La importància de di ir-se Rupert
Rupert Everett interpreta amb gran èxit l’escriptor Oscar Wilde a ‘El petó de Judes’, a Londres
Over-hi trencat un matrimoni, però aquesta és una altra història), i Everett n’és una. Tot per culpa del que va explicar amb la seva ploma viperina a Catifes verme
lles i altres pells de plàtan, la primera part de les memòries a què ara ha donat continuació i que constitueixen una sàtira brutal de la frivolitat del món de l’espectacle.
Qui sens dubte ho entendria és Oscar Wilde, a qui interpreta a l’obra de David Hare El petó de
Judes. Aquesta producció ha tingut tant d’èxit al petit Hampstead Theatre que anirà al West scar Wilde tenia talent i una considerable habilitat per crear-se enemics, i de Rupert Everett –que encarna l’escriptor irlandès a l’obra de teatre El petó de Judes– se’n pot dir el mateix. Enemics de dins i de fora del seu univers gai als quals critica en els seus dos llibres biogràfics, de gran èxit, i que són de tanta classe com Madonna, que senzillament no el poden veure ni en pintura.
Però a Everett, que mira el món des de dalt, tant li fa el que facin, pensin o diguin els altres. Per això es riu de manera descarnada d’amics, rivals i simples coneguts –de vegades és difícil distingir els uns dels altres– a Els anys desapareguts, la segona part acabada de publicar de les seves memòries, en què reparteix mastegots a tort i a dret.
L’actor, de 53 anys, s’ha convertit tanmateix en el nen maco d’uns crítics als quals els agrada l’originalitat, la rebel·lia i fins i tot la impertinència, i que arriben a comparar els seus dots literaris amb els de Lord Byron, que no és poca cosa. Everett sap de primera mà que el món de l’art és una muntanya russa, que un dia ets a l’Olimp per fer del col·lega gai de Julia Roberts a La boda de mi mejor amigo (el millor paper de la pel·lícula) i un altre dia ets enviat al setè infern de Dante pel desastre que va ser la comèdia The next best thing, que va protagonitzar amb Madonna i que a efectes pràctics va posar fi a la carrera cinematogràfica de tots dos.
Poques persones poden presumir d’haver trencat una amistat amb Madonna (Guy Ritchie i Sean Penn poden presumir d’ha-
End a l’hivern. L’argument de l’obra se centra en dos anys crucials de la vida del literat, abans i després que el detinguessin, i en la relació que va tenir amb l’aristòcrata lord Alfred Douglas, molt més jove que ell.
Rupert Everett és un home atractiu i elegant, encara que sense aquella aclaparadora bellesa de la seva joventut, que ha reemplaçat amb un sentit de l’humor agut i una capacitat per riure’s d’ell mateix i dels altres, cosa que no agrada a tothom, sobretot quan es mostra reticent als matrimonis gais i a l’adopció de nens per una parella d’homes, “encara que, per mi, Elton pot fer el que vulgui”. Ha deixat els excessos, les drogues, beu poc i diu que practica la castedat. El que més exercita és el bolígraf.