El bisbe auxiliar de Barcelona justifica el dret a la independència
Cardenal, prefecte de la Congregació del Culte Diví
El bisbe auxiliar de Barcelona, el menorquí Sebastià Taltavull, va defensar ahir obertament el dret de Catalunya i de qualsevol altre poble que ho vulgui a plantejarse l’autodeterminació i a optar per la independència. Taltavull (Ciutadella, 1948) va basar la seva defensa que els catalans expressin els seus desitjos (sobiranistes o no) en diversos articles de la Doctrina Social de l’Església. “L’article 557 parla clarament del dret a l’autodeterminació i que la pau es fonamenta en el dret no només dels homes sinó també dels pobles, i en particular parla del (dret) a la independència. Parla –va insistir– de la sobirania, del futur i de l’educació que s’ha de donar a les generacions més joves sempre en un pla de pau i solidaritat”. El bisbe va fer aquestes declara- cions en una entrevista a Catalunya Ràdio.
Taltavull, en el seu càrrec des del 2009, va parlar de “legitimitat” i de ser molt conscient de quin és el paper de l’església catalana en l’actual conjuntura política: “Som molt conscients quan intervenim. Nosaltres (els bisbes) som d’aquí, no d’una realitat estranya, al contrari. Tenim molt clar que som pastors del poble d’aquí (Catalunya) i si som pastors som de tots”, va recalcar. Taltavull va deixar molt clar que l’Església catalana no es decanta per una opció o per una altra, però sí que va defensar el dret “del poble a poder expressar-se sobre l’autodeterminació”.
En l’entrevista, el bisbe auxiliar va marcar distàncies entre els bisbes catalans i la resta de monsenyors de la Conferència Episcopal Espanyola quan els primers es van abstenir a l’hora d’aprovar un document Ante la crisis, solidaridad, que en el seu punt dotze feia referències explícites a la “inquietud” de la possible separació d’alguna “regió” d’Espanya i cridava a “preservar el bé de la unitat”.
Els quatre membres catalans que es van abstenir van ser el cardenal de Barcelona Lluís Martínez-Sistach; els bisbes de Terrassa, Josep Àngel Saiz, i Lleida, Joan Piris, i el mateix Taltavull. “Ens vam trobar –va recordar ahir– un document que pel que feia a la crisi estava bé. El subscrivíem. Però la sorpresa de veure el punt dotzè ens va portar a un diàleg extens. Crèiem que no entrava dins del conjunt de la resta de punts. Demanàvem que aquesta part no constés, però al final sí que es va incloure. Hi va haver una majoria absoluta que va dir que sí i la nostra abstenció es va acceptar amb normalitat”.