Toni Cumella
CERAMISTA
El treball de Toni Cumella (61), ceramista de Granollers que aplica els seus sabers en el terreny de la construcció arquitectònica, mereix aquests dies una àmplia exposició a l’Architectural Association de Londres.
Vivim un moment efervescent en la relació entre ceràmica i arquitectura”, diu Toni Cumella (Granollers, 1951), la trajectòria del qual revisa una exposició inaugurada fa uns dies a l’Architectural Association de Londres. El 1985, quan va morir el seu pare, el prestigiós ceramista Antoni Cumella, Toni va decidir centrar la producció del taller familiar en la ceràmica destinada a l’arquitectu-
El ceramista català participa en projectes de Norman Foster, Renzo Piano o Kengo Kuma, entre d’altres
ra. Llavors va començar a col·laborar amb arquitectes com Cristian Cirici o Óscar Tusquets, de Studio Per, amb Enric Sòria i Jordi Garcés. Més tard arribarien feines amb Enric Miralles i Benedetta Tagliabue al parc dels Colors de Mollet, el parc Diagonal Mar i, molt especialment, a l’enorme coberta del mercat de Santa Caterina, la gamma cromà- tica de la qual evoca una parada de fruites. O les col·laboracions amb Josep M. Botey o Elías Torres i J.A. Martínez Lapeña en la restauració d’obres gaudinianes com la Casa Batlló i el Park Güell.
Ara Cumella està en fase de projecció internacional. Primer va ser el pavelló d’Espanya a l’Expo d’Aichi (Japó) el 2005, dissenyat per Alejandro Zaera i revestit amb una gelosia ceràmica de peces hexagonals. I després han arribat contactes amb arquitectes de primera línia internacional, com l’italià Renzo Piano, amb qui col·labora en el centre cultural que està construint a Santander. O, abans, amb el britànic Norman Foster, amb vista al projecte d’un celler a Bordeus. Cal esmentar a més obres en països com Qatar –la coberta de la seu de la cadena televisiva Al-Jazira– o Jordània, i projectes amb arquitectes com Kengo Kuma o Amanda Levete (un banc que ara s’exposa a Londres). A aquesta tasca professional de Toni Cumella s’ha d’afegir la docent, associada a les càtedres As-
“Com que no repeteixo mai una obra, estic sempre inventant i al caire del fracàs”, diu Cumella
cer, que li ha permès fer classe en universitats com Harvard o Liverpool, i també en institucions acadèmiques espanyoles. Tot això, sense abandonar la seva tasca amb artistes plàstics catalans, com Frederic Amat o Pep Duran.
“Mai no m’he marcat objectius –diu Cumella–, però tampoc no m’he posat límits. Com que no repeteixo mai una obra, estic sempre inventant i al caire del fracàs. Vaig aprendre del meu pare que la ceràmica no pot perdre el seu punt artesanal, ni renunciar a la tercera dimensió, ni deixar de buscar una transversalitat cultural. Aquests consells m’han guiat”. Els comissaris de l’exposició londinenca Cerámica Cumella: shaping ideas, que conclourà el 8 de desembre i que descriu amb detall el procés de treball d’aquesta firma, són Christopher Fierce i Chris Matthews. Tots dos consideren que les innovacions aportades per l’estudi de Toni Cumella “revelen que la ceràmica és un material molt versàtil per al segle XXI”.