Que paguin els ports
Els 46 ports guanyaran 140,52 milions el 2012 i no paguen l’impost de societats
El Govern espanyol estudia la fórmula perquè els 46 ports que hi ha a Espanya tributin d’alguna forma. Fins ara, per la llei de Ports no paguen l’impost de societats.
El Govern espanyol estudia la fórmula perquè els 46 ports que hi ha a les costes de l’Estat tributin d’alguna manera. Fins ara, amb la llei de Ports no paguen l’impost de societats. Funcionen a través d’un model d’autosuficiència econòmica, és a dir, de capitalització de beneficis. No contribueixen al Tresor Públic, però tampoc no reben aportacions directes provinents dels pressupostos generals de l’Estat, a banda d’alguns casos excepcionals.
Amb els estralls que ha generat la crisi i la falta d’ingressos per a les diverses administracions, tant el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques com el de Foment han conversat amb el president de l’ens, José Llorca, per buscar fórmules perquè els ports puguin contribuir a incrementar els ingressos de l’Estat.
L’argument de l’Executiu és que després de Loteries i Apostes de l’Estat, l’ens Ports de l’Estat és l’altra empresa amb beneficis que pot contribuir a millorar els ingressos. Aquest any, si tots els ports i les 28 autoritats portuàries funcionessin com una sola empresa íntegra, sumarien uns beneficis de 140,52 milions. I el projecte de pressupostos del 2013 preveu uns guanys de 178,52 milions per al que ve.
El titular d’Hisenda, Cristóbal Montoro, no ha trobat la fórmula però, sigui com sigui el sistema que s’habiliti, podria irritar les diverses comunitats autònomes, atès que als consells d’administració de les autoritats portuàries hi seuen membres nomenats pels ajuntaments i els governs autonòmics.
El president de Ports de l’Estat, José Llorca, admet que el Govern espanyol “està analitzant” fórmules per veure com “els ports poden contribuir al Tresor Públic”. Es tracta d’una mesura que no ha passat pel Consell de Ministres, però que el Ministeri de Foment podria proposar els pròxims mesos, per tenir més ingressos.
Amb aquesta realitat, la llei estableix com a objectiu que els ports han d’obtenir una rendibilitat del 2,5%. Als ports que tenen una rendibilitat del 2,5% o superior se’ls permet abaixar taxes perquè siguin més competitius, mentre que als complexos que tenen pèrdues o s’allunyen del 2,5% se’ls suggereix que apugin les taxes. És a dir, les taxes portuàries poden variar en funció de coeficients correctors. Com a màxim poden pujar el 30%, i baixar tant com cada consell d’administració aprovi, sempre que compleixin la ràtio establerta.
Es tracta d’un sector que ha trampejat prou bé la crisi. Les previsions de trànsit portuari apunten que s’arribarà als 485 milions de tones l’any 2013, cosa que voldria dir superar el trànsit històric que es va produir el 2007, quan va arribar als 483 milions de tones. Aquest any es preveu que s’acabi amb un trànsit de 477 milions de tones. Per això es preveu que la xifra de negoci del conjunt dels ports tanqui amb 1.015 milions enguany i salti a 1.055 milions de cara a l’exercici que ve. Segons les dades que Llorca va aportar al Congrés la setmana passada, “prosseguirà la xifra de creixement fins al 2016, en què arribarà a una xifra de negoci de 1.200 milions”. I va afegir: “Dins del sector de les infraestructures som el sector més sanejat”, va defensar.
Segons Llorca, “per cada lloc de treball creat als ports se’n generen 2,77 més d’induïts”. Les inversions han passat dels 300 milions el 2003 als 1.500 milions l’any passat, i el deute en aquest mateix període ha saltat dels 600 als 2.500 milions.
En aquest afany del Govern central perquè els ports contribueixin als ingressos de l’Estat, s’han començat a fer els primers passos. Als pressupostos del 2013 s’ha canviat l’aportació patrimonial que es donava a Ports
El sector ha trampejat bé la crisi i de cara al 2013 s’espera un rècord de trànsit portuari
de l’Estat per préstecs. L’objectiu és que no computi com a dèficit. Concretament, es tracta de 23,2 milions per al port de Gijón i 27,88 milions per al d’A Coruña. D’aquesta manera, Ports de l’Estat afrontarà aquests préstecs de l’ICO amb els seus propis recursos sense rebre subvencions directes. Només hi ha una excepció: el port de Pajares, que rep 1,10 milions de subvenció per un pacte que va fer el PSOE amb el PNB durant la legislatura anterior.