Draghi adverteix que la unió bancària no arribarà fins al 2014
Les anàlisis de la crisi, de L’FMI i el BCE, difereixen sensiblement
Europa va respondre ahir a les repetides advertències llançades des de l’FMI els últims dies sobre el perill de fragmentació financera i recessió a la zona euro si no avança més ràpidament cap a una unió bancària i si no s’activen els nous programes de compra de bons perifèrics. Quina va ser la resposta de Mario Draghi, president del Banc Central Europeu? “La situació és molt millor que a primers d’any, els mercats financers són menys volàtils; em sento molt més optimista”, va afirmar ahir al final de l’assemblea. Draghi va dir que el programa de compra de bons “ja dóna resultats” sense ni tan sols ser activat i va rebutjar que hi hagi perill de més fugues de capitals i una contracció del crèdit.
És exactament allò a què el conseller financer de l’FMI, José Viñals, semblava referir-se dimecres: “No podem deixar que les condicions actuals del mercat creïn una sensació falsa de seguretat”. L’equip de Viñals calcula que en l’escenari més probable es produirà un despalanquejament –contracció del crèdit i venda d’actius bancaris– de 2,25 bilions d’euros fins a finals del 2013, fet que suposaria una nova contracció de crèdit del 9% en les economies perifèriques. Si no s’avança en la unió bancària i en altres àrees d’integració, el despalanquejament assolirà els 3,6 bilions d’euros, calcula l’FMI, amb una caiguda catastròfica del 18% de crèdit a la perifèria i una recessió profunda.
Draghi va rebutjar aquest risc. “Els nostres càlculs no són tan negatius com els del Fons”, va dir el responsable del BCE. “Ja no hi ha perill de despalanquejament desordenat a Europa”, va prosseguir. “Els bancs de la zona euro són més resistents del que es pensa”, va afegir. Però el Fons aquí també discrepa. “El sistema financer encara no funciona; els bancs són febles (…) hi ha un neguit general i temors que els europeus no puguin controlar la seva crisi”, va dir Olivier Blanchard, economista en cap del Fons en presentar l’informe.
Draghi ni tan sols no es va fer ressò de les recomanacions de l’FMI que Espanya i Itàlia han d’aprofitar com més aviat millor el programa de compra de bons que el mateix banquer central va dissenyar. “El programa de compra de bons del BCE, (transaccions directes de mercat, OMT en la seva sigla en anglès) ja ha aconseguit èxits importants”, va afirmar.
El Fons havia advertit també que després de la creació d’un supervi-
Espanya haurà d’assumir probablement els 40.000 milions amb què ha recapitalitzat la banca
sor bancari únic sota l’autoritat del BCE, “és essencial un calendari clar i detallat i un sistema únic de garantia de dipòsits”. En l’escenari més probable en què s’avança, tot i que lentament, en l’agenda de canvi institucional, “es dóna per descomptat l’establiment d’un supervisor únic segons el calendari anunciat”. En el cas de no ajustar-s’hi, les condicions de l’escenari poden empitjorar.
Però Draghi va dir ahir que no es complirà el calendari per a la creació del supervisor únic anunciat al setembre. No es posarà en marxa fins al gener del 2014, un any després de la data inicial. A més, hi ha un altre problema. Queda cada vegada més clar que la unió bancària no- més mutualitzarà la responsabilitat de recapitalitzar bancs que travessen problemes de liquiditat en el futur. Els problemes actuals continuaran sent responsabilitat dels estats sobirans, segons va explicar Barry Eichengreen de la Universitat de Berkeley, que participava en una conferència durant l’assemblea.
Fonts del Fons van reconèixer que Espanya probablement haurà d’assumir el cost –uns 40.000 milions d’euros– de recapitalitzar els seus propis bancs, la qual cosa debilitarà encara més la qualitat del seu deute, que es troba a tocar de la categoria porqueria. I d’aquí ve la insistència que Espanya demani el suport del BCE mitjançant un memoràndum d’entesa amb la troica. Segons Eichengreen, el calendari realista per a la unió bancària (i fiscal) és cinc anys. Pot mantenir-se íntegra la zona euro durant cinc any més d’austeritat i crisi bancària? “No m’ho preguntis a mi; pregunta-ho a Mario”, respon.
Christine Lagarde, la directora gerent de l’FMI, va tornar a insistir en la necessitat d’accelerar la integració a la zona euro: “El programa OMT ja s’ha de desplegar”, afirma a l’agenda de política global del Fons. “La unió bancària ha d’avançar i les autoritats nacionals han d’adoptar polítiques fortes per garantir amb versemblança la consolidació fiscal, així com elevar el creixement i l’ocupació”, va afegir.
Hi ha discrepàncies també respecte de l’anàlisi de la relació entre els ajustos fiscals adoptats a Europa i el creixement de les seves economies. Blanchard i el seu equip han advertit que els ajustos tenen un impacte fins a 1,7 vegades més gran en l’economia que l’ajust inicial, tot agreujant així de manera contraproduent la salut fiscal a conseqüència d’un descens d’ingressos tributaris i una pujada dels costos socials per a l’Estat.