Entre el rescat i les rialletes
La premsa ironitza sobre el premi a la UE “just quan l’euro es fon, Merkel va a Grècia i Catalunya es vol separar”
La premsa es continua fent ressò de la posició de Catalunya en el marc del premi Nobel de la Pau a la UE ( The Independent), respecte al futur de les estructures europees ( The Times of India) i com a model per al nacionalisme basc ( Le Monde).
ANGLATERRA
“Per a Rajoy les eleccions catalanes són crucials”
Doble ració de referències a Catalunya al diari anglès The Independent. D’una banda, i a l’edició de dissabte, els editorialistes afilaven la ploma amb una maquineta de fer punta molt irònica en preguntar-se com poden premiar la UE amb el Nobel de la Pau just ara i assenyalant les aspiracions de Catalunya com un contratemps més al difícil moment de la Unió. “No cal dir que la concessió del premi s’ha rebut amb rialletes en un moment en què sembla molt ximple intentar encimbellar (l’actual) aliança política. Amb l’euro fonent-se, Catalunya amenaçant amb la secessió i la visita de la cancellera alemanya a Grècia rebuda per la furiosa multitud, sembla que la decisió del comitè d’Oslo sigui una broma”. A l’edició d’ahir, i en un article en profunditat, l’articulista Julian Knight uneix el destí d’Espanya a l’hora de demanar el rescat amb el resultat del 25-N. “El focus dels nervis dels mercats se centren a saber quan Rajoy demanarà el rescat. Molts esperen que demani ajuda al BCE però Rajoy s’enfronta a unes eleccions crucials a Catalunya i no vol anar a demanar res abans del 25 de novembre. Això suposaria un cop terrible al prestigi del Govern espanyol”.
L’ÍNDIA
“Erupció de moviments estranys a Espanya”
Els problemes d’Espanya, Catalunya i la Unió Europea també es veuen reflectits a The Times of India, rotatiu de prestigi. Al blog que firma des de Londres, Sunesh Sen escrivia la setmana passada com d’estranya resulta la UE com a model perquè l’Índia es modernitzi administrativament. “Mariano Rajoy ha tornat a vacil·lar perquè tothom vol que demani el rescat, encara que els alemanys li demanen que esperi. Mentrestant, a Espanya s’està registrant una erupció de fets estranys com que Catalunya vol la secessió. Honestament, no entenc –i molta més gent tampoc– per què volen els europeus una unió si fan el mateix que han fet en els últims mil anys, és a dir, barallar-se i forcejar entre ells per una cadira. Això sí, sense pistoles ni sabres. La UE comença a semblar tan irrellevant i desfasada com l’FMI o el Banc Mundial”.
FRANÇA
L’estratègia divergent del PNB i CiU
L’edició del diari Le Monde (amb data d’ahir i d’avui) analitza en profunditat les properes eleccions basques amb diversos punts de connexió (i desconnexió) amb els comicis catalans. Pel vespertí parisenc és curiós que el PNB relegui l’independentisme a un segon pla. La corresponsal a Madrid, Sandrine Morel, afirma: “Iñigo Urkullu ha anunciat que la seva prioritat seria la lluita contra la crisi. Si no obté la majoria absoluta, diu que està obert a aliances. Contràriament a CiU, que ha fet de la independència el tema central de la seva campanya per al 25 de novembre, el PNB ha relegat aquest assumpte a un segon pla”.