Els lavabos dels bars
La nova ordenança per regular les terrasses de bars i restaurants a Barcelona ha fet i farà parlar molt. Més enllà de la uniformització d’aquestes populars instal·lacions, la novetat que més debat genera és que els establiments hagin de permetre que qualsevol persona, client o no, tingui accés lliure als seus lavabos. En el fons d’aquesta proposta s’evidencia un fracàs i es busca una solució a un problema que les ordenances de civisme no han resolt. El fracàs el trobem en els tímids plans d’implantació de lavabos a la via pública, que no han funcionat per l’alt grau d’inseguretat que suposen i pels atacs vandàlics que pateixen, entre altres motius. Barcelona és una ciutat mediterrània on la vida al carrer és una de les característiques més preuades. Però aquesta forma d’oci comporta problemes com la brutícia o l’incivisme dels qui acaben fent les seves necessitats en qualsevol cantonada.
L’ordenança que permetrà l’accés als vàters dels bars busca, per enèsima vegada, dissuadir els incívics pixaners, però trasllada el problema als establiments, que són els que proveeixen la beguda que després cal evacuar. Aquesta controvertida mesura hauria d’anar acompanyada d’altres accions. La primera és la lluita contra la venda ambulant de begudes per part dels cada vegada més nombrosos llauners.
D’altra banda, caldria analitzar la qualitat i estat dels lavabos dels establiments. Aquí tenim un problema i un repte. A la Barcelona més turística podem trobar locals amb aparença externa molt atractiva però amb uns serveis bruts, degradats i d’accés difícil. No són tots, però n’hi ha molts.
A Escòcia se subvencionaran els locals que permetin l’accés lliure als vàters, encara que no siguin clients
Es dóna el cas de bars i granges de la ciutat que disposen de grans terrasses però que tenen una superfície de local molt petita, on amb prou feines hi ha espai per a dos minilavabos, un per a dones i un altre per a homes. La imatge que se n’emporten els turistes no és gens agradable i les alternatives públiques són inexistents o impracticables. En aquest sentit, Barcelona podria aprendre del que succeeix al Regne Unit, on hi ha mapes dels vàters d’ús públic amb els horaris, serveis i accessibilitat, i fins i tot hi ha uns premis anuals als millors lavabos públics, que aquest any arribaran a la 25a edició en una gala que se celebrarà aquest 7 de desembre.
L’Ajuntament de Highland (Escòcia) ha decidit tancar 14 dels 115 lavabos públics que tenen i, a canvi, destinarà una subvenció d’entre 200 i 300 lliures esterlines mensuals als locals disposats a obrir els seus WC a tothom. La subvenció variarà en funció del nivell de servei i qualitat que ofereixin. No seria mala idea aplicar aquest tipus d’ajudes aquí. Hi guanyaríem tots. Els bars podrien reformar els lavabos, els clients acabarien triant els seus establiments, la imatge de la ciutat milloraria i, potser, podríem donar premis com a Highland.