Agbar es perfila com a favorita en la privatització D’ATLL
Acciona, amb una experiència concursal escassa, perd força en el procés
La figura d’Agbar (Aigües de Barcelona), tan formidable al perfil urbà de Barcelona, agafa força i substància en el procés de privatització d’Aguas Ter Llobregat (ATLL), un procés que la Generalitat ja ha licitat i que enfronta la primera, Agbar, amb Acciona Agua, els dos únics postors. Fonts pròximes al procés van revelar a La Vanguardia que la postura d’Agbar es troba notablement més avançada que la d’Acciona, considerada per aquestes mateixes fonts com a “menys experimentada en matèria concursal”.
La licitació és extraordinària-
PRESTIGI RECONEGUT Aigües de Barcelona dóna cobertura a 30 milions de persones, 14 dels quals a Espanya DESCONFIANÇA AMB ACCIONA Fonts del procés desconfien de les intencions de la família Entrecanales
ment exigent, tenint en compte el valor intrínsec de l’aigua i el pes específic d’Aguas Ter Llobregat, empresa que proveeix 140 municipis de la regió metropolitana de Barcelona, que inclou una població d’uns cinc milions de persones. Es tracta d’un servei essencial que reclama la presència d’una empresa prou acreditada per garantir la continuïtat del servei en una regió que, de forma esporàdica –i s’hi inclouen, sense anar més lluny, els mesos que van precedir les primeres i reconfortants pluges d’aquesta tardor–, pateix episodis de sequera, observa com el nivell dels pantans decreix i experimenta una devaluació en la qualitat sanitària de l’aigua.
Segons aquestes mateixes fonts, l’avantatge d’Agbar se sustenta en bases estadístiques i històriques. Pel que fa als números, Agbar dóna servei a trenta milions de persones en dotze països del món, opera a 1.100 municipis espanyols, amb presència a totes les comunitats autònomes, i proveeix uns catorze milions de persones. Per contra, Acciona Agua no gestiona concessions a Catalunya, i a Espanya amb prou feines dóna cobertura a unes 600.000 persones, 90.000 d’elles a Càceres (des de fa un any) i 40.000 més a Sòria (és així des del 2006, encara que no pel fet d’haver guanyat una licitació, sinó per haver comprat Pridesa Agua).
Tanmateix, més enllà de la qüestió numèrica, compta l’aspecte històric. Mentre Agbar ja acumula 145 anys d’experiència en l’àmbit de les concessions d’aigua, el recorregut concursal d’Acciona és considerablement més recargolat.
Les hemeroteques permeten recuperar episodis del seu passat més recent, com per exemple la gestió a Airtel: el 1997, José María Entrecanales va entrar a l’operadora de telefonia convidat per l’expresident José María Aznar, i tres anys després va poder vendre la seva participació a Vodafone, generant unes plusvàlues de 2.300 milions d’euros.
Quatre anys més tard, Acciona irrompia en l’accionariat de la se- va competidora, Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), en adquirir un 15% per 500 milions d’euros i de forma no amistosa. Dos anys més tard, molt poc abans que esclatés la bombolla immobiliària, Acciona abandonava l’operació –va estar pugnant per obtenir el control de FCC– tot venent el seu paquet d’accions a Inmocaral: va obtenir 1.534 milions d’euros, més de mil milions en plusvàlues.
Per aquelles mateixes dates ja s’havia ficat en l’opa que Gas Natural (La Caixa) havia llançat sobre l’elèctrica Endesa, demanant el suport de l’Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero i del Banco Santander per apropiarse del 10% de l’elèctrica. Dos anys més tard, s’aliava amb la italiana ENEL i –a l’empara de la SEPI (Govern) i de Caja Ma- drid– prenia el control d’Endesa després d’aconseguir que l’alemanya Eon deixés la licitació. “La nostra és una vocació de permanència”, va dir llavors el president d’Acciona.
Trenta mesos més tard, col·locava a Enel la seva participació a Endesa i generava unes plusvàlues de 2.500 milions d’euros: havia invertit mil milions i n’havia cobrat 3.500.