L’Institut Cervantes i la cultura catalana

Les finalitats de l’Institut Cervantes (IC) són la difusió de l’espanyol i de la cultura. Aquest mandat es tradueix en la difusió de la llengua espanyola i de les llengües cooficials d’Espanya (català, basc i gallec), així com de la cultura d’Espanya i Hispanoamèrica. Per això, l’IC té 76 seus a l’exterior i difon aquest vast patrimoni no per quotes, sinó únicament amb criteris de qualitat i excel·lència. Atesa la qualitat de les indústries culturals i el patrimoni cultural català, la cultura catalana ocupa un lloc notable als centres de l’Institut Cervantes.

En els cinc triennis que fa que dirigeixo centres del Cervantes (Varsòvia, Budapest i, ara, Moscou), he tingut la satisfacció d’oferir als públics d’aquestes capitals nombroses mostres de la cultura de Catalunya. N’esmentaré algunes de les més memorables per mi: la primera exposició individual de Tàpies a Polònia, al Museu Nacional de Cracòvia; el XIV Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, a Budapest, amb 400 filòlegs de 20 països; els recitals de l’Escolania de Montserrat a la basílica de Sant Esteve de Budapest i la catedral de la Immaculada Concepció de Moscou. En data més o menys recent, al centre moscovita de l’IC ens han visitat Jordi Galceran, Àlex Susanna o Rafael Argullol. Recordo quan el Cervantes va col·locar a la Galeria Nacional de Polònia l’exposició Abans de Miró, després de Dalí. L’art català del segle XX, inaugurada per Vicenç Villatoro, que va parlar en català “en nom del Govern de la Generalitat”. Quan l’IC presenta al públic estranger un artista de Catalunya ho fa com a pintor, músic o escriptor català, sense més apel·latius, perquè, a l’exterior, tothom sap on és Catalunya i a ningú no li grinyola que el Cervantes difongui la cultura catalana. D’altra banda, l’Institut Cervantes té una xarxa internacional de biblioteques (la RBIC), el catàleg de les quals suma 1.200.000 documents. Un percentatge molt sobresortint, el 10%, 120.000 obres, són en llengua catalana, i és la biblioteca catalana més gran a l’exterior. Pel que fa a l’idioma, és sabut que a molts centres del Cervantes es fan cursos de català.

Sent director del Cervantes Fernando Rodríguez Lafuente, la Conselleria de Cultura es va interessar per la tasca de difusió de la cultura catalana de l’Institut Cervantes. La llista d’activitats era llarguíssima. Se’n va admirar el conseller i va preguntar per què a Catalunya no se’n sabia res: se li va explicar que l’activitat del Cervantes s’orienta a aconseguir la màxima repercussió a l’exterior. Crec que no és arriscat afirmar que l’Institut Cervantes és un dels organismes públics més actius en la projecció exterior de la cultura catalana, i no és ociós que els ciutadans de Catalunya coneguin aquesta realitat i sàpiguen que dedica part dels diners dels seus impostos (i dels de la resta dels espanyols) a difondre al món la llengua i la cultura catalanes.

El Cervantes és un dels organismes més actius en la projecció exterior de la cultura catalana