Londres accepta que Escòcia decideixi el seu futur el 2014
La pregunta ha de ser clara i el resultat, vinculant
El seny britànic ha tornat a triomfar. Amb somriures en comptes d’amenaces, sobre una base de tolerància i sense cap tipus d’estridències, el primer ministre britànic David Cameron i el líder nacionalista escocès Alex Salmond van posar la seva rúbrica a la base legal per a la celebració, la tardor del 2014, d’un referèndum sobre el futur d’Escòcia que podria canviar el mapa del Regne Unit per primera vegada des que Irlanda va aconseguir la independència fa gairebé un segle. En això consisteix l’anomenat acord d’Edimburg.
Però, darrere de la concòrdia i un comportament exquisidament civilitzat, s’amaga un moment d’enorme transcendència històrica. Pot ser, si guanya el sí, que el 2015 Cameron hagi de visitar Escòcia com el primer ministre d’un país que sota el seu mandat s’ha fragmentat, o pot ser, si triomfa el no, com actualment suggereixen les enquestes, que el Partit Nacional Escocès (SNP) perdi la seva raó de ser com a capdavanter de la independència i desaparegui del mapa polític. Les apostes són molt altes i la partida només ha començat.
L’acord d’Edimburg, un memoràndum de tretze pàgines en què representants dels dos governs han estat mesos treballant, consisteix en un joc de concessions recíproques. En essència, ja que hi havia diverses teories sobre la legitimitat de la consulta i perquè no hi hagi dubtes, el parlament de Westminster (britànic) transferirà al de Holyrood (escocès) un poder temporal (anomenat Ordre 30) per fer la convocatòria, que expirarà amb les últimes campanades del 2014. O s’utilitza o es perd.
D’una banda, Edimburg ha acceptat que les responsabilitats constitucionals resideixen a Westminster i no es tracta d’una competència autonòmica. D’una altra, Londres ha accedit a transferir, provisionalment, aquests poders al parlament de Holyrood perquè –en paraules del mateix Cameron– “un partit que va obtenir la majoria absoluta en les últimes eleccions escoceses amb la garantia d’un referèndum sobre la independència en el seu programa polític pugui complir aquesta promesa”. I el cop de grà-
EL PACTE Una sola pregunta, una resposta clara a favor o en contra i el vot des dels 16 anys EL PES, A EDIMBURG Cameron accepta que el Parlament escocès reguli com serà la consulta el 2014
cia és el compromís “a respectar la voluntat popular i a treballar junts i de manera constructiva en defensa dels interessos de la gent, sigui quin sigui el resultat”. Pot ser que sigui veritat allò que la Gran Bretanya ha perdut un imperi sense trobar el seu lloc al món, però la civilització, com anar amb bicicleta, és una cosa que no s’oblida mai.
Salmond, un polític astut que ha fet la seva carrera política a còpia de córrer riscos enormes, ha hagut de renunciar, durant l’estira-i-arronsa negociador, a la seva opció favorita, que era presentar als escocesos tres possibles respostes: independència, continuar en la Unió, o l’anomenada devolution max, que consisteix en una espècie de sobirania fiscal per a Escòcia amb amplis poders per establir les seves bases impositives, recaptar i administrar els impostos. Aquesta tercera opció, segons