“Dibuixo per comunicar, no per decorar”

Adornant la paret del seu estudi de Gràcia, just darrere de la seva taula de treball, criden l’atenció els dibuixos que té penjats i en destaca un de gran, una tela inacabada en què es veu un animal entotsolat, desproveït de pell, marcat pels músculs del cos. Podria ser un mico o un gat. Una persona, potser? Juga amb una troca de llana en l’actitud curiosa en què ho faria qualsevol d’aquests animals (inclosos l’humà), però, si s’observa amb detall, no en representa cap. Cos de vaca, cua felina, extremitats equines... Si dediquéssim una estona a mirar la imatge, no pararíem de descobrir-hi coses... Així és l’univers ric i poderós, seductor i enigmàtic de Riki Blanco (Barcelona, 1978), ple d’imatges que atrapen l’observador, el subjuguen (en el sentit d’embadaliment, però també de domini), l’obliguen a processar, interpretar i, finalment, renunciar a classificar el que veu i deixar-se portar pel que evoca. “Les meves il·lustracions –explica Blanco– no estan creades només per ser contemplades, proven d’expressar una idea. Cada detall inclou una intenció comunicativa”.

Els treballs de Blanco es poden veure en força editorials nacionals (Combel, Bambú, La Galera, Kalandraka, Libros del Zorro Rojo, A Buen Paso) i en alguna d’estrangera (Laterza, Voland). Els editors que han treballat amb l’il·lustrador català en lloen la intel·ligència, versatilitat, creativitat i capacitat d’innovació. José Díaz, editor de Thule, editorial amb què ha publicat cinc llibres (entre els quals hi ha el premiat Contes puça i els últims Com un peix a l’aigua i En el parque) destaca de l’estil de Blanco “la capacitat conceptual tan poderosa de les seves imatges”, que donen als llibres “una doble lectura fascinant”. Els editors també coincideixen a afirmar que és un autor lliure. “Sorprèn sempre amb els dibuixos, que són elegants i intel·ligents. Per a nens, per exemple, “evita els colors cridaners habituals”, subratlla Anna Grau, editora dels segells Combel i Casals, amb qui acaba de publicar Avi i La casa de l’àngel de la guarda.

“Reconec que no sóc un autor convencional –admet Blanco–. De vegades causo desconcert a qui m’encarrega una feina, però és que fujo dels clixés. Em plantejo cada tema des de zero. No és tant la meva voluntat de voler ser sempre innovador com que el projecte per si mateix demana una manera de fer concreta. Això m’exigeix un gran esforç, una mica de patiment, però, al final, em satisfà la feina que faig. I és veritat que cada vegada em fa menys vertigen enfrontar-me al paper en blanc, perquè sé que trobaré la manera”. En aquesta recerca de la diferenciació, l’elecció de la tècnica té un paper important. “Sempre està experimentant. Té un estil molt lliure. És un autèntic innovador”, apunta Arianna Squilloni, fundadora d’A Buen Paso.

Malgrat la seva joventut, Blanco té una dilatada carrera professional, àmplia i variada com a creador (també és professor de l’Escola Massana, on va estudiar), coneguda per les seves feines al món de la literatura infantil, però que inclou altres públics i diferents facetes de creació: publicitat, cartellisme, portades de llibres i àlbums de música (com Techarí, del grup Ojos de Brujo o You, me and the birds, de Shelley O’Brien), animacions, realitzacions en vídeo ( La iaia, cantat per Nico Roig), així com escenografia i dissenys de vestuari (l’òpera Don Pasquale, de la companyia Roger Alier). I va fundar la revis- ta i editorial Garabattage l’any 2002. De tota manera, és en el camp de la il·lustració infantil on ha aconseguit més èxit. El premi d’Il·lustració Infantil Lola Anglada, que va rebre amb 23 anys, va marcar el començament d’una dècada de reconeixements, farcida de diversos premis Junceda, promoguts per l’Associació Profesional d’Il·lustradors de Catalunya. Els dibuixos de Blanco han estat part del catàleg de la Fira del Llibre Infantil de Bolonya, la més gran d’Europa, i el 2007 va rebre el segon premi Nacional d’Il·lustració pels seus Contes puça, ambientats al món del circ –també és autor del text–. La mateixa obra va ser seleccionada pel jurat dels White Ravens, una distinció que gaudeix de gran prestigi internacional i que atorga anualment la Biblioteca de Munic a les millors obres infantils. El jurat va subratllar l’“enginy” i “la gran energia creativa” de l’autor. Finalment, i de moment, aquest any ha rebut el primer premi atorgat pel Govern mexicà al millor llibre digital interactiu Paula Benavides per la seva obra Touché! (text i dibuix), que, a diferència de la resta de guardons, està dirigida al públic adult. És un relat emocionant sobre una separació.

El públic adult i les noves tecnologies són ara els seus nous interessos, sense que això signifiqui ruptura amb la il·lustració infantil. “Estic explorant les diferents qualitats de la lectura digital. Em resulta interessant la seva capacitat narrativa i poètica”. La seva idea és obrir-se a nous mercats i treballar per a fora d’Europa. També ha creat un segell editorial propi, l’editorial Fràgil, on vol arriscar-se al màxim, sense objeccions comercials.