Design Boulevard
S’han dit, escrit i especulat moltes coses sobre la tipografia que ha dissenyat Anna Vives. No insistirem més en el tema ni ens endinsarem en la disquisició tècnica sobre aquest treball, simplement volem posar de manifest la nostra perplexitat davant un enrenou mediàtic que, francament, ens sembla desproporcionat. Molt especialment si es té en compte que cada dia al nostre país es creen tipografies magnífiques, moltes d’elles per encàrrec d’importants i conegudes empreses i institucions de tot el món, sobre les quals ningú no sent (ni veu) una sola paraula. Així mateix, se celebren interessantíssimes trobades professionals, amb la participació de reconeguts experts nacionals i internacionals, per debatre i reflexionar sobre múltiples aspectes d’una professió que compta amb una tradició llarga i sòlida, tant a Catalunya com a Espanya. L’art de la tipografia és, en definitiva, una font inesgotable de notícies que, tanmateix, acostumen a passar totalment desapercebudes. Una llàstima, vaja.
Però aquest no és un episodi aïllat. En general, el tracte informatiu que rep el disseny a la premsa generalista d’(almenys) aquest país té moltes mancances. Només cal que ens fixem en quins contextos informatius apareix la paraula disseny, en el sentit que s’acostuma a donar al terme o en l’enfocament de moltes de les notícies i els articles que tenen el disseny com a objecte. Pensem, per exemple, en l’àmplia cobertura que, gairebé per defecte, es dóna a cada nou cas de l’estès fenomen dels “famosos que dissenyen”. Mai no falta la notícia (sempre amb foto, no cal dir-ho) de la somrient celebritat de torn amb la seva obra, creada per a la marca X. Poques vegades (per no dir mai) es parla sobre les característiques que fan interessant o especial la creació en qüestió o de qualsevol altra dada d’interès des de la perspectiva del disseny. Massa sovint el disseny es converteix en tema per a les pàgines de Societat, Tendències o Economia (quan la cosa va de negoci…). Són molt poques les ocasions en què el disseny s’analitza a la secció dedicada a la cultura o a la creació de forma rigorosa. Des del FAD reclamem als mitjans que donin al disseny el lloc que es mereix i que apliquin el tractament que correspongui en cada cas. Relegar-lo a l’àmbit de l’anècdota i la banalitat com es fa sovint suposa un flac favor a tots els que fan del disseny la seva vida i la seva professió.