Epopeia a Girona

L’informe conté detalls que fan de Girona l’epicentre del mercat d’un ‘or líquid’ de color sang que va fer d’Armstrong un rei

Mentre per aquí proscrivim la sang de pa sucat amb oli que el bèstia de Jair Domínguez (l’Empordà) va vessar fent de franctirador al Bestiari del Canal 33, els nord-americans situen al cor del Gironès una història veritablement sanguinària. L’informe de la Usada que pot desposseir el ciclista Lance Armstrong (Texas) de tot el seu palmarès corona Girona com el centre mundial de la sang enriquida. Armstrong vivia a Niça fins que el 2001 es va instal·lar a Girona. Hi va trobar qualitat de vida, proximitat geogràfica als escenaris pirinencs del Tour i, sobretot, una justícia més relaxada que la francesa, molt activa en la lluita antidopatge després de l’escàndol del Festina en 1998. La seva influència va actuar d’imant per als components dels mítics equips US Postal i Discovery. Els mateixos homes que ara han revelat la conxorxa colossal que els va permetre dopar-se i amagar la sang durant tants anys. El seu lloctinent George Hincapie (Nova York) té casa a Sant Julià de Ramis i la resta de gregaris d’Armstrong van viure o viuen encara a Girona i rodalia. Parlem de Floyd Landis (Pennsilvània), a qui ja van desposseir del Tour del 2006 per dopatge, Tyler Hamilton (Massachusetts), Levi Leipheimer (Montana), David Zabriskie (Utah), Jonathan Vaughers (Colorado) o Christian Vande Velde (Illinois). L’extens informe de la Usada conté detalls que fan de Girona l’epicentre del mercat d’un or líquid de color sang. Durant la dècada dels noranta alguns esportistes van començar a dopar-se amb EPO (eritropoetina), l’hormona llavors indetectable que facilita la creació de glòbuls rojos i, doncs, millora el rendiment en esforços continuats.

Armstrong hauria fonamentat la seva prodigiosa carrera ciclista en aquestes pràctiques depositives. A l’informe, el lloctinent Hincapie fa èmfasi en les bosses de sang que Armstrong emmagatzemava a l’armari del seu apartament de Girona per poder fer-se transfusions. Hamilton declara que l’EPO sortia de Girona cap a Niça en mans del Carter (el valencià Pepe Martí) i Betsy Andreu parla d’un sopar molt tardà a Niça per esperar l’arribada del carter Martí i la seva nòvia Isabella, que preferien passar la frontera de nit i els portaven sobres amb or líquid. A Las leyes de la frontera, Javier Cercas novel·la la Girona dels setanta amb els seus quinquis i el seu barri xinès. Qui vulgui novel·lar la Girona de la primera dècada del segle XXI té l’ocasió de fer-ho amb aquest grapat de mites rodants que han viscut la seva epopeia al mateix barri (remodelat i turistificat) de la mateixa ciutat catalana. Armstrong fou un príncep de Girona amb ínfules de rei i ara és ben a punt de ser deposat.