Vettel arrabassa el lideratge de l’F-1 a Alonso
Alonso cedeix el lideratge a Vettel, que posa la directa amb el tercer triomf seguit
Com si preparés el terreny, el samurai asturià ho va advertir la vigília amb una de les seves sentències: “En aquestes cinc curses que queden, segurament en alguna perdrem el lideratge. Encara que l’important arriba al final”. Dit i fet. Al primer assalt del minicampionat pel títol, Fernando Alonso va cedir el lideratge que defensava des de València, cap al juny. Com es podia esperar, com la tempesta que es veu arribar a la llunyania, Sebastian Vettel va arrabassar el comandament al de Ferrari en la primera ocasió. Tercera victòria seguida de l’alemany, incontestable, i inexorable canvi de cap del Mundial. El jove Seb sembla que ha posat la directa cap al tricampionat. A Alonso li farà falta més que la filosofia oriental per evitar-ho a les quatre finals que queden.
La batalla de Corea no va tenir color. O només en va tenir un: el blau marí del Red Bull, que partia amb avantatge copant la primera línia de la graella, amb Webber a la pole. I com es podia preveure, Vettel va reinstaurar el seu ordre tot just arribar al primer revolt, i va usurpar la primera plaça al seu company, que va passar a desenvolupar la seva funció natural d’escuder. Per variar, l’australià va mantenir a ratlla Alonso, que ja va fer prou d’arribar fins al podi amb una altra sortida excel·lent i una cursa sòlida. L’asturià, des de la quarta pintura, va guanyar la partida a Hamilton al segon angle i es va instal·lar còmodament al tercer vagó durant tot el viatge. “El podi era el màxim que podia fer”, resumia el noi d’Oviedo, resignat a la seva obstinada realitat: el seu F2012 no dóna per més.
És el missatge que repeteix Alonso com un mantra des de fa setmanes: “Necessitem un petit pas endavant per ser tan competitius com Red Bull. Anem en la direcció correcta, però ens falta velocitat per poder lluitar amb
LA REMUNTADA Vettel ha sumat 45 punts més que Alonso en les tres darreres curses, des de Singapur
ells”, va dir quan va baixar del bòlid vermell. “Vaig intentar lluitar amb Webber per la segona posició, però era realment difícil fer els seus temps”. Els cronos parlen per ells mateixos: els 1,3s als quals va arribar a aproximar-se a l’australià després del primer pit-stop, a la volta 24, va ser el més a prop que va veure la matrícula de Webber, que mai no va veure amenaçada la segona plaça per l’asturià.
Aquesta vegada Alonso es va estalviar fustigar Ferrari. Fa només una setmana, després de la retirada a Suzuka, li retreia que
no hagués evolucionat prou el cotxe en comparació amb els seus dos grans rivals. El Fernando de Corea, més recollit, s’expressava amb suavitat pensant en l’equip, tal com li agrada sentir al commendatore Montezemolo: “Gràcies al resultat de Felipe ha estat un gran diumenge per a Ferrari: avancem McLaren al Mundial de Constructors, una cosa que no esperàvem fa tres curses”. Una cosa que a l’asturià, històricament, li ha estat igual.
Però ahir era un dia gran a Ferrari, que sumava 27 punts d’una tirada amb el quart lloc de Massa, i pujava al segon lloc dels constructors. El brasiler sembla haver substituït definitivament el seu germà, i s’ha erigit en el segon millor pilot des de la tornada de les vacances estiuenques: ha
UN PODI, I GRÀCIES “El podi era el màxim que podia fer; he intentat lluitar amb Webber, però era difícil seguir-lo”
L’ESPERANÇA D’ALONSO “Si després que tot li surti perfecte està només 6 punts per davant, encara tenim opcions”
sumat 56 dels 125 punts, només superat per Vettel. “Ha estat un resultat òptim d’equip; s’equivoca de ple qui pensi que haver perdut el lideratge del campionat de pilots ens pot desanimar”, comentava Stefano Domenicali, que, aquesta vegada sí, semblava un eco d’Alonso. “És clar que hem de fer un pas endavant en les prestacions per respondre a Red Bull; estem treballant dia i nit per aconseguir-ho. No ens rendirem”.
Tasca àrdua per a Maranello en aquestes dues setmanes fins al Gran Premi de l’Índia haver de reduir les 8 dècimes-1 segon que treuen els Red Bull als bòlids vermells en qualificació, una diferència decisiva per després poder arrasar a la cursa sense ningú que els inquieti. Amb la maquinària de l’evolució a ple rendiment a l’escuderia energètica, i amb el túnel de vent de Maranello espatllat, sembla necessari un miracle perquè l’F2012 s’apropi unes dècimes als RB8 a les quatre curses pendents.
Davant aquesta crua realitat, Alonso recorre al seu llibre de capçalera del samurai. “Si un samurai es queda enrere en alguna situació es trobarà desconcertat. Si no ens quedem enrere en cap situació, sabrem reaccionar”, tuitejava ahir l’asturià, que s’aferra a la següent reflexió: “Si després de guanyar tres curses seguides i que tot els surti perfecte està només 6 punts per davant, encara tindrem moltes possibilitats”. No li falta raó. Encara que, vist en perspectiva, Vettel li ha tret 45 punts en tres curses.