Lara crida al diàleg per evitar “el mal irreparable” de la independència
L’empresari avisa els governs de Mas i Rajoy que “acabarem malament” si no parlen
És possible que José Manuel Lara, president del Grup Planeta, sigui un dels grans empresaris catalans que s’han distingit amb més contundència en contra del procés sobiranista. Per aquest mateix motiu, bona part del seu discurs d’ahir a l’hotel Palace de Barcelona, a la presentació del LXI premi Planeta, va girar sobre aquest assumpte: “Aquí no hi ha hagut diàleg. Les parts (l’Executiu català i el Go-
“La convivència a Catalunya és del tot possible; sóc català, però també sóc espanyol”, diu
vern central) no han sabut ferho. Dialoguem o acabarem malament. La independència seria un mal irreparable per a tothom”, va dir, tan aviat com li van deixar anar la pregunta. Ho va fer abans de recordar que avui, al lliurament dels premis, el president Artur Mas i el ministre de Cultura, José Ignacio Wert, compartiran taula. “I jo també seré en aquesta taula, per descomptat”, va dir Lara, potser recordant que divendres, en una entrevista a La Vanguardia, Mas advertia que “els empresaris s’han d’adaptar als nous temps que corren”.
L’assumpte no és fútil. Fa un mes, a l’inici del procés actual, Lara ja havia declarat que el Grup Planeta es veuria obligat a canviar la ubicació de la seva central, avui a Barcelona, si Catalunya es desprengués d’Espanya. Així que l’assumpte havia flotat a la sala –en presència d’escriptors com Carmen Posadas, Ángeles Caso, Rosa Regàs, Pere Gimferrer o Juan Eslava Galán.
“Encara considera que Planeta mouria la seva seu si el procés independentista català avança?”, va preguntar una periodista. “Contestaré una sola vegada, i res més”, va replicar Lara, abans d’agafar aire. I tot seguit, Lara, que havia estat president de l’Institut d’Empresa Familiar i de l’influent Cercle d’Economia, va relativitzar la seva actitud i va donar a entendre que Planeta no deixaria Barcelona, ni en marxaria la central, i que sens dubte tampoc no se n’anirien les editorials catalanes del grup. “Però jo potser hauria de treballar en un altre lloc de dilluns a dijous”, va dir. “Fa quatre o cinc anys, l’expresident Montilla va parlar en un esmorzar a l’hotel Ritz de Madrid de la desafecció de Catalunya amb Espanya –va recordar–. I poc després, també a Madrid, em van preguntar per l’assumpte. Vaig respondre que a Catalunya hi havia un 15% o un 20% de gent que se sentia exclusivament catalana. I un 5% o un 10% que se sentia només espanyola. Però el que és greu és que, d’alguna manera, hi havia un 75% de població que se sentia maltractada. Per tots ells, cal que les parts dialoguin”.
“La convivència a Catalunya és possible –va continuar–. Però la independència és un mal irreparable per a tothom i un cost que no podrem assumir. Jo sóc català, però també sóc espanyol”, va dir, alternant les dues llengües.
Segons la seva opinió, les reunions entre totes dues parts tenien un sentit protocol·lari, més que altra cosa. “Que deixin de dir-nos veritats a mitges. No em puc creure la independència de Catalunya dins la UE. Això significaria canviar completament els estatuts comunitaris. No ens enganyem. Si un Estat es divideix, un queda fora. És molt perillós jugar amb els sentiments. El nacionalisme català és un sentiment que pot despertar l’antinacionalisme català a Espanya. Si fas això, si els despertes, ja no els pots controlar. I a partir d’aquí, ferse enrere pot ser molt dolorós”.
Sense aclarir el futur geogràfic del Grup Planeta, Lara sí que va concretar un altre assumpte: “El premi Ramon Llull no se n’anirà a Conca”, va dir, abans de preveure, ja en un grupet amb periodistes econòmics, que el benefici recurrent del grup per al 2012 serà “una mica pitjor, molt poc” que el de l’any passat.