Flandes consolida el nacionalisme
Bart de Wever conquereix Anvers i reclama que Bèlgica sigui confederal
El nacionalisme flamenc es va apuntar ahir una victòria carregada de simbolisme en conquerir l’alcaldia d’Anvers, motor econòmic de Flandes, en les eleccions locals celebrades ahir a tot Bèlgica.
Bart de Wever, president de la Nova Aliança Flamenca (N-VA), es va imposar per un còmode marge de deu punts sobre l’alcalde actual, el socialista Patrick Janssens, un personatge molt estimat per haver frenat l’ascens del partit racista Vlaams Blok –sorgit a la ciutat portuària–, que va acceptar amb humilitat la derrota.
Els col·legis electorals van tancar les portes entre la una i les tres del migdia a tot el país, i no es va trigar gaire a constatar que el nacionalisme sobiranista consolidaria la seva posició com a força política de referència al puixant nord de Bèlgica.
“El que hem fet avui és històric, hem arribat a un punt de no retorn en la història”, va celebrar De Wever davant els seus seguidors, desitjós de fer ressaltar la dimensió de la victòria no només a Anvers sinó en una llarga llista de ciutats i pobles de Flandes. “És l’avenç més gran d’un partit des de la Segona Guerra Mundial”, va ressaltar.
Eren unes eleccions locals, però la rellevància que tenien a escala nacional quedava fora de tot dubte. Per això no va estranyar que De Wever dediqués la part
UNA REFORMA PER A TOTHOM L’ideal de De Wever és la independència, però no aposta per la secessió AVENÇ “Hem arribat a un punt de no-retorn en la història”, diu l’alcalde electe
central del discurs a advertir que són “el partit més gran de Flandes” i que així es comportaran a escala nacional: “Els flamencs hem de poder gestionar Flandes a la nostra manera. Llanço un missatge a Elio Di Rupo i als francòfons: preparem la reforma confederal”.
Les seves aspiracions són independentistes, però no busca la secessió, sinó accelerar el federalisme centrífug ja en marxa i transformar Bèlgica en una mena d’Estat confederal. Només un petit percentatge dels flamencs es declaren a favor de la independència, una dada que explica el pragmàtic full de ruta de De Wever per assolir les aspiracions sobiranistes.
La seva estratègia és buidar de contingut a poc a poc l’Estat belga perquè les competències es reparteixin entre les regions i Europa, amb un paper mínim o nul per al poder central.
“Si volem passar-ho tot cap a Europa i cap a Flandes, què hi queda, al mig? Res –explicava fa uns dies De Wever en una entrevista amb La Vanguardia–. “És el model d’evaporació de Bèlgica. El que mai no hem llançat és consignes revolucionàries. Mai no hem dit que avui o demà ens ho carregarem tot”. En el seu pla, “la perspectiva europea és essencial”, va subratllar De Wever en diverses ocasions.
Els polítics francòfons i el mateix primer ministre van restar importància al resultat dels comicis a Flandes i no van recollir el guant llançat per De Wever per iniciar una nova reforma de l’Estat (l’executiu federal està posant en marxa la sisena, no sense dificultats). “Són només eleccions locals”, va afirmar ahir a la nit Di Rupo, que no hi veu cap relació amb les federals. “Estic convençut que els ciutadans de Flandes, Valònia i Brussel·les capital reconeixeran la feina del Govern”, va declarar.
A ningú no se li escapa tanmateix la rellevància de les eleccions i l’efecte desestabilitzador que l’avenç de De Wever pot tenir a escala nacional.
“Una victòria de la N-VA –deia fa uns dies Luc van der Kelen, editorialista de Het Laatste Nieuws, el diari més venut de Flandes– serà el primer pas de De Wever per convertir-se en el pròxim president de Flandes. I per iniciar el 2014 una nova reforma de l’Estat cap al separatis- me o el confederalisme, qui ho sap?”.
Mai abans la N-VA s’havia presentant en tants ajuntaments com ahir, i l’impacte es va notar a tota la regió. El seu discurs tanmateix no va calar a Gant, on l’alcaldia continuarà en mans dels socialistes i ecologistes, ni a Bruges, que ahir a la nit es disputaven conservadors i socialistes.
La ciutat de Brussel·les està dividida en 19 ajuntaments diferents i va donar resultats per a tots els gustos. Al districte centre, l’alcalde, el socialista Freddy Thielemans, hauria obtingut un nou mandat, amb al voltant d’un terç dels vots, molt per davant dels democristians. A Valònia, els socialistes van consolidar el poder a les principals ciutats. A Mons, el feu de Di Rupo, el Parti Socialiste va vèncer per majoria absoluta, igual que a Charleroi. El socialista Rudy Demotte, president de la regió de Valònia, es presentava a alcalde a Tournai i va renovar sense problemes la majoria actual, encara que els vots preferencials emesos pels seus veïns (a Bèlgica, les llistes electorals són obertes) han posat en relleu una lleugera caiguda de popularitat en benefici de la candidata del partit liberal MR, l’etern aspirant a governar Valònia.
La nota de canvi a la part francòfona del país la van posar els ecologistes, que ahir van conquerir l’alcaldia de la ciutat de Watermael-Boitsfort, a la perifèria de la capital.