Wilco arrodoneix al Liceu el seu apoteòsic any barceloní
El grup presenta ‘The whole world’ al coliseu de la Rambla
Quan a mitjans dels noranta va aparèixer una banda que es deia Wilco, tot indicava que, com a bona hereva d’Uncle Tupelo, és a dir, d’un grup de referència de l’alt- country, els nounats passarien a convertir-se en guies o fars d’aquest country-folk amb tocs contemporanis. Les coses van canviar, però, des d’un bon principi, sobretot pel que feia al so del grup: una transformació imparable que, disset anys més tard, poc té a veure amb el d’aleshores.
En aquest procés ha tingut un paper transcendental l’arribada al grup, fa vuit anys, de Nels Cline. Quan es va incorporar a la banda liderada per Jeff Tweedy el 2004, Cline era conegut sobretot pels seus treballs amb el Quartet Music i en col·laboracions en les escenes del jazz, el rock i la música d’avantguarda. “Quan em van cridar per integrar-me a la banda no ho vaig dubtar. No només perquè laboralment era una garantia sinó perquè sabia que musicalment la banda havia d’explotar tard o d’hora”, recorda el guitarrista. La seva implicació a Wilco s’ha anat intensificant amb l’aparició dels discos del grup, fins a assolir un punt àlgid a The whole world, l’últim àlbum de la banda de Chicago editat l’any passat i que tornaran a presentar aquesta nit (21.30 hores) a Barcelona, al Gran Teatre del Liceu, dins del cicle Els Concerts Sublims. El concert d’avui tindrà a més densitat afegida: com a teloners hi actuarà el grup The Hazey Janes (20.15 h), una banda bastant en sintonia amb Wilco i que practica un encreuament de country, psicodèlia i, en algun moment, powerpop (tal com demostren en el seu àlbum recent The winter that was), que funciona de matalàs sonor a una lírica de caires malenconiosos.
El nou concert barceloní de Wilco suposa, significativament, l’estrena de la banda en un espai tan emblemàtic com el Liceu. Un esdeveniment, tanmateix, perfectament conforme amb la immillorable sintonia que sembla que existeix entre el grup i l’afició de la ciutat. A més de les seves visites periòdiques en els últims anys, els últims dotze mesos han vist el grup tocar al Palau de la Música (ple d’un públic fidel, devot i silenciós), el mes de maig passat enardir les masses en el Primavera Sound i, finalment, consagrar-se formalment al temple líric de la Rambla. Cline, que ha conegut tota mena d’espais i auditoris com a
El guitarrista Nels Cline certifica l’esplèndida sintonia i creativitat que imperen en el grup
guitarrista de Wilco o com a col·laborador assidu de projectes minoritaris de col·legues seus músics, assegura que “la meva predisposició en el moment d’aparèixer en un escenari mai ha estat condicionada pel tipus o la quantitat de gent que hi trobaràs. La clau de tot és aquell moment gairebé màgic quan la música arriba i impacta en la persona, en les persones que han vingut a escoltar-te... I comprovar aquest impacte que la teva música produeix en l’au- diència és el que m’ha empès sempre a tocar el major nombre possible de músiques diferents. Amb Wilco fas una cosa específica i saps més o menys a qui va dirigida, però n’hi ha d’altres que són purs misteris. És fascinant fer música experimental, de vegades fins i tot música improvisada en un local de Nova York, i també ho és tocar per enèsima vegada Jesus, Etc. amb Wilco en grans espais, amb aquells llums espectaculars, amb una escenografia tan mil·limetrada... és una altra manera de sentir l’excitació de crear i oferir música. I això ens estimula creativament”.
El paper de Cline en el so de la banda ha guanyat en protagonisme amb el pas dels anys, especialment en els directes, encara que reconeix que “el grup, per regla general, segueix els dictats de Jeff; per exemple, els repertoris dels concerts d’una gira tenen una mateixa columna vertebral, però els canvis són habituals segons sigui Jeff aquell dia. Però estem acostumats i ara hi ha molt bona sintonia entre nosaltres”.
Després de l’acabament dels concerts de la present gira, Cline desconeix els plans de Jeff Tweedy per a l’any que ve, encara que imagina que hi haurà nova música de Wilco al mercat i, en canvi, pocs concerts.