La festa com a dret
Segons una llegenda medieval, el 1229 lluitaven acarnissadament moros i cristians, sense aconseguir ni els uns ni els altres decantar la batalla al seu favor. De sobte, al capvespre, una imatge celestial va il·luminar els cristians mentre encegava els moros, la qual cosa va permetre la victòria de les tropes d’Alfons IX de Lleó. El miracle de Nostra Senyora de la Llum va córrer com la pólvora i fins i tot es va aixecar una ermita per commemorar-lo, i vuit segles després són molts els devots d’aquesta verge. De fet, acaba de protagonitzar un últim miracle, com és que el Tribunal Suprem doni la raó als treballadors de l’antiga Unió Fenosa, avui propietat de Gas Natural, als quals la companyia haurà de pagar 150.000 euros per l’àpat i altres celebracions dels dos darrers anys.
En uns moments en què els beneficis de les empreses s’han reduït i que les indústries retallen personal per sobreviure, la justícia espanyola, que de vegades suggereix un oxímoron, considera que el tiberi de la seva festa major i les activitats de lleure de la jornada els ha de pagar el nou propietari
El Tribunal Suprem condemna Gas Natural a pagar un tiberi per figurar en el conveni
perquè es tracta d’un dret adquirit o, si es prefereix, d’un benefici social històric, recollit al conveni. En uns temps en què bona part dels drets adquirits han estat aparcats davant una realitat empresarial que obliga a prioritzar les obligacions, estrènyer-se els cinturons i a renunciar a prebendes, el Tribunal Superior de Galícia, i després el Tribunal Suprem, han donat la raó a la demanda presentada pels sindicats. Gas Natural Fenosa haurà d’abonar la subvenció de dos exercicis passats en els quals va decidir no pagar per retallar despeses i millorar els números de la companyia. La sentència del Suprem no ratifica que s’hagi de fer càrrec d’aquest pagament de forma indefinida, com obligava la resolució del tribunal gallec, perquè no ho demanaven explícitament els treballadors en la seva demanda, però obre la porta a fer-ho si ho reclamen.
Els gallecs són gent de fe als quals els agrada celebrar les seves festes, tant és així que la plantilla en actiu de l’antiga Unió Fenosa, i fins i tot el personal jubilat, va decidir continuar amb les celebracions, pagant-les de la seva butxaca quan Gas Natural Fenosa va decidir estalviar-se la partida dels festejos. Però que en un país amb gairebé sis milions d’aturats, amb més de dos milions sense cap retribució, algú porti una empresa als tribunals perquè pagui un tiberi resulta una certa frivolitat. Amb sentències així no només vindran homes de negre quan Rajoy acabi d’esfullar la margarida pansida del rescat, sinó altres de color vermell perquè no es noti que es posen com un pebrot quan descobreixin determinades demandes.
Víctor Hugo, que era un moralista, va escriure que “ser bo és fàcil, el que resulta difícil és ser just”. De vegades la justícia sembla que, de tant portar una bena als ulls, ha acabat per perdre el sentit de l’orientació.