Delícies turques
No és habitual passejar per jardins com el que es pot visitar aquests dies en el Museu de Ceràmica. De fet, és la primera vegada que un museu acull una exposició d’aquestes característiques a Espanya: Un jardí singular on les flors han sobreviscut al pas del temps, conservant tota la seva esplendor una vegada convertides en el principal motiu ornamental de les peces de ceràmica d’Iznik (Turquia) que, durant els segles XVI i XVII, coincidint amb el moment de més glòria de l’imperi otomà, van decorar temples, mesquites i mausoleus, la qual cosa va generar al seu torn gran interès en la resta d’Europa.
La col·lecció, cedida majoritàriament per la Fundació Calouste Gulbenkian de Lisboa, pretén apropar al públic les característiques d’una ceràmica que, tal com diu la comissària de l’exposició, Maria Antònia Casanovas, “va trencar amb tots els cànons estètics típicament islàmics en substituir la simetria per l’asimetria, la rigidesa pel moviment sensual i la monocromia blava per una gamma de colors molt rica”.
Mentre passegem entre plats, gerres i gerros observem amb quina cura es van pintar els clavells, els jacints i les tulipes que decoren les peces; aconseguien captar el moviment d’unes flors que sembla que es balancegen amb el vent i tot plegat amb uns colors –turquesa, maragda, lila o vermell corall– que són capaços de transmetre la intensitat cromàtica de les flors que creixien als jardins del palau de Topkapi a Istanbul.
Visitar aquesta mostra és una bona manera d’acomiadar-se de de les col·lec--
cion s de ceràmica de l’actual ubicació al Palau Reial, seu del museu des del 1990 i que a començaments del 2013 es traslladarà a l’edifici DHUB de la plaça de les Glòries, emplaçament que acollirà quatre museus i emmagatzemarà un total de 700.000 peces.