Rajoy confia en Arenas per refer els lligams amb Catalunya
L’exministre haurà de bastir ponts amb CiU després de les eleccions El president del TC advoca per un canvi constitucional per consens
Mariano Rajoy ha encarregat a Javier Arenas que, després del cicle electoral d’aquesta tardor, busqui fórmules polítiques per reconduir les relacions amb Catalunya. Arenas va ser ministre d’Administracions Públiques i prèviament havia negociat els acords de descentralització del 1992.
No tot era economia. Va arribar la crisi política plantejada en el debat territorial amb l’aposta sobiranista d’Artur Mas i el president del Govern central s’ha trobat que en el seu gabinet no hi ha un interlocutor clar que afronti el conflicte amb Catalunya des d’un punt de vista polític. Mariano Rajoy estava convençut que en l’actual legislatura la interlocució amb les autonomies es plantejaria en l’àmbit econòmic, pels seus problemes per finançar-se, i va decidir unir els ministeris d’Hisenda i Administracions Públiques. Però Catalunya ha trastocat tots els seus plantejaments.
A falta de ministeri d’Administracions Públiques, de moment, Rajoy ha recorregut al seu vicesecretari per a la política autonòmica i local, Javier Arenas, perquè explori vies de diàleg que permetin reconduir el conflicte amb Catalunya. Mariano Rajoy busca ara interlocució política amb Catalunya, en vista que l’oferta d’una futura revisió del finançament no té recorregut, malgrat els ajuts que la Generalitat està rebent per fer front als seus compromisos econòmics.
Rajoy, que ja va recuperar Javier Arenas per al partit quan el resultat de les eleccions andaluses li va impedir de governar la Junta, vol ara que treballi al seu costat en la recerca de fórmules per reconduir el problema per la via política. A més, segons les fonts governamentals consultades, el president del Govern central tem que un triomf del nacionalisme al País Basc en les eleccions de diumenge vinent, amb Bildu com a segona força política, augmenti les tensions territorials, ja que els governs de les dues comunitats poden unir esforços en les seves demandes de més autogovern i el Govern central es pot trobar amb un problema polític redoblat a dins en tan sols una setmana.
Amb aquest nou encàrrec d’interlocució autonòmica, Javier Arenas ja va acompanyar el president del Govern el cap de setmana passat en el seu recorregut per Bilbao, Lugo i A Coruña. Un renovat protagonisme polític del debat territorial que ja va col·locar Arenas com l’ombra dins del PP de la secretària general del partit, María Dolores de Cospedal, que compagina les seves funcions en el partit amb les de presidenta de la comunitat de Castella-la Manxa, la qual cosa dificul- tava una interlocució fluida amb la resta de comunitats autònomes.
Les mateixes fonts subratllen la llarga experiència de Javier Arenas en política territorial, i que va ocupar el ministeri d’Administracions Públiques sota el Govern de José María Aznar, però prèviament, el 1992, va ser qui va negociar i va firmar els acords amb tots els partits, inclòs CiU, per fer la segona descentralització i l’ampliació de competències a les autonomies (el anomenats pactes autonòmics).
Fins a tal punt valoren en el PP i en el Govern la figura de Ja- vier Arenas en aquest àmbit que hi ha un convenciment general que Rajoy, quan canviï el Govern –una cosa que les fonts consultades fixen no abans que es compleixi un any de les eleccions generals, d’aquí un mes–, incorporarà com a reforma principal la figura d’Arenas al gabinet del president i que probablement assumirà les competències en matèria d’administracions públiques.
En qualsevol cas, Mariano Rajoy és conscient que la seva pretensió de preparar el terreny amb Javier Arenas per abordar un possible escenari de diàleg ha d’esperar a les eleccions catalanes del 25 de novembre.
Mentre això passa, tant el Partit Popular com el Govern central van llançar ahir una bateria d’advertiments al president de la Generalitat de Catalunya pel seu afany a convocar una consulta d’autodeterminació encara que el Govern central vetès un referèndum. L’Executiu de Mariano
APLICAR LA CONSTITUCIÓ Cospedal no descarta la suspensió de l’autonomia per frenar el referèndum
EL PES DEL CODI PENAL Gallardón avisa a Mas que podria incórrer en un delicte de desobediència
EL PODER JUDICIAL La portaveu del CGPJ no veu infracció en la consulta: “A veure què és el que es convoca”
Rajoy no té intenció de recuperar en la reforma del Codi Penal que ha posat en marxa la consideració de delicte la convocatòria d’un referèndum no autoritzat, però el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, es va encarregar de recordar al president Artur Mas que convocar la consulta en contra d’una resolució del Tribunal Constitucional, fruit d’un recurs del Govern de l’Estat contra l’actuació del president català, seria delicte. La referència del ministre Ruiz Gallardón condueix al delicte de desobediència,
castigat amb penes de multa i inhabilitació per exercir un càrrec públic de sis mesos a dos anys. Tot i així, la portaveu del Consell General del Poder Judicial, Gabriela Bravo, va voler refredar el debat. Va recordar que la convocatòria d’un referèndum il·le- gal va quedar despenalitzada i va advocar per esperar “a veure què és el que es consulta”.
No obstant això, la número dos del PP, María Dolores de Cospedal, va assegurar que el Govern espanyol “utilitzarà tots els instruments legals al seu abast perquè no es cometi cap actuació il·legal”, i quan li van preguntar fins a tres ocasions si això incloïa la suspensió d’una autonomia si atempta greument contra l’interès general d’Espanya –una qüestió prevista a l’article 155 de la Constitució–, Cospedal va insistir: “tots els instruments legals al seu abast”. Cospedal fins i tot va lamentar que Artur Mas “sembla que ja està presumint que el que vol fer és il·legal”.
I malgrat posar aquest argument sobre la taula, Cospedal va afegir que fins ara Artur Mas “no ha anat més enllà de les declaracions”. Unes paraules amb què Cospedal pretén que no es caigui en l’estratègia que, segons el parer dels populars, pretén desenvolupar Mas: que es parli només del pretès referèndum “per tapar el fracàs econòmic i polític de la seva gestió”. Segons el parer de la número dos del PP, el president de la Generalitat s’amaga darrere del referèndum per no haver de parlar sobre “com resoldrà els problemes econòmics de Catalunya, els educatius, els de la sanitat o la necessitat de fer ajustos pressupostaris”. Des de la seu del PP, Cospedal va instar Mas que expliqui el seu projecte de recuperació econòmica. Una recuperació, va dir, “que no garanteix un projecte d’independència”, sinó al contrari, està convençuda que dificultarà aquesta sortida de la crisi de Catalunya, tant si es planteja com si es fes efectiu.