El dolorós frau del ciclisme
Per molt que imaginem, pensem, sospitem i analitzem, i si les proves, els informes, les estadístiques i els últims esdeveniments ocorreguts demostren el que demostren, la realitat continua sent una: el ciclisme és l’esport en el qual més es practica el dopatge.
El ciclisme és l’esport en el qual hi ha més amics del frau, íntims de la trampa, enamorats de violar els límits de la competició i científics que controlen el bé i el mal del triomf. I per la mateixa via s’arriba a la conclusió que el ciclisme és l’esport que més persegueix el dopatge, el que té més xivatos i el que castiga amb més duresa els infractors. El ciclisme d’elit, de veritat, encara que resulti dolorós dir-ho, és una xacra, un engany, una estafa. El ciclisme de competició és un niu de murris i bruixots del frau. Una veritable pena. Quina decepció per als aficionats.
Ho sento pels molts amics que s’estimen aquest esport, per companys que durant molts anys han seguit amb passió totes les grans proves, pels qui esperaven ansiosos aquella etapa de muntanya o aquell esprint al sofà de casa seva, pels qui van escriure històries divines, fantàstiques de Lance Armstrong.
Ho lamento per les persones com Juan Antonio Flecha, sempre defensor a ultrança del seu esport, i per molts altres que sent honestos han de pagar pels pecadors de torn.
No crec que hi hagi cap pare o cap mare que avui convidi el seu fill a convertir-se el dia de demà en un ciclista professional. Els ídols que ens havíem creat, i que els ciutadans exemplars havíem seguit amb orgull, han estat destrossats, han caigut esfondrats. Ens han enganyat com a nens.
Ens ha enganyat Lance Armstrong, aquell home que semblava un fenomen de la naturalesa, un portent inigualable, un home íntegre, capaç de superar un càncer, el ciclista que donava lliçons de tot, que va portar milions de seguidors a col·locar-se el braçalet groc de Livestrong.
Aquell home resulta que, segons un informe de la Usada, l’associació antidopatge dels Estats Units, havia construït una trama de dopatge mai vista, que tot el que havia guanyat ho havia fet gràcies a ser el trampós més gran del món, que tota l’admiració l’havia guanyat gràcies a ser el mentider més gran de l’esport.
Segons l’informe, en el qual cal creu- re, una gran part de companys d’Armstrong al US Postal han confirmat com el gran campió els subministrava EPO, i fins i tot els amenaçava si no en prenien.
Escric amb dolor aquest article perquè els colombians sempre hem cregut en el ciclisme. Hem tingut grans corredors, enormes escarabats, una Volta a Colòmbia disputadíssima, hem cregut en el ciclisme, en una frase.
Armstrong ens ha enganyat i ho sento per Flecha, sempre defensor del seu esport
Ens va agradar Cochise Rodriguez, ens va encantar Fabio Parra, ens va enamorar Lucho Herrera, fins i tot la Ser va contractar un locutor colombià per animar les grans voltes europees.
Vam defensar Heras, ens vam sorprendre amb el cas Contador, però això d’Armstrong va més enllà. Tant, que li demano al director que el ciclisme, el Tour, el Giro, la Vuelta passin a un simple breu en la nostra secció, com fa anys Cebrián, llavors director d’El País, aquest diari que avui acomiada 130 companys, ens va demanar que no parléssim de boxa. És gairebé el mateix. Un frau.