La indústria de taps permet una explotació duradora del bosc
Les suredes que es van cremar en l’incendi del juliol a l’Alt Empordà no només tenen un gran valor paisatgístic, sinó que proporcionen molts beneficis ambientals. Són una gran reserva de biodiversitat; com a gran magatzem de CO mitiguen l’escalfa
2 ment; i, a més, proporcionen una gran riquesa: fusta, plantes medicinals, bolets, mel o llenya. Però sobretot són una font d’activitat econòmica. La seva escorça es fa servir per fabricar taps de suro natural (destinat a vins i escumosos) i planxes de paviments o plafons aïllants acústics, entre altres usos. El suro és, així doncs la base d’una important estructura industrial que dóna ocupació duradora en zones rurals.
Catalunya té 70.709 hectàrees de suredes (és la cinquena espècie forestal, es concentra a l’Empordà, el Gironès, el Maresme i el Vallès Oriental, i aporta el 14% de la producció espanyola). A més, s’ha especialitzat en la fabricació i la comercialització de taps per a vins i escumosos (que representa el 80% de la cadena de valor) mentre que Andalusia o Extremadura s’encarreguen, en general, de preparar el suro. A tot Espanya, es comptabilitzen 250 empreses que donen feina unes 2.000 persones (que en època d’extracció es converteixen en 3.000). Més de la meitat de la producció (3.000 milions de taps anuals) s’exporta.
Tradicionalment, els taps de suro han estat molt apreciats, ja que completen el tancament de l’ampolla i permeten una pene-
tració ajustada d’oxigen que afavoreix la maduresa, segons destaca Iván Fernández, tècnic del projecte Cork, iniciativa de les institucions i patronals del sector del suro.
El producte continua associat a la cultura mediterrània, a l’artesania i a la cerimònia de destapar una ampolla de cava o de vi. Però el gran problema de la indústria surera és la competència dels taps de plàstic i d’alumini. Els defensors del suro destaquen, malgrat això, els nombrosos avantatges ambientals, com la gran capacitat de l’alzina surera i el seu producte per retenir les emissions que escalfen l’atmosfera: 234 grams de diòxid de carboni per tap. D’aquesta manera, els cellers poden reduir entre un 18% i un 40% l’em- premta de CO de les ampolles
2 de vidre (la fabricació de les quals requereix molt de combustible). “El tap de suro implica gastar entre la quarta i la cinquena part d’energia que es necessita per produir un tap de plàstic o alumini”, assenyalen els tècnics del projecte Cork.
La indústria del suro vol ser un exemple d’activitat perdurable. La primera extracció es fa quan l’arbre té 25 anys (es destina a paviments o plafons aïllants); la segona es fa entre 9 i 14 anys després, i és la tercera extracció, obtinguda quan l’arbre té entre 40 i 50 anys, la que proporciona el suro per als taps de qualitat. És aquesta la que està pensada per obtenir una explotació duradora, amb una mitjana d’uns dos-cents anys.