Encomanat al samurai
Alonso s’aferra a la filosofia oriental davant l’imperi Red Bull
Quan va aparèixer en públic per primer cop en aquest Mundial 2012, al pàdoc de Melbourne al març, Fernando Alonso va sorprendre tothom per la seva decidida immersió en la filosofia oriental. Gelós de la seva privacitat, l’asturià amb prou feines mai havia deixat traslluir interioritats més enllà de l’àmbit professional. Però en les estretors dels jardins d’Albert Park es va poder intuir com un samurai se li enfilava per l’esquena i sortia tímidament pel clatell rotund de l’asturià. Pocs mesos després donava a conèixer el tatuatge als seus fans amb una foto via Twitter: era un espectacular samurai en posició reflexiva. És el seu guia espiritual aquest any, i el seu fidel conseller en un final de curs al límit, en el qual es juga el títol en cinc curses contra Sebastian Vettel. El primer assalt era aquest matí (8.00 hora espanyola) a Corea. Amb la tecnologia Red Bull a ple rendiment, Alonso s’aferrava a la força que li transmet el seu guerrer.
“Un samurai no té força només als músculs. Intel·ligència i força de voluntat és on té prou energia per realitzar-ho tot”. Reflexions com aquesta són aliment de l’ànima d’Alonso, que, segons alguns mitjans, té com a llibre de capçalera, entre d’altres, Hagakure. El sendero del samurái, la bíblia sobre el concepte de vida del samurai i la filosofia oriental.
Li farà falta a l’asturià una bona dosi de paciència, fe, confiança i força mental per al tràngol que li cau a sobre: cinc curses contra la superioritat dels bòlids d’Adrian Newey, que estan cre- mant totes les naus de l’evolució tecnològica per endur-se el tercer doblet mundial consecutiu. “Ells tenen més bon cotxe, estem competint contra rivals més forts, que fan primer i segon a Suzuka i aquí (a Corea). No estem competint amb les mateixes armes. Però encara que no tenim el millor cotxe, tenim el millor equip”, intentava motivar Alonso el seu exèrcit vermell davant l’enemic energètic, que tornava a copar la primera línia de la graella, una mostra evident de la seva superioritat tècnica, com va fer en gairebé tot el 2011.
En aquests moments del curs, el discurs d’Alonso ha emprès els camins del bel·licisme èpic dels grans duels de l’F-1. Com a líder indiscutible de Maranello, el noi d’Oviedo busca la motivació incondicional de la seva tropa –en ocasions traient un fuet verbal força agressiu–, persegueix l’adhesió cega del seu entorn –seguidors, premsa i opinió pública– i intenta construir una bombolla de força amb la qual poder contrarestar el poder del costat fosc de Red Bull, basat, segons ell i la seva veu coral, en l’estricta superioritat mecànica. L’home contra la màquina. “Sabem que competim contra un cotxe que queda primer en tots els entrenaments i en les tres sessions de qualificació. Si al final ens guanyen totes cinc curses i ens treuen 30 punts d’avantatge, ens traurem el barret i els felicitarem, però queda molt encara. Hem de fer servir les nostres armes. Ells tenen l’arma del seu cotxe i nosaltres en tenim d’altres”.
Aquestes altres armes són, a més de la seva habitual fortalesa mental per combatre la pressió, la capacitat de gestió de les curses, la singular màgia pilotant, capaç de fer el que per a altres pilots és impossible, i –afegeix ell–, el seu equip. “Som els millors en estratègia, en les aturades a boxs, en canvi de pneumàtics...”, els anima.
LA FILOSOFIA DE L’ASTURIÀ “En aquestes cinc curses, segurament en alguna perdré el lideratge, però el més important és el final”
Per això, davant la fortalesa que exhibeix Red Bull a la pista, Alonso s’aferra a la seva força mental. “Queden cinc curses fantàstiques. Si l’enemic pensa en les muntanyes, ataca pel mar; si pensa en el mar, ataca per les muntanyes”, tuitejava el samurai Alonso en arribar a Corea. Un comentari que rebia la resposta d’un seguidor: “Sí, però per atacar per mar cal un vaixell”...