font del port consultada per La Vanguardia.
Els contactes entre la Generalitat, l’Ajuntament i el port van arrencar cap al mes d’abril a ini-
Els contactes van començar fa vuit mesos, però perquè culminin cal buscar finançament
ciativa del mateix Ermitage, segons l’APB, que a través d’un emissari va mostrar el seu interès per explorar la possibilitat d’instal·lar-se a Barcelona i en concret a la zona del port; els tres edificis que l’APB considera adequats –no només per normativa, sinó també per la seva arquitectura i encant– són molt a prop de l’hotel W, convertit des de la seva inauguració el 2010 en un punt de reclam no només del turisme de franja alta sinó també del lleure local.
La ubicació convenç el museu rus, que ha firmat aquest precontracte amb el port, segons l’esmentada font, que subratlla que “per a un projecte d’aquesta envergadura és necessari el consens entre totes les parts implicades”, amb referència a la resta d’administracions públiques i inversors.
Una altra font coneixedora de la negociació va avançar que els contactes per aconseguir que aquesta perla cultural s’instal·li a Barcelona es mantenen “al més alt nivell” i que les conver- ses estan “força avançades”, tot i que no hi ha “res definitiu”.
Les subseus de l’Ermitage funcionen com a franquícies i compten amb la implicació econòmica i financera de l’empresariat local; el museu “deixa” la seva marca però la ciutat o la regió interessada subministra l’aportació econòmica; en el cas de Ferrara, per exemple, el protocol per crear un Ermitage va ser subscrit entre el museu pel costat rus i la municipalitat, la regió d’Emília-Romanya i la província de Ferrara pel costat italià. El comitè científic d’aquest museu, per cert, té participació espanyola. En el cas d’Amsterdam, l’Ermitage (amb al voltant de tres milions de peces i la pinacoteca més important del món) deixa obra mentre que la ciutat aporta finançament i coneixements de restauració i manutenció a la institució russa. L’Ermitage holandès té 9.000 metres quadrats d’exposició. Les de Londres i Las Vegas van deixar de funcionar el 2008 i el 2009, respectivament.
Cap de les tres fonts consultades ahir per La Vanguardia no va poder precisar d’on procediria el finançament en cas que prosperi el projecte. En una de les naus suggerides per l’Autoritat Portuària avui hi ha una empresa de reparació de vaixells.