Temes del dia
Les noves i equivocades normes que el Banc d’Espanya imposa a les entitats financeres; i la firma de l’acord entre Cameron i Salmond per a la celebració d’un referèndum sobre l’independèn-cia d’Escòcia.
EL Banc d’Espanya, que al seu dia va fallar en el control dels riscos immobiliaris de la banca, fet que ens va conduir a la crisi bancària més greu de la història recent, es passa ara de frenada. Les noves normes que imposa a les entitats financeres per sanejar les seves carteres creditícies posen en perill el conjunt d’empreses espanyoles, especialment les petites i mitjanes. La situació és greu. Si el regulador del sistema financer no rectifica ràpidament les seves darreres normatives, seran molts els negocis que es veuran obligats a tancar les seves portes per falta de finançament, segons han alertat diverses associacions patronals.
El problema concret que ha disparat l’alarma, tal com informava ahir La Vanguardia, és la nova circular emesa pel Banc d’Espanya per aclarir la pràctica bancària dels refinançaments. Aquesta és una qüestió que hauria estat millor no tocar i deixar tal com està. En una situació de greu crisi com l’actual, el refinançament de deutes a les empreses és un procés que beneficia la mateixa banca en primer lloc, perquè evita que augmenti la seva morositat, però per damunt de tot ajuda les empreses a resistir, a trampejar el temporal, fins que repunti la demanda interna, o puguin obrir nous mercats a l’exterior o cobrin dels seus creditors, mentre mantenen la seva activitat i, sobretot, l’ocupació. Tallar aquest cordó umbilical és un immens error. I aquest és el risc que existeix amb l’esmentada circular.
La intenció del Banc d’Espanya, en principi, pot semblar correcta, ja que pretén posar ordre a la banca per que tots anomenin les coses pel seu nom i classifiquin com cal les seves inversions creditícies vives però vençudes, amb l’objectiu d’aflorar la morositat no declara- da al sector immobiliari. Però la norma, a més de perjudicar l’escàs sector immobiliari que encara resisteix, tindrà greus efectes col·laterals en el conjunt de les petites i mitjanes empreses espanyoles que depenen del crèdit bancari per sobreviure.
La funció de la banca ha de ser ajudar a créixer en temps d’expansió i a resistir en temps de crisi. Però la nova circular pot fer que això últim sigui impossible. Quan les petites i mitjanes empreses acudeixen al banc a refinançar un préstec és perquè, normalment, està vençut o pròxim al venciment. Com que la circular del Banc d’Espanya exigeix als bancs aprovisionar els préstecs vençuts que es refinancin, fet que els suposarà treure diners de les seves reserves o dels seus beneficis, és més que probable que obliguin les empreses a establir noves pòlisses de crèdit, en condicions més cares i amb noves garanties, per renovar la seva línia de finançament. I aquestes noves exigències, en la situació actual, seran pràcticament impossibles de complir per a bona part d’empreses, que molt probablement es veuran forçades a dur els seus llibres al jutjat i presentar suspensió de pagaments.
El Banc d’Espanya sembla haver oblidat que l’economia espanyola funciona amb respiració assistida i que no pot restringir més el ja escàs finançament de les empreses. En lloc de posar més bastons a les rodes, l’autoritat bancària espanyola hauria d’exigir als bancs que incrementessin el crèdit a l’economia–a les empreses i famílies– sobretot aquelles entitats que reben ajuts públics o que es refinancen al Banc Central Europeu a tipus d’interès de l’u per cent, que són la pràctica majoria. En la mesura que no ho faci, com no ho fa, agreuja cada dia més la crisi i l’atur.