Mullar-se sense sortir de casa
Avui sabrem per fi si la multitudinària mobilització del 14-O organitzada pel braç parodicomilitar d’El intermedio ha estat un èxit incontestable o un fracàs sense precedents per culpa dels indecisos, els amics dels after i els addictes a matinar amb xandall. Com ens va recordar a tots els ciutadans de bé el Gran Wyoming en vigílies d’una jornada tan decisiva, la convocatòria “Deixa el carrer, pren casa teva” és, amb el permís dels bancs, cosa de tots. Especialment quan és el mateix Marianico el Recorto Rajoy, nostre president més gallec que mai, el que ens felicita efusivament en roda de premsa per formar part d’aquesta immensa majoria dels 47 milions de persones que viuen en aquesta Espanya de nodo i pandereta que no es manifesta a la babalà en ple centre de la ciutat per uns desajustos de no res.
Tot i que escric aquestes línies molt abans que arribi l’hora de la veritat, espero que al final hàgim estat milions els ciutadans que, farts de tant menyspreu governamental i tant de recompte a la baixa segons la Guàrdia Urbana, hàgim acabat atrinxerantnos als nostres respectius menjadors a les set del matí (les sis a les Canàries) d’aquest gloriós diumenge 14 d’octubre del 2012 per fer valer el nostre clamorós silenci. Si és així, haurem fet història. Com Gandhi a l’Índia el 12 de març del 1930. Com Martin Luther King a Washington el 28 d’agost del 1963. Com els seguidors de la roja a Madrid el 12 de juliol del 2010. I si és càmera en mà, millor que millor, que així després ens posaran els vídeos a La Sexta.
Em consta que els sindicats s’afegiran a la convocatòria, autoritzada o no per la Delegació del Govern. Com em consta també que la meva poc previsora veïna de dalt, tan insolidària com de costum, traurà a passejar el gos fent-ne cas omís. Tan se val. D’esquirols n’hi ha a tot arreu. El més important és que Rajoy i els seus sequaços prenguin nota de la nostra sobirana indignació en veure els carrers deserts. Tot serà que, com li va advertir a Gonzo el secretari general del Sindicat Unificat de Policia (SUP) en vigílies de la immobilització, a algun dels nostres il·luminats ministres li agafi per declarar inconstitucional que una família envolti la seva pròpia nevera i els enviï els de la secreta fent-se passar per Testimonis de Jehovà. Del que no hi ha cap dubte és que toca mullar-se. Encara que plogui.