Mas: “Aquí no expliquem l’Espanya ‘una, grande y libre’”
Duran tanca el conclave amb un “Visca Catalunya lliure!”
Per “primera vegada” en tres segles, Catalunya podrà decidir “lliurement i pacíficament” sobre el seu futur com a nació en una consulta que se celebrarà en el transcurs dels propers quatre anys “dins dels marcs legals”. Ho va afirmar ahir el president de la Generalitat i ja candidat de CiU –per quarta vegada–, Artur Mas, davant del consell nacional conjunt de Convergència i Unió que es va celebrar a Barcelona. Una intervenció que també va
DINS DEL MARC LEGAL Mas va afirmar que la consulta es farà dins de la llei en els propers quatre anys
SENSE FRACTURA SOCIAL Duran reaclama un nacionalisme que no perdi de vista la cohesió social
aprofitar per oposar-se de manera contundent a la voluntat d’espanyolitzar l’escola catalana expressada pel ministre d’Educació, José Ignacio Wert, i afirmar que a Catalunya s’explica “l’Estat plurinacional, no l’Espanya una, grande y libre”.
Mas va subratllar que la consulta pel dret a decidir s’haurà de fer “sempre dins del marc legal, emparant-nos en el que hi ha a l’Estat, i si no es pot intentarem canviar-ho perquè es pugui i si no, crearem un marc legal català i demanarem empara a Europa, al món, farem el que sigui necessari”. Després, va explicar, s’obrirà un procés de durada desconeguda, “però la consulta es farà sí o sí en la pròxima legislatura, perquè per les vies legals hi ha moltes maneres de consultar a un país”, va concloure.
En la seva llarga intervenció, el candidat de la federació nacionalista va justificar l’actual situació d’avançament electoral i efervescència sobiranista en la recent negativa del govern d’Espanya a discutir el pacte fiscal i en els molts anys de peticions catalanes “xocant amb les oligarquies de l’Estat”. Mas va voler contestar a aquells que el titllen d’egòlatra màrtir per la causa i va explicar que malgrat que tant ell com el seu partit són conscients que si recuperen el Govern de la Generalitat tenen encomanada “una missió històrica”, aquesta no és en cap cas “messiànica”. “Cap de nosaltres no ens sentim salvadors de res, som, això sí, defensors d’una causa històrica: la llibertat i la plenitud de Catalunya al servei del progrés i el benestar de set milions i mig de catalans”. va dir. Per aconseguir-ho, va tornar a insistir en la necessitat de construir una majoria social molt àmplia, perquè “una majoria indestructible” és al seu entendre la més decisiva de les condicions que requereix Catalunya per avançar cap a la construcció de l’Estat propi.
En aquesta situació, Catalunya s’encamina a viure moments de molta transcendència històrica però també de molta repercus- sió internacional, i per això Artur Mas va cridar els catalans a vestir les “seves millors gales”, que segons el seu parer són “la pulcritud, la radicalitat democràtica, la convivència, el pacifisme, el civisme i la bona educació”. Tot encaminat a demostrar a tota la gent de dins i de fora d’Espanya que “l’única cosa que demanem és que ens deixin votar. Que un poble, que és una vella nació d’Europa, després de tres segles d’abaixar el cap i d’haver de demanar perdó per ser el que som, pugui decidir lliurement què vol ser. Només això. No és demanar massa”, va declarar.
Artur Mas va presentar els tres eixos del programa electoral de CiU, que s’acabarà de perfilar en les properes setmanes, i que juntament amb el procés de transició nacional inclou la reac- tivació econòmica i garantir l’Estat de benestar.
A més, el president de la Generalitat va aprofitar el seu discurs per rebutjar de manera contundent la voluntat del Govern central, expressada pel ministre d’Educació, José Ignacio Wert, d’“espanyolitzar els nens catalans”. Mas va afirmar que l’escola catalana ha demostrat, amb el seu sistema d’immersió lingüísti- ca, que és un lloc de convivència i una garantia per a la cohesió social del país. Es va doldre d’haver estat acusat de convertir l’escola “en una fàbrica d’independentistes, com si emulant temps pretèrits nosaltres apliquéssim allò de la Formació de l’Esperit Independentista –i va afegir–: el que passa és que a l’escola catalana s’explica la història d’Espanya com la d’un Estat plurinacio-
nal, i no com la d’una, grande y libre, com ells voldrien”, va dir amb tot l’auditori dret.
Prèviament, el líder d’Unió, Josep Antoni Duran Lleida, també s’havia referit a aquesta mateixa polèmica, i va afirmar que en comptes d’“espanyolitzar Catalunya, a tots ens aniria millor si s’intentés catalanitzar una mica Espanya”.
El secretari general de CiU va ser molt crític amb el Govern de Mariano Rajoy perquè utilitza la Constitució com si fossin “les sagrades escriptures” per rebutjar la possibilitat que Catalunya pugui realitzar una consulta sobiranista. També va retreure a les administracions de l’Estat haver reaccionat “matusserament” i amb això “haver reforçat l’independentisme”. Malgrat això, el líder d’Unió va apostar pel diàleg i la responsabilitat perquè segons va afirmar “no som uns aventurers que vulguem portar el país a la frustració”.
Duran va reivindicar un “nacionalisme personalista”, l’objectiu del qual és “que Catalunya pugui decidir el seu futur sense por, amb llibertat i responsabilitat” però sense perdre de vista la cohesió social. El líder d’Unió va afirmar que aquesta seria una legislatura històrica des de la perspectiva nacional però que també ho havia de ser des del punt de vista social. “Necessitem un nou pacte social. Perquè no hi ha nació si no hi ha persones”. Duran va acabar la seva intervenció citant les últimes paraules de l’històric militant d’Unió Manuel Carrasco i Formiguera abans de ser afusellat per les tropes franquistes: “Amunt, avant, visca Catalunya lliure”.