Cameron evita que els escocesos puguin optar per la sobirania fiscal
els sondejos, desitja la majoria de votants, i podria ser una sortida en cas que guanyés el no, però Londres no volia aquesta opció.
A canvi, Cameron ha acceptat que sigui el Parlament escocès qui elabori la llei amb els detalls del plebiscit (text exacte de la pregunta, despeses de campanya...), i que hi puguin participar els joves majors de 16 anys, en principi més proclius al divorci amb Londres. Una comissió electoral –integrada per representants de tots els partits– estudiarà el text i tindrà jurisdicció per efectuar esmenes amb l’objectiu d’aconseguir la màxima claredat en la pregunta i que hi hagi un resultat nítid que no doni lloc a confusió. O independència o unió.
“Es tracta de la decisió correcta per a Escòcia i per a la resta del Regne Unit –va dir Cameron després de la firma dels acords–. Sempre he volgut ser just amb el poble d’Escòcia, que el 2011 va donar la majoria absoluta a un partit que va proposar en el seu programa un referèndum sobre la independència. Li he donat aquest referèndum, i la meva missió és que el resultat sigui decisiu i perfectament legal”. Dit això, el primer ministre britànic va destacar que “resoltes les qüestions de procediment, entrarem ara en els arguments i defensaré apassionada- ment la meva convicció que estem millor junts que separats”.
Salmond va aplaudir per la seva part la celebració del referèndum com “la decisió més transcendental que els escocesos pren-
ARA O... Si triomfa el no, la independència quedarà aparcada durant generacions
drem des de fa diversos segles”. El primer ministre d’Escòcia es va mostrar optimista “sobre la base de convèncer la gent que la separació serà el millor tant en ter- mes econòmics com en termes socials, i de presentar la visió de país pròsper i compassiu”. El líder de l’SNP ha deixat molt clar que no vol un escenari ambigu a l’estil del Quebec, que no es poden estar plantejant qüestions tan transcendentals de manera periòdica, i es tracta, per tant, d’“una oportunitat única per a la nostra generació”.
Si guanyés el sí, començarien unes complexes negociacions entre Londres i Edimburg sobre la defensa, la moneda, les armes nuclears, el deute del país, la religió, la reina i la Unió Europea. Si triomfés el no, el somni de la independència quedaria enterrat per molt de temps.