Torero de ferro
MANOLO CHACARTE (1932-2012) Matador de toros
En al·lusió tant a la indústria que, durant segles, va ser el seu pilar econòmic, com al caràcter ferm i lluitador de la seva gent, es coneix com a toreros de ferro els nascuts i forjats a Biscaia i, d’entre ells, Manolo Chacarte, mort ara als 80 anys al seu Barakaldo natal.
Juan Manuel Echeverría Gutiérrez Chacártegui, Manolo Chacarte en els cartells, continuador del sobrenom familiar, va debutar vestit de llums en una novellada concurs que es va celebrar a Bilbao en 1949, on va guanyar el capot de passeig atorgat al triumfador. Si el seu estil tauròmac no era gaire depurat, la fermesa i el valor el van fer torejar amb freqüència en places diferents ( inclosa la de Perpinyà, a la Catalunya Nord), però va ser a partir de la seva presentació a Barcelona a final de la temporada de 1952 quan el seu nom va adquirir més força, després de triomfar en tres novellades seguides, 19 i 26 de setembre i 1 d’octubre.
Entre aquest any i l’alternativa, que va tenir lloc el 5 d’agost de 1955 a la fira de Vitòria (amb Jumillano de padrí), Manolo Chacarte va mantenir un gran cartell a la ciutat de Barcelona, on va torejar i va triomfar amb assiduïtat tant a Madrid com a d’altres places, entre elles la de Bilbao, on va acabar resultant ferit de gravetat.
Aquest i altres contratemps, i la impossible competència amb els grandiosos toreros de l’època, li van restar contractes i il·lusions (malgrat la confirmació a Las Ventas el 1956 i que aquell mateix va estoquejar en solitari any sis toros a Bilbao), i el van fer abandonar el primer escalafó el 1958 i tornar, per poc temps, a les novellades, abans de fer el pas com a subaltern a les ordres del seu germà Rafael, fins a la retirada d’aquest (que també va ser la seva) l’any 1968.
De caràcter recte i seriós, amb un rostre de dur del cinema de gènere, Manolo Chacarte –al seu nom es va dedicar un pasdoble que sona les tardes de les Corridas Generales bilbaïnes–, va ocupar la llotja de la plaça de Vista Alegre en l’última dècada, en qualitat d’assessor artístic.
Amb el seu nom es va compondre un pasdoble que sona les tardes de les Corridas Generales bilbaïnes
Manolo Chacarte, com, entre d’altres, Cocherito de Bilbao, Torquito, Martín Agüero, Diego Marquiarín Fortuna (qui, l’any 1929, va haver d’estoquejar a la Gran Via madrilenya, requerit per l’autoritat, un toro que s’havia escapat de l’escorxador) o el nebot d’aquest, Fortuna chico, que va formar part, amb altres toreros bascos, de La Brigada de los toreros que va combatre per la República el 1936, va donar sentit a la denominació d’origen toreros de ferro, que avui té continuació en Iván Fandiño, d’Urduña.
PACO MARCH