Circulant

L’altre dia veia amb sorpresa un gran pàrquing per a motos, gratuït i molt ben senyalitzat, amb quantitat d’espais buits, però un munt de motos a les voreres. Això al centre de Barcelona. Vaig pensar que potser hi ha a qui molesta caminar deu metres i s’estima més arribar amb la moto fins a la porta de la feina. Esclar que si als bars i restaurants que utilitzen les voreres per donar servei agradable i crear llocs de treball els demanen que obrin els lavabos al públic, als qui deixen les motos a les voreres els haurien de demanar que obrin també els lavabos de casa seva al públic. Fa uns dies, un grup d’almenys una vintena de motos baixaven ràpid, contra direcció, per sobre de la vorera al carrer Calatrava, al tram entre passeig Bonanova i Via Augusta. Els motoristes anaven contents i cridaven entre ells. Però si hagués sortit un nen corrent d’alguna casa en aquell moment, no crec que hagués tingut remei. Tenim moltes limitacions de velocitat i costa una barbaritat, quan vas per les rondes cap a l’aeroport, en una hora que no hi hagi gairebé trànsit i fent com fa baixada, mantenir els absurds vuitanta per hora. Has d’anar frenant. Però de tant en tant et passa una moto que deu anar al doble de velocitat i va saltant d’un carril a l’altre esquivant els cotxes i camions que intenten mantenir-se dins del marge absurd per evitar multes. Si veus que penalitzen algú per allà, sol ser un cotxe.

Barcelona està en un pendent de muntanya i això facilita moltes coses. Baixant amb cotxe per un llarg carrer estret em va avançar a gran velocitat per la meva dreta, per l’escàs espai disponible, un noi d’uns quinze anys amb uns patins. Es va situar al centre del carrer i va continuar baixant a gran velocitat, fent esses i fent salts quan passava per sobre d’aquests obstacles horitzontals molestos que enganxen a terra perquè els taxistes hagin de canviar els amortidors del taxi abans del que tocaria. Aquest espectacle l’he vist també a Pau Claris entre cotxes.

Barcelona seria una ciutat ideal per utilitzar

Barcelona va ser ben dissenyada i ben equipada pels nostres antecessors, però què hi estem aportant nosaltres?

cotxes híbrids endollables. Baixar el carrer Balmes des de l’avinguda Tibidabo fins a la Gran Via carregaria la bateria (amb els semàfors ben programats) i aquesta energia et serviria per pujar de franc per Aribau des de la Gran Via fins a Mallorca. Després, si havies d’anar a Puigcerdà, a Berga s’engegaria el motor de gasolina. Això ho veurem d’aquí uns anys. Però hi ha molt que es pot fer per agilitar i abaratir la mobilitat urbana i la qualitat de la ciutat.

Barcelona va ser ben dissenyada, ben construïda i ben equipada pels nostres antecessors. Què hi estem aportant, nosaltres? És cert que no tenim diners, però podríem posar un bon incentiu a la iniciativa privada que faci coses? Construir pàrquings, remodelar edificis, restaurants, botigues. A alguns comerciants els ha costat un tros de la seva carn entendre que la mobilitat ciutadana és clau per al seu negoci i que pocs clients aniran de Badalona a Sarrià caminant o amb bicicleta. Ah! i podríem tenir absoluta llibertat horària per obrir els comerços?, tenim por dels que volen treballar? Podríem utilitzar més les tecnologies de la informació? Per controlar aquestes motos que es juguen la vida o aquests patinadors. Per reduir esperes d’hores de taxistes a l’aeroport jugant als escacs per exercitar el cervell. Per evitar places cèntriques de pàrquing amagades però buides. Per adaptar la durada dels semàfors al volum de trànsit i agilitar-lo. Queda tant per fer!