“Els bisbes espanyols i els catalans parlen de bé comú i legitimitat”
Antonio Cañizares, cardenal, prefecte de la Congregació del Culte Diví
El cardenal Antonio Cañizares acumulava anys d’experiència pastoral com a bisbe quan el 2008 el Papa el va nomenar prefecte de la Congregació del Culte Diví, ministeri vaticà encarregat de la litúrgia. Des d’aleshores resideix a Roma, i ve de tant en tant per Espanya. Moltes veus el veuen ben situat per succeir el cardenal Antonio María Rouco Varela com a arquebisbe de Madrid. Antonio Cañizares Llovera (Utiel, València, 1945), doctor en Teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca, va ser bisbe d’Àvila del 1992 al 1996, i després arquebisbe de Granada fins al 2002, any en què va ser designat arquebisbe de Toledo. Sis anys després va passar al seu càrrec actual en la cúria romana. Divendres va fer una conferència en la jornada Transmet! sobre cultura, universitat i nova evangelització, organitzada pel bisbat de Terrassa.
Les manifestacions per les retallades a Espanya no s’aturen. Com les veu l’Església catòlica des de la seva doctrina social? La doctrina social de l’Església és una possibilitat no excloent; es pot adoptar també des de fora de la fe cristiana. Parla del que s’esdevé a la humanitat quan accepta Jesucrist... la dignitat de la persona humana, els drets humans fonamentals, la llibertat, la veritat, el bé i el mal. Tot això és també de la raó humana. Però fa falta canviar de mentalitat, situar l’ésser humà al centre de l’economia, i no al revés.
Què fa l’Església per fer-ho possible? És la institució que està ajudant més les persones en la crisi, per mitjà de la família cristiana, de les parròquies, de Càritas, i d’entitats cristianes que hi estan ajudant moltíssim. Espanya estaria en un caos absolut si no fos per aquests ajuts. És una manera d’explicar la doctrina social de l’Església, dient que cal ser solidaris, compartir.
I pot això prendre una formulació política? En la doctrina social de l’Església figura el principi del bé comú, del qual es parla molt poc. Cal preguntar-se: les mesures que s’adopten són per al bé comú, o per a uns interessos concrets i particulars? No hi ha bé comú sense que es respecti la persona, en tota la seva grandesa i la seva dignitat. Tot això genera mesu- res polítiques i econòmiques, i una concepció antropològica que es plasma en l’educació. L’Església no ofereix mesures polítiques concretes; això correspon als governants, als polítics, als tècnics..., però sí que dóna criteris alertant que no totes les maneres d’actuar estan al servei del bé comú.
La Conferència Episcopal Espanyola i la Conferència Episcopal Tarraconense han emès recentment sengles notes sobre la situació política a Catalunya i semblen expressar sensibilitats diferents. Si les analitzem, veurem que no són dues notes contraposades. La nota dels bisbes de Catalunya es refereix a les pròximes eleccions catalanes, i la dels bisbes de la Conferència Episcopal està dedicada a la situació econòmica i social, i consegüentment també política. En les dues notes s’enumeren els aspectes del bé comú, la responsabilitat, el diàleg i la legitimitat de posicions polítiques respecte de les comunitats autònomes. L’una i l’altra notes parlen, certament, de legitimitat. Ara, la realització concreta s’ha de fer dins del bé comú. Els bisbes de la comissió permanent de la Conferència Episcopal vénen a dir: ¿el bé comú és només Catalunya, o ho és també la unitat d’Espanya, que té uns segles de trajectòria comuna i per tant comporta unes obligacions comunes dels uns i dels altres? Els bisbes diuen que això cal veure-ho en clau de la caritat, que té una dimensió social i una dimensió política, i que és buscar el bé de les persones, la seva dignitat. I és buscar, també com diuen els bisbes de Catalunya en la seva nota, que davant les eleccions hi hagi una bona informació, que es digui clarament què succeeix amb una opció i amb l’altra opció, quines en són les conseqüències, i quines són les motivacions. Amb això no entro en el debat; només em remeto al que els bisbes diuen en aquests moments, siguin els bisbes de Catalunya, siguin els bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola, que al capdavall són tots de la CEE.
Però les quatre abstencions
INTERESSOS GENERALS “El bé comú és només Catalunya o ho és també la unitat d’Espanya?” CRISI ECONÒMICA I RETALLADES “L’Església catòlica ajuda per mitjà de parròquies i Càritas; és doctrina social”
que hi va haver en la comissió permanent a l’hora d’aprovar aquesta nota coincideixen amb el nombre de bisbes catalans de la permanent. Això indueix a pensar que van ser ells els que es van abstenir. Jo no hi era, en la comissió permanent. Però les votacions són secretes. O sigui que això són especulacions, i aquí cal parlar de fets concrets. També això és patrimoni del bé comú: parlar sobre fets coneguts. I no parlo ara d’aquestes dues notes episcopals, sinó en general: es pot acabar fent judicis sobre coses que no corresponen enterament a la realitat. El tema de la veritat és fonamental.
I on és la veritat? A les urnes, o al carrer, manifestant-se? El 12 d’octubre a Barcelona hi ha hagut una manifestació antisecessionista en resposta a la independentista de l’Onze de Setembre. En una democràcia, al final la veritat no està ni només a les urnes ni només al carrer. És on és, en el respecte d’uns principis fonamentals que transcendeixen el simple joc polític.