Nou suro d’aquí 13 anys
SUPERVIVENTS El 95% dels exemplars adults ben protegits es regeneren
I, en segon lloc, apareixen brots verds i fulles a les copes de les alzines, cosa que és un símptoma que l’arbre és viu i que quan se n’extregui la capa de suro cremat haurà de continuar la regeneració. Si sobreviu, s’haurà demostrat que, mentre estava envoltat de foc, a l’interior funcionava el teixit vascular i que aquesta “capa ignífuga”, que és el suro, l’ha protegit.
Mentrestant, la política que segueix el Govern català –quant a la gestió dels boscos després dels incendis– conti-
OBSERVACIÓ ATENTA Els exemplars joves presenten una taxa de mortalitat més elevada
nua sent esperar la possible recuperació natural de les masses afectades, de manera que només en les alzines en què no s’hagi produït aquesta recuperació es podria abordar la repoblació.
Ara, el rebrot ràpid i sorprenent de les alzines sureres s’ha acollit amb il·lusió. De tota manera, per conèixer amb exactitud l’abast de la recuperació, encara caldrà esperar que, en primer lloc, l’Administració catalana autoritzi l’entrada al bosc per dur-hi a terme les actuacions per gestionar els arbres cremats. Serà llavors quan es comprovarà l’estat dels arbres i el nombre d’exemplars afectats, i quan es tallaran els que ja no tenen valor, entre altres actuacions.
“Els arbres amb una escorça més gruixuda són els que sobreviuen més bé, mentre que els joves o els que feia poc que s’havien pelat són els que queden més tocats”, resumeix Joan Rovira, secretari general del Consorci Forestal de Catalunya, que reuneix els propietaris de boscos. Els estudis que gestiona l’Institut Català del Suro indiquen que un 95% de les alzines sureres adultes amb capa de suro gruixuda sobreviurà i rebrotarà. Són els exemplars que han acumulat escorça de suro i que s’havien de pelar aquest any o d’aquí un o dos.
En canvi, els arbres més joves (els fillols de menys de 20 anys aproximadament) presentaran una taxa de mortalitat més elevada, del 20% aproximadament, segons Iván Fernández.
Per tant, ara el que toca és dur a terme una atenta observació in situ de la situació de les alzines sureres, diu Escorihuela. Després d’extreure’n la capa de suro cremat, es podria saber realment el grau de regeneració i determinar si en el futur podrà proporcionar suro nou i brindar a la indústria matèria primera d’alta qualitat.
Caldrà veure, en suma, si el rebrot es consolida, perquè, de vegades, malgrat les aparences,
l’arbre mor. “En els propers mesos, o, fins i tot, en els propers anys en alguns casos, haurem de continuar veient l’evolució d’aquests arbres, perquè exemplars aparentment vigorosos es poden anar apagant”, diu Joan Rovira. “I, sobretot, no se’n pot extreure el suro cremat abans que la recuperació a les copes estigui consolidada, perquè podríem produir una ferida en l’arbre, cosa que provocaria que deixés de tenir el vigor vegetatiu necessari i morís”, alerta Escorihuela.
En qualsevol cas, són necessaris tretze anys perquè l’arbre, que ha quedat nu, pugui tornar a oferir el suro (aquest és el període de rotació natural).
Tot indica que, malgrat el fort estrès que van patir els arbres durant l’incendi, res no hauria d’impedir que el suro es tornés a regenerar i pogués disposar de prou qualitat. “Quan s’autoritzi l’entrada als boscos, l’extracció del suro cremat dels arbres i la selecció, podrem saber del cert en quina situació es troben i ja podrem tenir una pista molt clara de l’estat”, afegeix Iván Fernández.
En el cas d’exemplars en què no es regeneri el suro, els propietaris sempre opten per mantenir-los drets, malgrat tot, com a font de llavors, si es vol potenciar una regeneració amb noves plantes d’arbre.
“A més a més, en alguns casos, potser caldrà reduir el nombre de peus per hectàrees, per passar de 700 o 800 peus per hectàrea a 250”, opina Rovira.