Mas aposta per “internacionalitzar el conflicte” si Espanya veta la consulta
La UE opta per no pronunciar-se sobre la independència fins que es plantegi un cas concret
Artur Mas s’ha fixat que la consulta d’autodeterminació, absolutament legal, se celebri durant la nova legislatura, i d’acord amb aquest propòsit ahir va avisar que si el Govern espanyol la impedeix, la resposta serà “internacionalitzar el conflicte obertament”. “Farem la consulta en els propers quatre anys, però si ens la tomben, això ho haurem d’explicar a Brussel·les i als tribunals europeus, ho haurem d’internacionalitzar obertament, perquè no se’ns deixaria ni tan sols consultar la gent”, va advertir en declaracions a TV3, on va refermar la seva posició sobre aquesta qüestió: “Si tots els passos que anem fent són democràtics i ens van donant tota la legitimitat, com a país tenim dret a demanar empara internacional en cas que l’Es-
LA REACCIÓ ESPANYOLA El president lamenta que “algunes reaccions no són les d’un Estat democràtic” EN CLAU ECONÒMICA El líder de CiU es mostra convençut que l’empresariat s’adaptarà als canvis
tat espanyol impedeixi que el poble pugui expressar la seva veu sobre el futur que vol”.
El president de la Generalitat va explicar que la feina principal que haurà d’afrontar el Govern que surti de les urnes el 25-N serà contactar amb el Govern espanyol per establir els termes de la consulta i alhora reactivar la llei catalana de consultes –que s’estava tramitant al Parlament abans no es disolgués la legislatura–, i si totes dues opcions són rebutjades recórrer llavors a la via de la internacionalització. Un camí provocat perquè “algunes reacci- ons” que arriben des del Govern espanyol “no són precisament les que correspondrien a un Estat de tarannà plenament democràtic i pacífic” i amb el qual va precisar que, en qualsevol cas, Catalunya no va cap a una “independència clàssica”, sinó, en un “món interdependent”, cap a un Estat que seria interdependent d’Europa i també d’Espanya. El procés tindria com a punt culminant la consulta, que Artur Mas va admetre que podria provocar que un Estat català “quedés, segons la lletra estricta dels tractats europeus, fora de la UE” en un primer moment, tot i que va subratllar que “atemptaria contra el sentit comú” vetar la readmissió immediata de Cata- lunya. Una situació davant la qual va considerar que la UE ha “d’estar preparada” i “fixar les regles” concretes per abordar un procés d’aquest tipus en el futur.
La UE, precisament, es resisteix a involucrar-se en el debat obert en alguns països –entre els quals Espanya– sobre les conseqüències que tindria la hipotètica independència d’un territori d’un Estat membre respecte a la seva pertinença al club comunitari. Ni en un sentit ni en un altre. La Comissió Europea, segons va anunciar ahir la seva portaveu, Pia Ahrenkilde, només es pronunciarà “a petició d’un Estat membre” i si aquest planteja “un escenari concret” les conseqüències legals del qual pot calibrar. “Llavors la Comissió Europea donarà la seva opinió, però no abans”, va emfatitzar.
La firma de la llei per a la convocatòria d’un referèndum vinculant a Escòcia, el triomf dels sobiranistes a Flandes i el debat sobre el futur de Catalunya han convertit Brussel·les en potencial arma llancívola tant dels qui rebutgen les aspiracions independentistes (i poden presentar com un obstacle el futur d’un nou Estat a la UE) com dels qui advoquen per la independència (i poden buscar fissures en qualsevol declaració oficial). L’Executiu comunitari no vol entrar en el joc. Fa uns dies el Govern espanyol es va dirigir per escrit a la Comissió Europea justament per demanar-li coherència en les seves declaracions públiques, i el seu portaveu va reiterar que la posició oficial no ha variat –la nova entitat seria un Estat tercer respecte a la UE i hauria de sol·licitar-hi l’adhesió–, però d’ara endavant Brussel·les promet respondre amb el silenci tota pregunta hipotètica.
Més enllà de la consulta i les seves conseqüències internacionals, el president de la Generalitat va llançar també ahir un missatge al món econòmic i empresarial català, i es va mostrar convençut que té prou capacitat per “adaptar-se a canvis de mentalitat, a situacions i estructures noves”. Ho va fer en una jornada en la qual, a més de fer la tradicional ofrena floral a la tomba de Lluís Companys en l’aniversari del seu afusellament, va coincidir en l’acte de lliurament del premi Planeta amb José Manuel Lara i amb José Ignacio Wert, amb qui manté una tensa polèmica pel desig expressat pel ministre d’Educació i Cultura d’“espanyolitzar els alumnes catalans”.