Un salt de 39.068 metres
Felix Baumgartner bat el rècord de velocitat en caiguda lliure
Durant uns moments, milions de persones arreu del món van retenir l’alè. Felix Baumgartner, un austríac de 43 anys, estava assegut a l’entrada de la càpsula amb què, empesa per un globus ultrafí d’heli, va arribar a l’estratosfera, a més de 39 quilòmetres d’altitud, en el límit de l’espai. A sota es veia la Terra rodona.
Baumgartner va saltar. Gairebé un quart d’hora després –4 minuts i 19 segons en caiguda lliure, la resta en paracaigudes–, tocava terra al desert de Nou Mèxic (Estats Units). Va alçar els braços en senyal de victòria. Acabava una missió que barrejava espectacle comercial i proesa esportiva amb algun ingredient d’investigació científica.
L’esportista d’alt risc, conegut per saltar des de gratacels i monuments com el Crist redemptor de Rio de Janeiro, va batre tres rècords: l’ascens més alt en globus, el salt de més altura a la història i, sobretot, el primer ésser humà a trencar la velocitat del so sense ajuda de cap vehicle. En els primers segons de la caiguda, va superar velocitats de 1.100 quilòmetres per hora.
L’esdeveniment també va trencar barreres mediàtiques. El web de vídeos YouTube es va convertir en el lloc predilecte per seguir en directe les gairebé tres hores d’ascens i la caiguda. Als Estats Units, cap gran cadena informativa –ni la CNN, ni Fox News ni
MSNBC– va oferir en directe el moment culminant del vespre: la caiguda. La CNN sí que va retransmetre els últims minuts de l’ascens i els preparatius dins de la càpsula, però va desconnectar les imatges just abans del gran salt.
L’objectiu oficial de la missió, organitzada per la marca de begudes energètiques Red Bull, era batre els rècords i també “provar vestits espacials de nova generació”, en paraules de Joe Kittinger, que el 1960 va saltar des de 31,4 quilòmetres d’altura i des d’aleshores tenia el rècord de salt al buit.
Kittinger, mentor de Baumgartner a la missió, va exercir ahir de director d’orquestra des del centre de control a la localitat de Roswell (Nou Mèxic). La relació entre Kittinger y Baumgartner, i els diàlegs mentre Baumgartner es trobava a la càpsula, les ordres i instruccions que li enviava abans de caure, són dignes d’un guió cinematogràfic. La possibilitat que alguna cosa fallés i el desenllaç fos fatal va injectar suspens a l’esdeveniment.
“El món sencer mira”, va dir Baumgartner abans de saltar. “Tant de bo poguéssiu veure el que veig”.