Rebuig generalitzat de l’‘espanyolització’ de Wert
80% dels catalans estan a favor de la immersió i neguen que hi hagi conflicte lingüístic majoria dels votants del PP i els castellanoparlants també donen suport al model catalans no accepten suspendre l’autogovern si s’incompleix el dèficit
El rebuig a Catalunya als pressupostos que ha fet públics el Govern central per a l’any 2013 no pot ser més ampli ni els motius, més diversos. En primer lloc, els catalans qüestionen la mateixa solvència dels comptes públics: prop del 70% dels consultats per l’empresa Feedback per a La Vanguardia dubten que els nous pressupostos permetin guanyar credibilitat internacional davant els “mercats”. Però, a més, un 72% nega que aquests comptes serveixin per reduir el dèficit públic. I finalment, però no menys important: més del 80% descarten que els nous pressupostos siguin útils per a l’objectiu fonamental d’aquest moment: sortir de la crisi i tornar a crear ocupació. Com a mostra de l’escepticisme que susciten aquests comptes, n’hi ha prou amb indicar que gairebé el 40% dels mateixos votants
DISCRIMINACIÓ Quasi un 75% creu que és discriminatòria per a Catalunya la inversió en infraestructures
SÓN ÚTILS ELS COMPTES? El 81% dubta que serveixin per sortir de la crisi i el 72%, que redueixin el dèficit
PETICIÓ DE RESCAT Divisió d’opinions, però el 54% dels catalans pensa que Rajoy ja l’ha de demanar
del Govern popular dubten també que aquests permetin recuperar la credibilitat internacional d’Espanya.
Els comptes susciten també el rebuig dels catalans per una altra raó de pes: gairebé el 80% dels consultats creu que els pressupostos “seran dolents o molt dolents per a Catalunya” i menys del 9% s’atreveix a considerar-los positius. De fet, gairebé el 40% dels votants del PP (i el 35% dels de Ciutadans) coincideixen que els comptes de l’Estat seran negatius per a Catalunya i un 20% els jutja regulars. Només un 30% dels electors populars considera els pressupostos bons per a Catalunya. En canvi, entre els grups d’electors restants, la sintonia és molt intensa i les percepcions negatives se situen entorn del 80%.
En realitat, aquesta valoració negativa a escala catalana no respon a cap particularisme exacerbat, ja que l’opinió majoritària és que els comptes per a l’any que ve perjudiquen totes les comunitats autònomes per la senzilla raó que aquestes hauran d’assumir la major part de les retallades (i així ho veu gairebé el 60% dels consultats, mentre que només un de cada tres pensa que els comptes distribueixen de forma proporcionada les retallades). I en aquest cas, els electors populars (65%) són els que en més gran nombre consideren que els pressupostos carreguen el pes de les retallades sobre les autonomies.
Naturalment, també hi ha raons locals en el rebuig català als pressupostos. La més clara, la discriminació en les inversions en infraestructures. Fins a un 75% dels consultats creu que els comptes discriminen Catalunya en matèria d’infraestructures, davant un 23% que justifica la inversió aprovada perquè “la crisi implica tenir menys diners” per invertir a tots els territoris.
En qualsevol cas, els catalans tenen una posició molt clara respecte al compliment dels objectius de dèficit als quals s’han compromès totes les comunitats autònomes i entre elles Catalunya. Si es produís un incompliment, tres de cada quatre catalans rebutgen que l’Executiu central suspengui l’autogovern català per controlar les seves finances públiques. Aquest rebuig es generalitza a tots els grups de votants, tret dels del PP i Ciutadans. Així, entre els electors de CiU o el PSC més del 75% rebutja qualsevol intervenció de l’autonomia, un percentatge que supera el 80% entre els votants d’ICV i el 90% entre els d’ERC i SI. Fins i tot un de cada quatre electors del Partit Popular rebutja la suspensió de l’auto-
govern català per controlar les seves finances.
Finalment, la possibilitat que Espanya sol·liciti ara un rescat al Banc Central Europeu per millorar la liquiditat de les seves finances suscita una divisió d’opinions visible entre els catalans. Tot i així, les opinions favorables a la petició del rescat són més nombroses, ja que gairebé un 54% dels consultats es pronuncien a favor, mentre que únicament un 32% la rebutgen. Un 14,4% reconeix que encara no té una opinió formada.
Per record de vot, només entre els electors nacionalistes existeix una majoria clara a favor de la petició de rescat: gairebé el 61% dels votants de CiU i entorn del 66% dels d’ERC aposten per presentar ja la sol·licitud. En canvi la resta de grups d’electors estan molt dividits: 47% a favor i 41% en contra, els socialistes; 35% a favor i 42% en contra, els populars, i 42% a favor i 46% en contra, els d’Iniciativa. Es pot destacar, a més, que entre els més joves (la franja d’edat compresa entre els 18 i els 24 anys) es registren les posicions més partidàries del rescat: gairebé el 70% s’inclina per sol·licitarlo immediatament.