Dibuixar Barcelona des de Suïssa
Projecte acadèmic sobre diversos solars
Observar, meditar i dibuixar allunyats de projectes megalòmans o especulatius. Tornar als orígens i principis bàsics de l’arquitectura per reflexionar sobre Barcelona, la idiosincràsia del seu urbanisme i les necessitats dels ciutadans. Un centenar d’estudiants de l’Acadèmia d’Arquitectura de Mendrisio, a Suïssa, estudiaran en l’últim curs el Diploma Barcelona. A la seva disposició tindran vuit solars i una plaça, la de Glòries, per experimentar, lliures de pressions econòmiques, polítiques i socials que els puguin condicionar l’activitat. Una experiència docent que ja s’ha realitzat amb altres ciutats com Londres i Lisboa.
El director del Diploma, Esteve Bonell, considera que aques-
LA PLAÇA Les Glòries i les seves possibles solucions seran motiu d’anàlisi per als estudiants ELS SOLARS El terreny de la torre Espiral de Zaha Hadid o la Fabra i Coats, en estudi
ta mena d’activitats són un bon punt per reflexionar “sobre les noves pautes i les diferents sensibilitats que hi ha en el món de l’arquitectura i buscar la resposta que es pot donar a la situació en la qual es troba la professió”. Per delimitar la feina es va demanar als responsables d’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona que proposessin nou solars susceptibles de transformació.
Bonell considera que els alumnes han de tenir clar que l’arquitectura ha d’estar al servei de la societat. Els llocs d’intervenció són d’allò més diversos i pretenen agrupar diferents casuístiques a què l’arquitecte haurà de fer front quan comenci la seva carrera professional. Així doncs, el centenar d’alumnes podrà escollir i visitar a comença- ments de gener el projecte que més s’ajusti als seus interessos de futur. “Una oportunitat de pensar la ciutat i les seves diferents parts”, sentencia l’arquitecte, que aquest any es jubila de la seva activitat docent.
Dues de les intervencions urbanes estan ubicades a Ciutat Vella. Es tracta d’un edifici de la rambla del Raval davant de l’hotel Barceló. Aquí es proposa de construir una finca d’habitatges. “Construir al Raval significa tenir una sensibilitat especial per l’entorn, atendre els problemes de revitalitzar, modernitzar i higienitzar el barri sense eliminar el passat”, assenyala Bonell. En la mateixa situació es troba una altra de les propostes, situada al barri de la Ribera, al carrer Rec Comtal, a prop del passeig Lluís Companys, on es proposa als estudiants la construcció d’un hotel i habitatges a fi de “relligar l’antiga arquitectura amb la nova”.
Un altre dels solars a intervenir se situa al Paral·lel, un espai ara ocupat per una gasolinera i proper a les Tres Xemeneies que Diploma Barcelona vol transformar en una escola de dansa i residència. Un lloc que, segons el parer de Bonell, és ideal per a un equipament d’aquestes característiques i entra en els plans municipals que busquen vitalitzar aquesta important artèria.
La taca de la intervenció dels estudiants s’estén pel mapa de Barcelona cap a altres barris en plena transformació, com són el 22 @ i el Fòrum o la Sagrera. Al Campus Audiovisual, on la Cambra de Comerç vol erigir la seva nova seu, Bonell proposarà als seus alumnes la construcció d’una residència per a persones grans, un CAP i un centre social, a més d’un museu de la publicitat i el periodisme. En aquest punt de Barcelona, Bonell afirma que es pot donar via lliure a la imaginació. El lloc és ideal per fer-ho, igual que en un altre dels solars proposats, el que havia d’ocupar l’edifici administratiu projectat per Zaha Hadid, la construcció del qual ha estat desestimada. En aquest enclavament de Barcelona la proposta arquitectònica passa per l’edificació d’un hotel de luxe, molt d’acord amb l’entorn en què es troba aquest terreny, on es va col·locar una primera
pedra i després no se’n va saber res més.
Els dos últims solars del Diploma Barcelona són a Sant Andreu. Un és un terreny al costat de La Maquinista, on els estudiants hauran de projectar habitatges, una escola i comerços. La proposta docent també vol incidir en espais per rehabilitar com la Fabra i Coats, una antic complex fabril creat al segle XIX que va ser adquirit per l’Ajuntament el 2005. “L’herència industrial de Barcelona és un bé per a tothom que l’arquitecte haurà de preservar suggerint nous usos per ubicarlos a l’interior, mentre s’afegeix una edificació d’una una escola”.
La joia del Diploma serà la plaça de les Glòries, el projecte més discutit a Barcelona els últims anys i motiu de desacords entre la professió, els veïns i l’Ajuntament. “El nou projecte ha de tornar la plaça al ciutadà, cobrir les vies de trànsit i crear un espai urbà públic”, sentencia Bonell, que qualifica el projecte com la gran assignatura pendent que ha d’aprovar la capital catalana. Qui sap, potser els traços d’aquests joves hi podrien aportar llum i descobrir per fi una solució per a aquesta controvertida plaça.