Una insígnia esmaltada del club del 1910
El pare va ser qui va començar a aficionar-me al col·leccionisme, amb els cromos de futbolistes. Els comprava a la plaça Maragall i jo anava reunint les col·leccions. Quan completava l’Espanyol de vegades les deixava a mig fer...”
Jordi Puyaltó (Barcelona, 1953) conserva al seu domicili una de les col·leccions més completes, més ben conservades i més valuoses de tota mena d’objectes relacionats amb l’Espanyol. Fotos, carnets, insígnies, cartells, revistes, documents, objectes de tot tipus i de totes les èpoques que permeten repassar
PERIQUITO DES DEL BRESSOL “L’avi va morir d’una pulmonia que va contreure a la final de l’aigua, del 1929”
amb detall tota la història del club blanc-i-blau. La seva col·lecció ha protagonitzat reportatges de premsa i televisió, és consultada per investigadors i és font inestimable de coneixement. Però en el cas d’aquest fons històric té un valor especial, insubstituïble, perquè l’Espanyol no té cap museu ni res que s’hi assembli.
“Diverses vegades han sorgit projectes des del club per crear un museu”, explica amb passió indissimulada Puyaltó. “Recordo fins i tot la creació de dues comissions en èpoques diferents. Però mai no han avançat de manera seriosa. L’ideal és que tot això que he anat atresorant estigués a disposició de tots els socis, que tothom en pogués gaudir.”
Puyaltó va començar la col·lecció d’una forma ja professional el 1987, arran de la mort del seu pare. “Vaig trobar dos calaixos plens de records i aquesta va ser l’arrencada de la meva col·lecció”. Puyaltó té les botes de Dani Jarque; l’última bandera espanyolista de Sarrià; insígnies de l’Espanyol que daten del 1910; d’altres de l’època de la República, quan l’escut va perdre la corona; un rellotge que van rebre com a regal tots els campions de Copa del 1929... records d’un valor incalculable per la seva antiguitat i pel seu significat sentimental.
El pedigrí periquito de Puyaltó és inqüestionable. El seu avi va morir el 1929 per una pulmonia contreta a València, on havia anat per animar l’Espanyol a la famosa final de l’aigua, disputada en unes condicions absolutament inhumanes però que ningú no es va atrevir a ajornar per qüestions polítiques.
“Per motius obvis, la final de Copa del 1929 ha estat sempre un dels meus temes predilectes”, ex- plica. En els primers anys de recerca freqüentava els mercats especialitzats i les botigues d’antiquaris. “Actualment per internet es poden trobar veritables meravelles, com ara la insígnia més antiga que es coneix, una preciositat esmaltada que vaig comprar a un col·leccionista que la va trobar entre un lot d’insígnies militars i que no tenia especial interès en el que per a mi és una joia, una peça fonamental de la història de l’Espanyol”.
Les col·leccions de cromos, els carnets de soci de totes èpoques, els llibres de temàtica espanyolista, les figuretes... tot té un lloc al museu de Puyaltó. Coneix i es re-
DES DEL 1987 Tot va començar amb els cromos de la infantesa, però el gran impuls és de fa 25 anys
laciona amb altres col·leccionistes especialitzats en l’Espanyol. “Ens portem bé i compartim experiències”, diu. I cita Gabriel Martínez, Xavi Pujol, Alberto Ariza...
També té col·leccions monogràfiques de futbolistes de fama que han passat per l’Espanyol. Especialment valuosa és tota la documentació que té sobre el llegendari Pere Gibert, el Grapes, el primer gran porter del club, anterior a Zamora. Si l’Espanyol decideix algun dia recuperar tot el seu passat, ja sap on acudir. “Aquí ho té tot, però no sóc gaire optimista. Pel que sembla molts pensen com aquell directiu que em va dir una vegada que la història no fa gols”.