Municipis a favor de l’indult al silur
L’enorme peix atreu turisme a Riba-roja i Mequinensa
Els aficionats a la pesca, especialment alemanys i austríacs, es deleixen per capturar un silur descomunal al riu Ebre, on és tasca diària pescar-ne un exemplar de dos metres i més de 100 quilos, fotografiar-s’hi al costat i alliberar-lo de nou viu, practicant la pesca sense mort. “A Alemanya hauries de tenir molta sort”, comenta Volker Landwehrmann, guia professional de pesca a Riba-roja d’Ebre (Ribera d’Ebre). Sense cap depredador natural, aquest peix greixós i sense mercat pel mal gust que té, que és especialment desagradable en exemplars grans, ha viscut durant gairebé 30 anys al riu Ebre, des que hi va ser introduït. Però els canvis en
A Riba-roja la pesca del silur deixa tres milions d’euros anuals i manté quatre negocis
la llei de pesca continental i especialment el decret del Govern central de regulació del catàleg d’espècies exòtiques invasores, aprovat a finals del 2011, que obliga a sacrificar els silurs capturats, amenacen un suculent negoci turístic.
A Riba-roja (Ribera d’Ebre), amb 1.300 veïns, el silur mou fora de l’aigua més de tres milions d’euros, manté oberts quatre negocis i dóna feina a 20 persones. Si els exemplars més apreciats per a la pesca esportiva, els més grans, s’han de sacrificar, cada vegada serà més complicat capturar silurs que atreguin els turistes. “Si eliminen la pesca del silur, mataran el turisme; que deixin de veure el silur com un problema és una oportunitat”, destaca Antonio Suárez, alcalde de Riba-roja.
Tots els municipis limítrofs als pantans de Riba-roja d’Ebre i Mequinensa, on van cada any milers d’aficionats a la pesca, han fet un front comú per acon- seguir l’indult del silur, cosa que a la pràctica suposaria modificar el catàleg d’espècies exòtiques perquè el silur en sigui una excepció i no sigui obligatori sacrificar-lo en aquests dos pantans, on es concentra l’activitat turística. Els grups ecologistes, que denuncien l’absoluta impunitat amb què s’han introduït les espècies exòtiques, no estan disposats que se’n facin excepcions.
Els municipis afectats i les empreses que depenen del negoci
del silur, ja siguin guies professionals de pesca, allotjaments turístics o bé embarcacions per al turisme fluvial, asseguren que amb els canvis legislatius hi ha hagut una “reducció alarmant” de l’activitat. Els ajuntaments catalans (la Pobla de Massaluca i Riba-roja d’Ebre) i els aragonesos (Almatret, Casp, Xiprana, Faió, la Granja d’Escarp i Mequinensa) demanen a més un tractament unitari al riu.
Fins ara, cada comunitat autònoma ha marcat les seves pròpies regles, encara que sense contradir el decret del Ministeri de Medi Ambient, pel qual el silur sempre s’ha de sacrificar. A l’Aragó, per exemple, està prohibida la pesca del silur amb esquer viu, cosa que en dificulta enormement la captura. En canvi, a Catalunya es permet de forma excepcional la utilització de l’esquer amb l’argument d’eliminar l’invasor.
La legislació catalana, del 2009, també inclou el silur en la llista de peixos exòtics, i obliga a sacrificar-lo en el moment de capturar-lo, sigui quina sigui la longitud que tingui. “Complim amb la llei”, destaca Josep Escorihuela, director general de Medi Natural i Biodiversitat. Qui se salta la llei, a Catalunya o a Aragó, s’exposa a multes de 300 euros i a la confiscació de totes la canyes, el valor més preuat.
“Combinem la pesca esportiva amb el sacrifici”, afegeix Escorihuela. A la pràctica, l’actuació obligada per llei dels pescadors ajuda a eradicar una espè-
Sense depredadors naturals i de gran voracitat, té un impacte impredictible en l’ecosistema
cie exòtica i redueix els costos del pla impulsat per la Generalitat per eliminar les espècies invasores.
La llei catalana estableix també que el pescador ha d’eliminar com a residu orgànic els silurs o destinar-los a l’autoconsum, cosa poc viable per l’escassa acceptació culinària que tenen. A l’Aragó s’han detectat grans exemplars morts abandonats al costat del riu, cosa que suposa problemes de salubritat.