Silva i els seus guàrdies civils, premi Planeta
L’autor torna amb la setena entrega de la seva parella de guàrdies civils
La Guàrdia Civil ha guanyat el Planeta!”, deien de broma ahir a la nit alguns periodistes bulliciosos, a les taules del Palau de Congressos de Barcelona, que van acollir la gala de lliurament de la 61a edició del guardó més ben dotat de les lletres espanyoles. I és que Lorenzo Silva (Madrid, 1966), el guanyador, és conegut, sobretot, per ser el creador de la parella de guàrdies civils Chamorro i Bevilacqua, que van veure la llum a El lejano país de los estanques, ara ja fa uns quants anys, el 1998. I justament La marca del meridiano, la novel·la que va aconseguir ahir a la nit el guardó, és una altra entrega –la número set– de les aventures d’aquesta peculiar parella de servidors de l’ordre. La història, a cavall de Madrid i Barcelona, es pot llegir com un cant a les coses que uneixen aquestes dues ciutats, d’acord amb el discurs d’agraïment de Silva, que va explicar que “el meridià de Greenwich divideix Madrid de Barcelona, i el protagonista l’haurà de creuar per investigar un crim a la capital catalana. Com que de jove havia viscut a Barcelona, és un meridià que divideix també el seu present del seu passat. El meridià és també una metàfora de les línies que no s’han de creuar: aquelles que et separen del compliment de teu deure. Si creuem la línia de la conducta digna, estem creuant també la de la intel·ligència”.
Silva va acabar demanant, en català, que “entre el meu Madrid i la meva Barcelona no hi hagi mai una altra ratlla divisòria que les del meridià de Greenwich, que tots sabem que és una línia imaginària”.
La nova novel·la era molt esperada pels fans des de l’últim lliurament, La estrategia del agua, publicada el 2010 per Destino, una altra editorial del grup Planeta. Destino va donar visibilitat a Silva com a autor quan, el 1997, el va fer finalista del premi
‘LA MARCA DEL MERIDIÀ’ Un crim a Barcelona fa que els guàrdies viatgin de Madrid a Barcelona EL MISSATGE FINAL “Que entre les meves Madrid i Barcelona no hi hagi més línies que les imaginàries”
Nadal amb La flaqueza del bolchevique, que narra l’obsessió d’un home gris per aniquilar moralment una dona amb qui ha tingut un accident de trànsit, una història que va ser duta al cinema per Manuel Martín Cuenca amb Luis Tosar i María Valverde com a protagonistes. Només tres anys després de ser finalista, Silva inscriuria el seu nom al palmarès de guanyadors del Nadal, amb El alquimista impaciente, el segon lliurament de la sèrie Bevilacqua, interpretada en l’adaptació cinematogràfica del 2002 per Ingrid Rubio, en el paper de la sergenta Virgínia Chamorro, i Roberto Enríquez, el –ara ja– brigada Rubén Bevilacqua. Aquesta parella de la Guàrdia Civil, doncs, ha guanyat el Nadal i el Planeta. El tercer títol de la sèrie va ser La niebla y la doncella (2002), el quart Nadie vale más que otro (relats, 2004), el cinquè La reina sin espejo (2005) i el sisè La estrategia del agua (2010).
Que ningú no esperi trobar en els llibres de Silva tòpics sobre la Guàrdia Civil ni caricatures dels personatges. Bevilacqua, també conegut com a Vila, és un home escèptic que passa dels quaranta, separat i pare d’un fill adolescent. Llicenciat en Psicologia i nascut a l’Uruguai, pertany a una unitat d’elit dedicada a perseguir el crim organitzat. I col·lecciona soldadets de plom d’exèrcits derrotats perquè no li agraden les victòries militars. La seva companya, la sergenta Chamorro, tímida i una mica seca, aficionada a l’astronomia, no ha perdut del tot la fe en la justícia, com el seu company, i exerceix de contrapunt assenyat a les sortides de to d’aquest.
“Tant de bo en aquest país hi hagués moltes institucions com la Guàrdia Civil, quant a la seva solidesa, el seu respecte per la llei i la qualificació, i amb l’esperit de sacrifici i de servei públic dels seus membres –va dir Silva, en una entrevista recent–. Recomanaria als que sustenten encara prejudicis del plistocè una estoneta de xerrada amb un guàrdia qualsevol, no necessàriament de les unitats més especialitzades, els coneixements tècnics dels quals aclaparen qualsevol”.
Silva també és el comissari des de fa quatre anys de Getafe Negro, un festival anual de novel·la policíaca. Tanmateix, seria injust reduir-lo a autor de novel·les negres, ja que atresora una àmplia gamma de registres i és expert en les guerres del Marroc, que ha tractat des de la ficció i l’assaig.
Silva –que està esperant un fill– té casa a Getafe, però des de l’any 2008 viu a Viladecans. Llicenciat en Dret, fill de militar, va treballar com a advocat d’una empresa energètica entre els anys 1992 i 2002, quan va decidir consagrar-se exclusivament a l’escriptura, en la qual ha alternat –a través de desenes de títols– diversos gèneres i registres, del policíac a l’històric ( El nombre de los nuestros, 2001), passant pel periodístic ( Y al final, la guerra. La aventura de los soldados españoles en Irak, 2006), el llibre infantil ( Laura i el cor de les coses), l’assaig ( El Derecho en la obra de Kafka, 2008), els relats ( El déspota adolescente, 2003) o el guió (per exemple, del documental Rif 1921, una historia olvidada, 2008).
El jurat del premi Planeta el