Els editorials d’avui
Els objectius de control de dèficit d’Espanya; i la necessitat de conciliar la vida laboral i familiar.
L’objectiu és honrós: millorar la conciliació de la vida laboral i familiar dels ciutadans i aconseguir empreses més productives. La crisi econòmica ha tornat a posar sobre la taula un vell debat: el de la conciliació. Les jornades laborals maratonianes no ajuden les empreses a augmentar la productivitat ni, molt menys, contribueixen a millorar la qualitat de vida dels treballadors. Sens dubte, el camí a seguir és la racionalització dels horaris laborals, cosa que significaria dotar de reconeixement la vida fora de la feina. Les dades constaten que la conciliació augmenta un 19% la productivitat de les empreses.
Cal, així doncs, un gran pacte social entre empresaris, treballadors i administració que vagi en aquest sentit i que prioritzi una conciliació real. Espanya és dels països en què es treballen més hores (1.663 hores anuals, davant de les 1.419 dels alemanys, per posar un exemple) i, en canvi, el seu índex de productivitat no és proporcional. La crisi econòmica ha fet guanyar adeptes al que es coneix com a presentisme laboral: hi ha treballadors que es queden més estona al lloc de treball per por de perdre la feina. I això no ajuda a l’eficiència ni a la productivitat. Experts en gestió del temps defensen que està demostrat que només són efectives la meitat de les hores que es dediquen a la feina.
Els horaris espanyols són lluny dels europeus, que són més compactes. I tot i que les dades demostren que l’horari espanyol és perjudicial, continua intacte. Recentment s’ha celebrat el setè congrés nacional per la racionalització d’horaris, en què els experts han proposat, entre altres qüestions, endarrerir l’hora per alinear-nos amb l’horari britànic –cosa que ens portaria a escurçar jornades laborals molt llargues– i reduir el temps dedicat al dinar. Resultat? Els espanyols tindrien més temps per a ells mateixos i la seva família, estarien més relaxats i més satisfets amb la feina, i això contribuiria a una millora en la productivitat de la seva empresa.
Parlar de conciliació, en bona mesura, és parlar de flexibilitat. I només serà possible en un entorn de confiança i responsabilitat creat per les empreses i els treballadors. Només amb un pacte a favor de la racionalització dels horaris laborals s’aconseguirà una millora en la qualitat de vida dels ciutadans i un augment en la productivitat de les empreses. I hi ha cap moment millor que el d’ara? Ciutadans i empreses han de treballar plegats en el mateix sentit per superar aquesta crisi i, de passada, aconseguir horaris més assenyats.