L’altre Bruce que habita en Batman
Bruce Timm converteix en film els mítics còmics fundacionals de Frank Miller
Si algú indaga en l’arrel de l’actual èxit cinematogràfic dels superherois, les referències inevitables són la feina d’una sèrie d’artistes que en la segona meitat dels vuitanta i amb un relativament curt nombre de títols van aconseguir capgirar l’univers superheroic, actualitzar-lo i col·locar-lo en un marc polític i moral complex i contemporani. Watchmen (1986), sèrie escrita per Alan Moore i dibuixada per Dave Gibbons, és considerada la pedra angular d’aquesta reconstrucció, però seria Batman el superheroi més beneficiat tot seguit pel nou to que DC va imprimir als seus còmics. L’àlbum El regreso del Señor de la Noche (1986) —retitulat El regreso del Caballero Oscuro (disponible a ECC Ediciones)—, escrit i dibuixat per Frank Miller, va veure la llum gairebé alhora que la sèrie de Moore i Gibbons. La seva pre- sentació d’un Batman de 55 anys retirat va ser tan influent que és fàcil rastrejar-la a les reeixides pel·lícules de Christopher Nolan. Miller va reescriure a més la gènesi de Batman en el canònic Año uno (1988), dibuixat per l’aclamat David Mazzuchelli (ECC Ediciones). Junts van establir l’alfa i l’omega de l’heroi i amb La broma asesina (1988), de Moore i Brian Bolland, i la poste- rior minisèrie El largo Halloween (1996), de Jeph Loeb i Tim Sale (també a ECC), van proporcionar el material dramàtic per mantenir vigent la creació de Bob Kane al segle XXI. Deu ser per això que Warner va decidir convertir aquestes dues històries de Miller —greus i violentes— en films d’animació per a consum domèstic (en DVD i BluRay). I hi va posar al davant Bruce Timm, que va revolucionar l’animació televisiva fa 20 anys.
Va ser el setembre del 1992 quan es va estrenar Batman. The animated series, una sèrie amb què Warner volia aprofitar l’empenta de les adaptacions cinematogràfiques del mític superheroi de DC Comics dirigides per Tim Burton. De fet, la sèrie va ser llançada just tres mesos després de l’estrena mundial de Batman vuelve (1992), segona i més personal aproximació a l’home ratpenat del director de Burbank. Contra pronòstic, la sèrie creada per Bruce Timm no era un simple aprofitament de la franquícia. Tant les seves històries —gòtiques i solemnes— com el seu aspecte —personatges esquemàtics i molt dinàmics sobre un paisatge d’art déco fosc (aconseguit gràcies a la idea del coproductor Eric Radomski de dibuixar els fons sobre paper negre)— li van valer el favor immediat de la crítica i la conquesta del públic adult que tot just un lustre enrere havia començat a emocionar-se amb la maduresa del còmic.
El crític Jordi Costa, col·laborador del Cultura/s, subratlla un fet rellevant: un jove Bruce Timm havia format part “de l’equip de Ralph Bakshi que l’any 1987 va realitzar The New Adventures of Mighty Mouse” revisió adulta i contracultural de Ratón, “molt abans que existissin productes d’animació per a
adults amb canals com Adult Swim”. En aquesta sèrie, Bakshi, conegut per l’ambició dels seus projectes i també per les seves dificultats per portar-los a bon port –seu és l’intent d’adaptació d’El senyor dels anells, obra inconclusa de dibuixos animats– va donar la primera oportunitat a molts dels que haurien de reinventar l’animació els 90, com John Kricfalusi, creador de
Ren y Stimpy, recorda Costa. “El
UNA OBRA AMB FIRMA “El que Timm va fer amb Batman és una obra d’autor”, diu Jordi Costa
UNA ESCOLA INNOVADORA Va començar amb Ralph Bakshi, al costat de futurs renovadors de l’animació
que Bruce Timm va fer amb Batman és l’exemple de com pots acabar fent una obra d’autor amb una cosa tan reglamentada com és un personatge de DC Comics”.
Havia entrat a Warner Animation Studios per formar part de l’equip dels Tiny Toons, renovació dels personatges clàssics de la casa que produïa Steven Spielberg, però a Batman va trobar el seu lloc al món”, explica Costa, i des d’aleshores ha desenvolupat totes les sèries d’animació de superherois de DC. “Avui podríem dir que quant al poder cinematogràfic, té més pes Marvel, però en animació això de DC és bastant impressionant, amb un discurs adult equiparable al que mostra als còmics”.
L’equip de Timm, en el qual
LES PEL·LÍCULES Alhora que les sèries, Timm ha produït llargs de marcat enfocament adult
MOMENT DE MADURACIÓ “El lector de còmic ha envellit, d’aquí la maduresa de l’heroi”, diu Santiago García
brillen noms com l’esmentat Radomski, el guionista Paul Dini –un dels coordinadors de guió de Perdidos–, el productor i guionista Alan Burnet o la directora de doblatge Andrea Romano, va compatibilitzar les successives sèries de personatges DC amb llargmetratges per a televisió i DVD encara més ambiciosos. Així, Batman: La máscara del fantasma (1993), Subzero (1998) o Batman Beyond: Return of the Jo
ker (2000), “una petita obra mestra, amb un Joker amb components sàdics i nihilistes molt forts, pròxim al de Heath Ledger”. I també la recent i dura adaptació de Batman: Capucha
roja (2010). Santiago García, guionista de còmics com El vecino (Astiberri) i autor dels llibres La noche del
murciélago (Camaleón Ediciones) i La novela gráfica (Astiberri), subratlla que “han passat 25 anys des que es van publicar aquests còmics, i per tant han estat assimilats per la cultura popular fins al punt de perdre en gran manera aquest caire agressiu i innovador que van tenir quan van aparèixer”. Apunta, a més, una altra dada significativa: “El públic dels superherois, tant als còmics com a la pantalla, ha envellit notablement”. Aquesta maduració amara tot l’univers heroic, “i crec que això estaria passant encara que no existissin les pel·lícules de Batman de Christopher Nolan. De fet, crec que si no les hagués fet ell, algú altre hauria dirigit films semblants, amb la seva pròpia personalitat, òbviament”, conclou García, ja que aquesta és “la inèrcia que tenen els superherois actualment”.