L’empordà rebrota
Les alzines sureres són la primera espècie que mostra signes de recuperació després dels últims incendis El verd, que sorgeix a les copes d’arbres cremats i en petites plantes a terra, s’apropia del paisatge
Les alzines sureres rebroten a l’Alt Empordà. Enmig d’un bosc amb troncs negres i sòls emmascarats pels incendis del juliol, el verd comença a deixar-se veure a les suredes. I el que al principi era un color incipient ha anat guanyant perspectiva fins a apropiar-se del paisatge.
Les alzines sureres són la primera espècie que mostra signes de recuperació després dels incendis. Són els arbres més preparats per afrontar el foc. “És un miracle la força que mostra la naturalesa”, diuen els que recorren aquests paratges a principis de tardor.
El rebrot de l’alzina surera ( Quercus suber) és visible tant en les petites plantes que creixen al costat de les alzines sureres (germinades per llavors que van caure quan va arribar el foc) com a les copes dels arbres, on apareixen fulles noves, els signes de la seva perdurabilitat. Les alzines sureres que van resistir el foc gràcies a la seva capa ignífuga tornaran a ser aprofitables i dona- ran suro d’aquí uns tretze anys.
“Una alzina surera que tingui vuit centímetres d’escorça protectora sobreviu al foc. A més a més, a l’Empordà el foc va passar molt ràpid per les branques. Hauria estat pitjor amb una combustió lenta”, diu Josep Escrihuela, director general de Medi Natural de la Generalitat.
Els experts que fan el seguiment dels boscos cremats en el gran incendi de l’Alt Empordà han detectat un nivell de recuperació de les sureres inusitadament ràpid a les zones de la Jonquera, Darnius i Agullana. La causa d’aquest fenomen és un alt nivell de preservació dels sòls, que han pogut disposar de prou nutrients i s’han beneficiat de les poques precipitacions que hi ha hagut, segons explica Iván Fernández, responsable de medi am- bient de l’Institut Català del Suro. “Si hagués plogut més, encara estaria en més bon estat”, afegeix Fernández. En els incendis del mes de juliol passat van cremar unes 14.000 hectàrees, de les quals unes 4.500 corresponen a boscos de sureres, tot i que també van cremar milers d’hectàrees de pi blanc.
El rebrot és, en primer lloc, molt visible a la base de les alzines sureres cremades, on apareixen noves plantes que podrien oferir un tronc ja llenyós d’aquí un o dos anys, tot i que han de passar quaranta anys abans que una alzina surera sigui productiva i comenci a donar suro.